Joseph Beuys

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoseph Beuys
Beuys-Feldman-Gallery.jpg
Biografia
Naixement 21 de maig de 1921
Krefeld
Mort 23 de gener de 1986(1986-01-23) (als 64 anys)
Düsseldorf
Lloc d'enterrament mar del Nord 54° 07′ 05″ N, 8° 22′ 00″ E / 54.118055555556°N,8.3666666666667°E / 54.118055555556; 8.3666666666667
Formació professional Kunstakademie de Düsseldorf
Educació Freiherr-vom-Stein-Gymnasium Tradueix
Kunstakademie Düsseldorf Tradueix
Activitat
Ocupació Escultor, coreògraf, pintor i professor d'universitat
Partit polític The Greens Tradueix
Art Escultura, happening
Moviment Fluxus
Professors Ewald Mataré Tradueix
Representat per Mary Boone Gallery Tradueix i Artists Rights Society
Participà en
Data Activitat
documenta 3
documenta 7 Tradueix
documenta 8 Tradueix
documenta 6
4. documenta Tradueix
documenta 5 Tradueix
Documenta IX Tradueix
Obra
Obres destacables How to Explain Pictures to a Dead Hare Tradueix
Premis
Obres destacables
Table with Accumulator Beuys Tate Modern AR00603.jpg
Taula amb acumulador
(Londres, Tate)
Signatura

Lloc web Joseph Beuys - Lloc web oficial
IMDB: nm1152508
Modifica les dades a Wikidata
Joseph Beuys. Documenta 7

Joseph Beuys (Krefeld, República de Weimar, 12 de maig de 1921 - Düsseldorf, RFA, 23 de gener de 1986) fou un artista alemany, principalment escultor i que destacà pels seus happenings. És un dels co-fundadors del moviment Fluxus.[1]

Biografia[modifica]

Beuys va ser pilot a la Segona Guerra Mundial, on va ser derribat a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida.[2] Aquest episodi va tindre una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf. La idea d'una "escultura social", i defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. La seva intervenció a Documenta 7 a Kassel consistí a plantar 7000 roures amb un marcador de basalt en cadascun d'ells. Beuys feu també una defensa del potencial curatiu de l'art i del poder universal de la creativitat humana. Reivindicà el paper del xaman. En un marc estètic més ampli el seu treball s'inscriu en certa tradició hereva del romanticisme alemany.

Entre 1961 i 1972 va ser professor a la mateixa Kunstakademie de Düsseldorf, molt influent i compromès. Entre els seus alumnes hi trobem Jörg Immendorff, Blinky Palermo, Anselm Kiefer i Imi Knoebel. Una figura carismàtica i polèmica, la naturalesa i el valor de la contribució de Beuys a l'art occidental ha creat una ferma i sovint polaritzada discussió entre els cercles artístics.

Exposicions rellevants[modifica]

Obra a Catalunya[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Joseph Beuys». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Deutsche Welle
  3. «Descobreix una Joia del Museu». CaixaForum, 18-05-2010. [Consulta: 23 abril 2011].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica]