Josep Thomas i Bigas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Thomas i Bigas
José Thomas y Bigas, Hojas Selectas, 1910.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 de febrer de 1852
Barcelona
Mort 1910 (57/58 anys)
Berna
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació gravador, impressor i photoengraver
Modifica dades a Wikidata

Josep Thomas i Bigas o Josep Thomàs (Barcelona, 1852Berna, 1910). Fotogravador i impressor català. Fill d'Eudald Tomàs, mestre d'obres, va néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1852. Va cursar estudis d'arquitectura i, casat amb Mercè Corrons, va tenir dos fills el 1876, Eudald i Josep, els quals també van participar en el negoci familiar.

Societat Heliogràfica Espanyola[modifica | modifica el codi]

El 1875 funda amb Joan Serra i Pausas, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joaritzi Lasarte la Societat Heliogràfica Espanyola, empresa que va introduir a l'Estat espanyol la tècnica de l'heliografia, més tard coneguda com a fototípia, per a la impressió d'imatges en llibres i revistes.

L'any 1877, Thomas i Meriezcurrena viatgen a París on estudien la tècnica del fotogravat al taller Gillot.[1] D'aquesta època destaca la publicació de l'obra Album Pintoresc Monumental, encarregat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. L'empresa va ser dissolta el 1879, però Joaritzi i Mariezcurrena van continuar l'activitat al mateix local al 259 del carrer Consell de Cent.[2]

Casa Thomàs[modifica | modifica el codi]

Josep Thomas va obrir un nou establiment el 1880 a la Gran Via de Barcelona. Amb el seu propi negoci, va continuar amb la recerca de noves tècniques i va ser un dels primers a aplicar l'autotípia, patentada per Georg Meisenbach. En 1895, s'inicien les obres per a la construcció d'unes noves instal·lacions al carrer Mallorca amb un projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.[3] El 1898 finalitzen les obres de l'edifici d'estil modernista de la Casa Thomàs, una de les impremtes més grans d'Europa a l'època.[2][4]

La Casa Thomàs va destacar per la seva producció, a partir de 1901, de postals il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art o amb fotografies de paisatges i poblacions de tota Espanya.[5][6] També són destacables les seves impressions de llibres per al mercat nacional i internacional,[7] en especial els d'art, com la sèrie de monografies El Arte en España. Això va ser possible gràcies al coneixement de diverses tècniques d'impressió, com ara colografia, litografia, cromotípia o la fototípia, i el gravat en color (tricromia).[2] Aquest domini de la tècnica es va reflectir en la gran qualitat dels cartells, cromos o revistes produïdes per la impremta. Entre els títols més destacats de la Fototípia Thomas estan la revista gràfica La Ilustració Catalana, on van publicar els seus primers fotogravats directes, Pèl & Ploma, la seva predecessora la revista mensual Forma, “publicació ilustrada d'art espanyol antic i modern i d'obres estranjeres existents a Espanya”,[1] o Museum,[8] entre d'altres.

Fou també la principal distribuïdora a Espanya del paper Ton, anomenat així per la mateixa Casa Thomàs.[9]

La impremta va estar en funcionament durant més de cinquanta anys, sota diferents noms.[10] Va ser continuada pels hereus de Josep Thomas després de la seva mort l'any 1910, fins a finals de la dècada dels 1940, aproximadament, com a Hijos de J. Thomas.[11] L'edifici, després de diverses restauracions, és ocupat des del 2011 per una empresa de mobiliari.[12]

Part del fons fotogràfic de la Casa Thomàs, també coneguda com a Fototípia Tomas, es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya des de 1975. Està format per unes 22.000 imatges de paisatges i arquitectura preses per diversos fotògrafs anònims que treballaven per encàrrec. Dins d'aquest fons, també hi ha una part important de reproduccions d'obres d'art.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Josep Thomas i Bigas». enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 novembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Tarrés Pujol, J. (2007)
  3. «Fundació Lluís Domènech i Muntaner». [Consulta: 9 novembre 2012].
  4. Permanyer, L. (1998)
  5. «Málaga-Sevilla / Sevilla-Málaga: Una mirada als inicis del segle XX». Centro de Tecnología de la Imagen de la Universidad de Málaga - Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2012].
  6. «Fotografies de la platja de La Concha». Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2012].
  7. Sánchez Vigil, Juan Miguel «La fotografía en la Enciclopedia Espasa» (en castellà). Berceo. Instituto de Estudios Riojanos [Logroño], 149, 2005, p.69. ISSN: 0210-8550 [Consulta: 9 novembre 2012].
  8. «Museum: revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea». Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic. Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 16 novembre 2012].
  9. Fontbona, Francesc. Summa Artis. vol. XXXII. Madrid: Espasa-Calpe, 1988, p. 434-436. 
  10. Es poden trobar obres publicades per la casa com a "Arts Gràfiques Thomas", "Imprenta de J. Thomas", "Indústries Gràfiques Thomas", "Establiment Gràfic Thomas"/"Establecimiento Gráfico Thomas", etc.
  11. «Publisher: Hijos de J. Thomas» (en anglès). Open Library. [Consulta: 16 novembre 2012].
  12. Muñoz Benito, Marina. «La nueva casa Thomas» (en castellà). El Periódico, 04-01-2011. [Consulta: 9 novembre 2012].
  13. «Col·lecció Thomas a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC». Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2012].

Bibliografia i enllaços externs[modifica | modifica el codi]