Josiah Royce
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1855 Grass Valley (Califòrnia) |
| Mort | 14 setembre 1916 (60 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Sepultura | Cementiri del Mount Auburn |
| President de l'Associació Americana de Psicologia | |
| 1901 – 1901 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Johns Hopkins Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Director de tesi | George Sylvester Morris |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, historiador, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Membre de | |
| Moviment | Hegelianisme |
| Professors | Joseph LeConte i Hermann Lotze |
| Alumnes | Arthur O. Lovejoy i Mary Whiton Calkins |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Norbert Wiener, William Ernest Hocking, Clarence Irving Lewis i Henry Maurice Sheffer |
| Família | |
| Cònjuge | Katharine Head Royce |
| Mare | Sarah Eleanor Bayliss Royce |
Signatura  | |
  | |
Josiah Royce (Grass Valley, 20 de novembre de 1855 - Cambridge, 14 de setembre de 1916) va ser un filòsof estatunidenc proper als postulats de l'idealisme. Professor d'història, va afirmar que el món existeix i que es pot conèixer però només per una entitat ideal, anomenada Sabedor Suprem, que ha d'existir, almenys com a concepte necessari per sostenir l'accesibilitat de l'exterior. Un cop assegurat aquesta possibilitat de coneixement, l'home s'ha de dedicar a enfortir els vincles amb la comunitat, basats en principis ètics inspirats pel cristianisme. El Sabedor Suprem s'encarnarà aleshores en la consciència individual com a representant a petita escala del saber general, igual que un nombre és representatiu de tots els altres per oposició i suma.