Joseph-Marie Amiot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoseph-Marie Amiot
JosephMarieAmiot.JPG
Biografia
Naixement 8 febrer 1718
Toló
Mort 9 octubre 1793 (75 anys)
Pequín
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Lingüista, astrònom, traductor, historiador i religiós
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata
Joseph-Marie Amiot

Joseph-Marie Amiot (Toló, França, 8 de febrer de 1718 - Pequín 8 d'octubre de 1793) va ser un capellà jesuïta, astrònom i historiador francès, missioner a la Xina.

Biografia[modifica]

Fill de Jean Louis Amiot (notari reial) i de Marie-Anne Serre, família amb un total de deu fills (5 fills i 5 filles).[1] Va estudiar quatre anys al Seminari Reial i Escola de las Marina a Toló, (on més tard hi va fer de professor) dirigida pels jesuïtes,[2] i va entrar com a novici a la Companyia de Jesús a Avinyó el 27 de setembre de 1737. Va ser ordenat capellà el 21 de desembre de 1746 a Lió.

Va sortir de França cap a la Xina el 29 de desembre de 1749 i va arribar el 27 de juliol de 1750 va arribar a Macau. L'emperador Qianlong el va cridar a la Cort Imperial, conjuntament amb dos jesuïtes portuguesos (José de Espinha i Manuel Mattos) per aprofitar els seus coneixements de música, matemàtiques i farmàcia. El 22 d'agost de 1751 va arribar a Pekín on s'hi va estar fins a la seva mort el 1793.

El 1779 el rei Lluís XVI li va signar l'autorització com a possible substitut de François Bourgois com a superior de les missions franceses i el 1780 va ser proposat com a vicari apostòlic de Pequín.[3]

Cal considerar que part de l'activitat d'Amiot a la Xina va coincidir amb la supressió de la Companyia de Jesús a Europa (Portugal 1759, França 1764) i de l'onada anti-cristiana a la Xina (1784-85).[1]

Amiot es va adaptar plenament a l'estratègia dels jesuïtes francesos a la Xina, consistent en comportar-se com un perfecte xinès, estudiant en profunditat la llengua i adoptant un nom xinès (Qian Deming),[1] i va contribuir a fer conèixer la Xina a Europa durant la segona meitat del segle XVIII, amb abundant correspondència i memòries sobre astronomia, medicina i filosofia.[4] Una de les seves aportacions més destacades va ser la traducció al francès d'un dels escrits més importants de l'emperador Qianlongloge de la ville de Moukden", amb el títol de l'edició francesa "Éloge de la ville de Moukden, et de ses environs, poème composé par Kien-Long, Empereur de la Chine et de la Tartarie,actuellement régnant (à Péking [Paris],1770)". Aquesta obra va servir com un dels pretextes a Voltaire que en va parlar en la primera de les seves "Lettres chinoises,indiennes et tartares" de 1776.[5]

Com a difusor de la cultura i història xinesa el 1770 va publicar " Abrégé chronologique de l'histoire universelle de l'Empire chinois". Entre 1771 i 1774 va redactar 110 retrats de xinesos cèlebres i el 1784 una "Vida de Confuci". El 1787 va enviar a Europa una llarga descripció sobre l'història de la religió taoista , que va ser re interpretada pel sinòleg Abel Rémusat i utilitzada per Hegel en les seves classes de religió a Berlín.

A nivell científic va desenvolupar activitats com a astrònom,va fer investigacions sobre magnetisme, i formació de científics xinesos. En el camp de la llengua entre 1784 i 1785 va escriure una gramàtica tàrtar-manxú i posteriorment un Diccionari tàrtar-manxú-francès. i va[6] traduir el llibre "l'Art de la guerra" de Sun Zi.

Com a músic es va interessar per les danses rituals xineses i pel seu significat,[4] va ser un divulgador de la música xinesa a Europa i se'l considera un precursor de l'etnomusicologia.


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Biografia d'Amiot per Michel Hermans, a "Les Danses rituelles chinoises d'àpres Joseph-Marie Amiot" Editions Lessius 2005 ISBN 2-87299-135-2
  2. Davin, Emmanuel. «Un éminent sinologue toulonnais du XVIIIe siècle le R.P. Amiot, S.J. (1718-1793)» (en francès). Bulletin de l'Association Guilaume Budé, 1961. [Consulta: octubre 2015].
  3. Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
  4. 4,0 4,1 «Les danses rituelles chinoises et le père Joseph-Marie Amiot» (en francès). [Consulta: octubre 2015].
  5. Marx, Jacques «Les jesuites,intermediaires culturels entre la China et l'Europe au XVIIIè siècle» (en francès). .
  6. Vermander, Benoît. Les Jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Éditions Lessius, 2012, p. 75. ISBN 978-2-87299-225-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph-Marie Amiot Modifica l'enllaç a Wikidata