Joseph Louis François Bertrand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Louis François Bertrand
Bertrand.jpg
Nom original (fr) Joseph Bertrand
Biografia
Naixement 11 març 1822
París
Mort 5 abril 1900 (78 anys)
París
  Seat 40 of the Académie française Tradueix 

Dades personals
Formació Escola Politècnica
Lycée Saint-Louis
École nationale supérieure des mines de Paris
Es coneix per Paradoxa de Bertrand
Activitat
Camp de treball Teoria de la probabilitat, geometria diferencial i teoria de nombres
Ocupació Matemàtic, economista i catedràtic
Ocupador Collège de France (1862–1900)
Lycée Saint-Louis
École Normale Supérieure
Influències
Influències en
Obra
Estudiant doctoral Désiré André
Família
Fills Marcel Alexandre Bertrand
Pare Alexandre Bertrand
Germans Alexandre Bertrand
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joseph Louis François Bertrand (París, 11 de març, 1822 - 5 d'abril 1900) fou un matemàtic i economista francès que treballà en el camps de la teoria dels nombres, geometria diferencial, càlcul de probabilitats i termodinàmica.

Fou professor a l'École Polytechnique i al Collège de France, on es graduà com a enginyer de mines. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de París, de la que en fou secretari permanent durant 26 anys (1856-1874). El va objectar, el 1845, que hi havia almenys un nombre primer entre n i 2n-2 per a cada n > 3. Pafnuti Txebixov demostrà aquesta conjectura, ara dita postulat de Bertrand, el 1850. També és famós per una paradoxa en el camp de la probabilitat, coneguda com a Paradoxa de Bertrand.

També va ver aportacions en el terreny de l'economia. En 1883 publicà una crítica al llibre Théorie mathématique de la richesse sociale de Léon Walras on rebutjava el procés de tâtonement argumentant que en la realitat es produeixen intercanvis en situacions de desequilibri, raó per la qual cal considerar l'existència d'indeterminació en els preus. També rebutjà el principi de maximització de la utilitat amb l'argument que els comerciants en realidad són interessats principalment en els beneficis monetaris, no en la utilitat.

El 1838 també va revisar la teoria dels monopolis d'Antoine-Augustin Cournot i considerà que el procediment algebraic que va utilitzar era erroni. Considerà que els duopolistes competeixen en preus en comptes d'en quantitats, i deduí un preu final d'equilibri pròxim al de la lliure competència.


Obres[modifica]

  • Traité élémentaire d'algèbre, 1851
  • Traité de calcul différentiel et de calcul intégral, 1864-70,
  • Rapport sur les progrès les plus récents de l'analyse mathématique, 1867
  • Théorie des Richesses: revue de Théories mathématiques de la richesse sociale par Léon Walras et Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses par Augustin Cournot, 1883, a Journal des Savants
  • Thermodynamique, 1887.
  • Leçons sur la théorie mathématique de l’électricité, 1890
  • Eloges Academiques, 1902


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Louis François Bertrand Modifica l'enllaç a Wikidata