Joseph-Nicolas Robert-Fleury
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1797 Colònia |
| Mort | 5 maig 1890 rue Mazarine (França) |
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 68 |
| Director of the French Academy in Rome (en) | |
| 1866 – 1867 ← Jean-Victor Schnetz – Ernest Hébert → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i arts visuals |
| Ocupació | pintor, artista visual, litògraf, artista gràfic |
| Activitat | 1812 |
| Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Membre de | |
| Gènere | Pintura d'història |
| Professors | Antoine-Jean Gros |
| Alumnes | Tony Robert-Fleury, Charles Désiré Hue, Joséphine Houssay, J. Bond Francisco, Eugène Assézat de Bouteyre, Marguerite Jacquelin, Nelly Marandon de Montyel i Marie Adelaide Baubry-Vaillant |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Tony Robert-Fleury |
| Premis | |
Joseph-Nicolas Robert-Fleury, (Colònia, 8 d'agost de 1797 - París, 5 de maig de 1890) va ser un pintor alemany.
Biografia
[modifica]
Enviat per la seva família a París, Joseph-Nicolas Robert-Fleury es convertí en alumne de Antoine-Jean Gros i, després d'haver-se perfeccionat en Itàlia torna a França i fa la seva entrada al Saló de París el 1824. La seva reputació no s'estableix, però, fins a tres anys més tard, quan Tasso descriu el convent de Sant Onophrius.
Dotat d'un talent original vigorós i d'una imaginació viva, particularment per als incidents tràgics de la història, adquireix ràpidament prestigi, i el 1850, succeeix a François Marius Granet com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts.
El 1855 va ser nomenat professor i, el 1863 director de l'École nationale supérieure des beaux-arts. A l'any següent es va traslladar a Roma, on va ser el director de l'Acadèmia de Belles Arts.
El seu fill, Tony Robert-Fleury, va ser igualment pintor i professor de pintura.