Joseph B. Soloveitchik

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph B. Soloveitchik
SoloveitchikJB.jpg
Biografia
Naixement 27 febrer 1903
Pruzhany Tradueix
Mort 9 abril 1993 (90 anys)
Boston
  Roix ieixivà Seminari Teològic Rabí Isaac Elchanan

Dades personals
Religió Judaisme
Educació Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació Filòsof, educador, rabí i professor d'universitat
Ocupador Yeshiva University
Alumnes Aharon Lichtenstein
Família
Fills Tovah Lichtenstein
Haym Soloveitchik
Pare Moshe Soloveichik Tradueix
Germans Samuel Soloveichik Tradueix i Ahron Soloveichik Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Joseph B. Soloveitchik (Pruzhany Tradueix, 27 de febrer de 1903 Boston, 9 d'abril de 1993) (en hebreu: יוסף דוב הלוי סולובייצ'יק) fou un il·lustre rabí ortodox americà, talmudista i filòsof. És un descendent de la família Soloveitchik, una dinastia de rabins originaris de Lituània.[1]

Història[modifica]

Va ser el director de la ieixivà, el director d'estudis religiosos, de la Universitat Yeshiva, situada a Nova York. Soloveitchik buscava un equilibri entre la ciència, la democràcia, i el judaisme ortodox.[2][3]

Durant el trascurs de la seva carrera prolífica, a la institució, va participar en la formació i en la coordinació de 2.000 rabins. Joseph B. Soloveitchik és considerat com una personalitat important del judaisme ortodox modern, la facció dels jueus ortodoxos que aspiren a una inserció gairebé completa i possible en la societat, en el marc de l'Halacà, la Llei jueva.[4]

El rabí va inspirar a desenes de milers de jueus d'aquest corrent filosòfic i és una figura religiosa pels nombrosos llibres que va publicar (més de 70) i pels seus famosos discursos. En 1937, va crear l'Escola Maimònides (en anglès: Maimonides School ) a Brookline, Boston.[5]

Filosofia[modifica]

Un punt central de la seva filosofia és la cerca d'una síntesi entre el món jueu tradicional i el món occidental. A diferència del Rabí Samson Rafael Hirsch, que va intentar aproximar el món jueu a la cultura alemanya, Soloveitchik es va centrar principalment en la sabiduria occidental, encarnada pels estudis universitaris. El rabí va establir el requeriment d'un diploma universitari, com a condició per a l'obtenció l'ordenació rabínica (semicha), a la Universitat Yeshiva.[6][7][8]

Sionisme[modifica]

Abans i durant la Segona Guerra Mundial, Soloveitchik formava part de l'Assemblea dels Savis de la Torà (Moetzes Guedolei HaTorà), el consell rabínic de l'organització Agudath Israel d'Amèrica, una organització tradicional i ortodoxa, que aleshores era antisionista. Profundament afectat per la Xoà, Soloveitchik va abandonar el moviment World Agudath Israel, i es va unir a l'organització Mizrachi (un moviment sionista i religiós). El rabí va ser el president honorífic de Mizrachi fins a la seva defunció.[9][10]

Referències[modifica]

  1. Soloveitchik., Meiselman, Shulamit. KTAV Pub. The Soloveitchik heritage : a daughter's memoir (en anglès), 1995, p. front cover; the sister of the Rav called him the Rav.. ISBN 0881255254. OCLC 32429343. 
  2. Lehmann, Manfred. «Re-writing the Biography of Rav Soloveitchik» (en anglès), 2003. [Consulta: 6 juny 2006].
  3. «Marc B. Shapiro - Responses to Comments and Elaborations on Previous Posts» (en anglès).
  4. «Yeshiva University» (en anglès).
  5. An American Orthodox Dreamer: Rabbi Joseph B. Soloveitchik and Boston's Maimonides School, by Seth Farber, University Press of New England, 2003
  6. Kahane, Libby. Urim Publications. Rabbi Meir Kahane: His Life and Thought Volume One:1932-1975 (en anglès), 2008, p. 31. ISBN 965-524-008-8. «Meir had great love and admiration for Rabbi Joseph Dov Soloveitchik of Yeshiva University and went to hear his lectures from time to time, especially his famous memorial lectures.» 
  7. Soloveitchik, Joseph B. Seth Press. The halakhic mind: An essay on Jewish tradition and modern thought (en anglès). ISBN 978-0-684-86372-6. 
  8. Heschel, Abraham Joshua. Fordham University Press. Heschel, Hasidism and Halakha (en anglès), p. 102. 
  9. «Rabbi Tendler's "Open Letter to the Moetzes of Agudas Yisrael"» (en anglès).
  10. "Two Letters and a Response" by Lawrence Kaplan and the Novominsker Rebbe.