Josep Vinyet i Estebanell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Vinyet)
Infotaula de personaJosep Vinyet i Estebanell
Biografia
Naixementfebrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Tortellà (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Vinyet i Estebanell (Tortellà, Garrotxa, febrer de 1920 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 28 d'agost de 2015) fou un activista cultural i escriptor català. Va ser durant anys un dels principals activistes culturals de la Cerdanya.[1]

L'any 1937, aprofitant la campanya de recollida del raïm a la Catalunya Nord, va dirigir-se cap a Irun, territori ocupat per les tropes franquistes. Pocs mesos abans, el seu oncle havia estat assassinat pels comités de milícies antifeixistes. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, va lluitar amb el bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola com a voluntari amb els terços carlins de Navarra.[2] Com bé descriu en el seu diari de guerra,[3] Vinyet no va pas presentar-se voluntari dels terços per convicció sinó per confort i per evitar una probable mobilització amb l'exèrcit regular, quan fos mobilitzada la seva lleva. Mentre va estar mobilitzat, va ocupar diversos càrrecs en servis auxiliars allunyats del front i més endavant va ser l'encarregat d'una de les emissores del requetè. També va integrar una de les bandes musicals dels terços.

Acabada la guerra, es va instal·lar a la Cerdanya, on va fundar i dirigir Ràdio Puigcerdà. Més tard ocuparia el mateix càrrec a l'emissora olotina Ràdio Olot.

Va ser un dels protagonistes del documental Història d'un futur, on explicava la seva trajectòria vital i el seu suport a la Independència de Catalunya.

Va fundar i dirigir durant 25 anys el Festival de música de Llívia,[4] va impulsar el Museu Municipal de Llívia i va rebre el Premi d'Actuació Cívica l'any 1993.[5]

Obres[modifica]

  • Diari de Guerra d'un requeté català (Garsineu Edicions, 2010)
  • Alpi germà cérvol,: l'Ajuntament d'Alp, 2005.
  • Calidoscopi llivienc : de les meves bohigues. Papers On Demand, 2011
  • La Cerdanya de la postguerra : filagarses de la memòria, Girona : [Edicions a Petició], 2009
  • Estampes ceretanes del segle xx : segona part de La Cerdanya de la postguerra, [Girona] : Papers On Demand, 2014
  • Impresiones de un viaje a la Ciudad Eterna, [Puigcerdà] : Publicaciones de Radio Puigcerdá "La Voz de la Cerdaña", [19--]
  • Llívia, : Diputació Provincial : Caixa de Girona, 2000
  • Museu Municipal de Llívia : petita història d'un ambiciós projecte: Girona : Papers on demand, 2012

Referències[modifica]

  1. ↑ Ara Barcelona «Mor l'activista cultural Josep Vinyet, impulsor del Festival de Música Vila de Llívia». Diari Ara, 29-08-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  2. ↑ Palmer, Jordi «Josep Vinyet: «Ara estic d'acord amb la independència i amb convenciment»». Nació Digital [Consulta: 31 agost 2015].
  3. ↑ Vinyet i Estebanell, Josep. Diari de Guerra d'un requeté català. Garsineu, 2010. 
  4. ↑ Pujol, Josep «La senyera musical de la Cerdanya. EL Festival de Música de Llívia fou impulsat per Josep Vinyet el 1982». Revista de Girona, Núm. 296, 2016, pàg. 43-45. ISSN: 0211-2663.
  5. ↑ Persia, Jorge de «Josep Vinyet i Estebanell (1920-2015). Alma de la Cerdanya». La Vanguardia, 04-09-2015 [Consulta: 18 maig 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Rubió Coromina, Jordi «Un referent humanista. Josep Vinyet i Estebanell, un activista cultural a la Cerdanya». Revista de Girona, Núm. 296, 2016, pàg. 40-42. ISSN: 0211-2663.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Vinyet_i_Estebanell&oldid=30019017»