Joseph Plateau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoseph Antoine Ferdinand Plateau
PSM V36 D594 Joseph Antoine Ferdinand Plateau.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'octubre de 1801
Brussel·les, avui Bèlgica
Mort 15 de setembre de 1883(1883-09-15) (als 81 anys)
Gant, Bèlgica
Alma mater Universitat de Lieja (lleis)
Es coneix per Òptica fisiològica
Tensió superficial
Activitat professional
Tesi Dissertation sur quelques propriétés des impressions produites par la lumière sur l'organe de la vue (1829)
Director de tesi A. Quetelet, R. van Rees
Camp de treball Física teòrica
Ocupació Òptica
Matemàtiques
Organització Universitat de Gant
Altres dades
Membre de
Fills
Premis i reconeixements
Orde de Leopold (1841)
Modifica dades a Wikidata

Joseph Antoine Ferdinand Plateau (Brussel·les, 14 d'octubre de 1801 - Gant, 15 de setembre de 1883) fou un físic, òptic i matemàtic belga que va definir el prinicipi de la persistència dels estímuls lluminosos a la retina i determinà que la seva duració era d'una dècima de segon. No obstant això, recalcà que aquest temps augmenta quan l'ull està adaptat a l'obscuritat. Aquest principi s'anomenà principi de la persistència retiniana.

El 1832 inventà el Fenaquistoscopi, un dels precursors del cinematògraf.

Vida i Obra[modifica]

Plateau nasqué el 14 d'octubre de 1801 a Brussel·les i morí el 15 de setembre de 1883 a Gante, Bèlgica. El seu pare era pintor i el seu desig era que el seu fill seguís el mateix camí. D'aquesta manera, a l'acabar els seus estudis, Plateau va ser enviat a l'Acadèmia de Disseny de Brussel·les.

Quedà orfe als catorze anys. Un oncle seu, que era advocat, es va fer càrrec d'ell i els seus germans. A partir de 1817 va estudiar al Athenaeum de Brussel·les, on va tenir de professor Adolphe Quételet, amb qui mantindrà una forta relació tota la seva vida.[1] i on va ser col·lega de Pierre François Verhulst. El 1822 ingressa a la universitat de Lieja on es gradua en lleis, seguint el desig del seu oncle; però anys més tard, el 1829, obté el seu doctorat en ciències.[2]

Els primer interessos científics de Plateau va estar en l'òptica fisiològica i, concretament, en l'estudi de les sensacions provocades en l'ull humà per una font de llum mòbil o fixa.[3] El mètode experimental el va portar a observar el Sol de forma directa, cosa que possiblement li va provocar la ceguera absoluta anys més tard (1843). En un article de 1832 titulat Sur un nouveau genre d’illusions optiques, va descriure el fenaquistoscopi, antecedent del nostre cinema actual; per aquest motiu els premis cinematogràfics de Bèlgica porten el seu nom.

De 1830 a 1835 va donar classes al institut Gaggia de Brussel·les, mentre de nit treballba amb Quételet al Observatori astronòmic. El 1835 va ser nomenat professor adjunt de Física a la universitat de Gant,[4] on va ser professor titular a partir de 1844 i fins a la seva jubilació.

En els anys 40's es va començar a interessar per l'estudi de los forces moleculars, el que el va portar al descobriment de la tensió superficial dels líquids. També va publicar alguna obra sobre magnetisme i sobre aritmètica.

Plateau va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Bèlgica, de la de França i de la Royal Society.

Contribucions[5][modifica]

Joseph Antoine Ferdinand Plateu va realitzar un seguit de contribucions al món de la ciència.

El 1829 publicà els seus primers estudis sobre els efectes de la persistència de les imatges a la retina.

Tres anys més tard, el 1832, construí un aparell que produïa l'ilusió de moviment i que anomenà Fenaquistoscopi. Constituïa el primer dispositiu capaç de crear l'il·lusió d'una imatge en moviment a partir d'una seqüència d'imatges fixes.

Plateu, a més, també estudià el fenomen de la capil·lariat.

Referències[modifica]

  1. Grosjean & Rassias, pàgina 3.
  2. Verriest, pàgina 10.
  3. Nitsche, pàgina 949.
  4. Wautier, Jonckheere & Segers, pàgina 258.
  5. «Joseph Antoine Ferdinand Plateau - EcuRed» (en es). [Consulta: 29 novembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]