Josepa Domènica Català de Valeriola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosepa Domènica Català de Valeriola
Retrat Duquessa d'Almodóvar.jpg
Retrat de Josepa Domènica Català de Valeriola (1764-1814) per Vicent López i Portaña
Biografia
Naixement (es) Josepa Domènica Català de Valeriola
1r novembre 1764
València
Mort 6 febrer 1814 (49 anys)
València
Lloc d'enterrament catedral de València
  Duquessa d’Almodóvar
1794 – 6 febrer 1814
← Pedro Francisco Suárez de Góngora
Altres
Títol Duquessa d’Almodóvar
Cònjuge Benito Osorio y Lasso de la Vega (1782-1789)
Pares Vicent Català de Valeriola i Centelles
Rafaela Luján y Góngora
Modifica les dades a Wikidata

Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan,[1] més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d’Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d’Espanya.[2]

Biografia[modifica]

Josepa Domènica era filla de Vicent Català de Valeriola i Centelles-Castellví († 9 d'abril de 1766) i de Rafaela Luján y Góngora († 21 d'abril de 1766). Amb la mort primerenca dels seus pares, la seua àvia Ana Antonia Menéndez y Sandoval, comtessa de Canalejas, se'n va fer càrrec d'ella fins que va morir el 22 d'abril de 1776. Després, el tutor de Josepa Domènica passà a ser un oncle seu, Pedro Francisco Suárez de Góngora, llavors marqués d'Almodóvar, i des del 1780, duc. A la mort d'aquest darrer l'any 1794, Josepa n'heretà el títol i esdevingué duquessa d'Almodóvar, i rere la mort d'un altre oncle, Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez, el 8 de març del 1800, heretà els comtats de l'Alcúdia i de Xestalgar, les baronies d'Estivella, Xaló i Llíber, i el senyoriu de Gata, entre altres possessions i títols.[3] Cal dir que aquesta dona descendia dels més importants llinatges nobiliaris valencians: els Català de Valeriola, Centelles, Montpalau, Castellví, Montsoriu o Escrivà d'Íxer, i de llinatges italians com els Mussefi, originari de la ciutat italiana de Lodi. De fet, tingué possessions per Castella, Andalusia, Itàlia, França i fins i tot, al Perú.[2]

Es va casar a Madrid el 15 de setembre de 1782 amb Benito Osorio y Lasso de la Vega, però set anys després, el matrimoni s'anul·là (28 de juliol de 1789) i Josepa Domènica ja no es va tornar a casar. La seua vida va transcórrer entre Madrid i València, i el contacte directe amb els seus dominis valencians va ser més aviat escàs.

Sense fills, el 19 d'octubre de 1804, atorgava testament en favor de la seua ànima com a única hereua legítima i universal. El seu testament deixava palés que, en sufragi de la seua ànima i redenció dels seus pecats, concedia dotacions en metàl·lic per als òrfens que contragueren matrimoni, i ordenava que amb els fons existents o produïts pels seus béns, es constituïren escoles d'ensenyament primari a Estivella, Xestalgar, Sot de Xera, Xaló, Llíber i Gata, pobles que havien pertanygut a la seua jurisdicció. La duquessa d'Almodóvar va morir el 6 de febrer del 1814, i tres dies més tard començà a funcionar la testamentaria, que esdevingué una institució benèfica de caràcter privat, de la qual s'encarregaren els administradors, amb l'assistència dels rectors de cada poble.[4] Està soterrada a la capella de Sant Antoni de la Catedral de València i el seu fons documental es troba a l'Arxiu de la Diputació de València.[2]

Referències[modifica]

  1. En primer lloc, cal assenyalar que el nom de l'aristòcrata apareix en la documentació castellanitzat com a “Josefa Dominga Catalá de Valeriola”, i sovint no apareix el cognom matern, Luxan, o també Luján, que a vegades és seguit pel cognom Góngora o Suárez de Góngora. En segon lloc, els antropònims nobiliaris d'aquest article es mostren sistemàticament catalanitzats, excepte si la procedència aconsella el contrari.
  2. 2,0 2,1 2,2 http://archivo.dival.es/val/fondo-documental/fons-duquessa-dalmod%C3%B3var
  3. També fou marquesa de Nules, de Quirra i d'Ontiveros, comtessa de Canalejas, baronessa de Xaló i Llíber, i senyora de Gata.
  4. Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ballester, Irene. La duquessa d’Almodòvar. Vida d’una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII. Xaló: Edicions 96 S.L.-Ajuntament de Xaló-Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2007. ISBN 978-84-95510-89-1. 
  • Ballester, Irene (coordinadora). Dos-cents anys a l'ombra de la duquessa d'Almodóvar. Gata: Edicions 96 S.L. i ajuntaments de Gata, Llíber i Xaló, 2015. ISBN 978-84-15802-44-0. 
  • Hernández Montalbán, Francisco J. La abolición de los señoríos en España, 1811-1837. Madrid i València: Biblioteca Nueva - PUV, 1999. ISBN 84-7030-717-7. 
  • Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0. 

Enllaços externs[modifica]