Josep Soteras i Mauri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Soteras i Mauri
Dades biogràfiques
Naixement 23 abril 1907
Barcelona
Mort 3 novembre 1989 (82 anys)
Barcelona
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Urbanista i arquitecte
Obra
Principals edificis Estadi del Futbol Club Barcelona; habitatges del barri del Congrés; Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; fàbrica de Lámparas Z; conjunt industrial de Henkel Ibérica.
Obres destacades
124 Centre Cultural Terrassa, maqueta.jpg
Maqueta del Centre Cultural Terrassa, projecte de Josep Maria Soteras juntament amb Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte especialitzat en urbanisme.[1]

Fill de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, va desenvolupar una extensa carrera com a arquitecte des que va obtenir el títol el 1930 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva activitat professional la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes com Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans i Miró.[2]

De la seva producció professional es podrien destacar els plans parcials del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, la zona nord de la Diagonal i les Corts, els projectes de l'estadi del Futbol Club Barcelona, ​​el Palau d'Esports de Barcelona, ​​l'antic estadi del RCD Espanyol, el conjunt d'habitatges del barri del Congrés,[3] el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa,[4] l'edifici Euro Gran Via SA (Gran Via – Lepant), el conjunt industrial de Henkel Ibérica SA, la Fàbrica Lámparas Z, els tallers de la Hispano-Olivetti o l'edifici de la Clau d'Or a la plaça de Josep Tarradellas, entre d'altres. També va fer el projecte arquitectònic del Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell, situat al barri de Sant Oleguer, l'any 1970.[2]

A més, va exercir d'arquitecte cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona.[2]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Comes, Rafel «Josep Soteras i Mauri». Butlletí de l'Ateneu Terrassenc, pàg. 6.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Josep Soteras Mauri» (en castellà). Nueva catalogación en la base de datos “Arxitectura”. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 10-09-2014. [Consulta: 20 juny 2018].
  3. Rossellò et alii, 2011, p. 16.
  4. «Centre Cultural Terrassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.