Josep Soteras i Mauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Soteras i Mauri
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Barcelona
Mort 1989 (81/82 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat professional
Ocupació urbanista i arquitecte
Obra
Principals edificis Estadi del Futbol Club Barcelona; habitatges del barri del Congrés; Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; fàbrica de Lámparas Z; conjunt industrial de Henkel Ibérica.
Obres destacades
124 Centre Cultural Terrassa, maqueta.jpg
Maqueta del Centre Cultural Terrassa, projecte de Josep Maria Soteras juntament amb Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte especialitzat en urbanisme.

Fill de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, va desenvolupar una extensa carrera com a arquitecte des que va obtenir el títol el 1930 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva activitat professional la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes com Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans i Miró.

De la seva producció professional es podrien destacar els plans parcials del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, la zona nord de la Diagonal i les Corts, els projectes de l'estadi del Futbol Club Barcelona, ​​el Palau d'Esports de Barcelona, ​​l'antic estadi del RCD Espanyol, el conjunt d'habitatges del barri del Congrés, el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, l'edifici Euro Gran Via SA (Gran Via – Lepant), el conjunt industrial de Henkel Ibérica SA, la Fàbrica Lámparas Z, els tallers de la Hispano-Olivetti o l'edifici de la Clau d'Or a la plaça de Josep Tarradellas, entre d'altres. També va fer el projecte arquitectònic del Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell, situat al barri de Sant Oleguer, l'any 1970.

A més, va exercir d'arquitecte cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bahamón, Alejandro. Barcelona. Atlas histórico de arquitectura. Barcelona: Parramón, 2007. ISBN 978-84-342-2945-6. 
  • Barral i Altet, Xavier. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
  • Gausa, Manuel. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
  • Lacuesta, Raquel. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2. 
  • Lecea, Ignasi de. Art públic de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona y Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 
  • Pla, Maurici. Catalunya. Guia d’arquitectura moderna 1880-2007. Sant Lluís (Menorca): Triangle, 2007. ISBN 978-84-8478-007-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Article a "Arxitectura" del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya: aquí
  • Documents dels Projectes de Vivenda social "VPO": aquí