Josep Valle i Mas

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Valle i Mas
Biografia
NaixementJosep Valle i Mas
13 de novembre de 1917
Oliete, Espanya
Mort31 de desembre de 2005(2005-12-31) (als 88 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol modifica
Activitat1935 modifica –
Esportfutbol modifica
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
- UE Sants
FC Barcelona
CF Badalona
UE Sant Andreu
Palamós CF

78 (20)
Equips entrenats
Anys Equip

1954-1957


1965-1966
UA Horta
UE Sant Andreu
CE Constància
UD Maó
UE Sant Andreu

Josep Valle i Mas (Oliete, 13 de novembre de 1917 - Barcelona, 31 de desembre de 2005[1]) fou un futbolista català, nascut a l'Aragó, dels anys 1930 i 1940.

Trajectòria

Malgrat el fet que els seus pares ja residissin a la ciutat de Barcelona, aquests van voler que Josep Valle fos nat a Oliete, Aragó. Fou, per tant, a Barcelona on va créixer i es formà, humanament i futbolística.[2]

Començà a jugar a futbol a l'equip del seu col·legi, La Salle Bonanova de Sarrià, passant el 1929, amb 12 anys, al Vilacortens.[2] L'any 1935 debutà amb la UE Sants, als 17 anys, però amb l'inici de la guerra civil espanyola fou cridat al front, i més tard capturat i internat en un camp de concentració a França.[2] La temporada 1939-40 retornà al seu antic club, el Sants. L'antic jugador de Sants i Barça Agustí Sancho recomanà Valle pel FC Barcelona, club on debutà el 23 de juny de 1940 en un partit amistós a Les Corts en el qual el Barcelona vencé el Donostia FC per 6 a 2.[1][2]

Al Barcelona jugà durant vuit temporades entre 1940 i 1948 disputant 141 partits i marcant 49 gols. En el seu palmarès hi destaquen dues lligues i una copa. Un cop deixà el club blaugrana continuà jugant a diversos clubs catalans, el CF Badalona, la UE Sant Andreu i el Palamós CF, on es retirà.[2] A continuació fou entrenador de diversos clubs catalans i balears, UA Horta, UE Sant Andreu (1954-1957), CE Constància d'Inca (Mallorca) i UD Maó.[2]

Les lesions li van impedir jugar amb la selecció espanyola. En canvi fou internacional amb Catalunya en dos partits davant Castella i el País Valencià que guanyà Catalunya a domicili per 1-5 i 3-4.[2]

Fou un dels principals impulsos de l'Agrupació de Veterans del FC Barcelona, essent conegut com "l'Àngel de la guarda", i on realitzà una gran tasca de recerca dels antics jugadors del club.[1][2]

Palmarès

FC Barcelona

Referències

Enllaços externs