Josip Broz Tito

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosip Broz Tito
Josip Broz Tito uniform portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sh) Јосип Броз Тито
(sh) Josip Broz Tito Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata
Kumrovec (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Ljubljana (República Federal Socialista de Iugoslàvia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentHouse of Flowers (en) Tradueix 44° 47′ 12″ N, 20° 27′ 06″ E / 44.7867°N,20.4517°E / 44.7867; 20.4517 Modifica el valor a Wikidata
1r Secretari General del Moviment de Països No Alineats
1r setembre 1961 – 5 octubre 1964
← cap valor – Gamal Abdel Nasser →
President of Yugoslavia (en) Tradueix
14 gener 1953 – 4 maig 1980
← Ivan Ribar (en) TradueixLazar Koliševski (en) Tradueix →
President of the Federal Executive Council of Yugoslavia (en) Tradueix
2 novembre 1944 – 29 juny 1963
← Ivan Šubašić (en) TradueixPetar Stambolić → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsTito Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicCroats Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme i catòlic no practicant Modifica el valor a Wikidata
FormacióInternational Lenin School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, maquinista, estadista, militant de la resistència i esperantista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913 Modifica el valor a Wikidata –
PartitLliga de Comunistes de Iugoslàvia (1920–1980)
Social Democratic Party of Croatia and Slavonia (en) Tradueix (1910–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarPartisans Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Yugoslavia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial, Jornades de Juliol, Guerra Civil Russa, Guerra Civil Espanyola, Front Iugoslau i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBroz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugePelageya Belousova (en) Tradueix (1919–1936), divorci
Lucija Bauer (en) Tradueix (1936–1937), mort del cònjuge
Herta Haas (en) Tradueix (1940–1943), divorci
Jovanka Broz (en) Tradueix (1952–1980), mort Modifica el valor a Wikidata
ParellaDavorjanka Paunović (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMišo Broz (en) Tradueix
Žarko Broz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Tito signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0864482 Allocine: 36958
Musicbrainz: 01e894c6-7a97-476f-969b-333274685c6b Discogs: 1074460 Find a Grave: 8062 Modifica els identificadors a Wikidata
URSS, segell postal, Josip Broz Tito, 1982 (Michel núm. 5151, Scott núm. 5019)

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Era fill de pare croat i mare eslovena. Va néixer a la localitat de Kumrovec (en aquell moment, territori de l'Imperi austrohongarès, actualment territori de Croàcia). Després de l'escola primària començà a treballar com a pagès, després en un restaurant i als 15 anys en un taller mecànic a Sisak, on va aprendre l'ofici de serraller. Viatja a Viena l'any 1911, i entra l'any 1913 a l'exèrcit austríac, del qual va ser suboficial durant la Primera Guerra mundial. Fet presoner pels russos, l'alliberaren quan esclatà la Revolució russa (1917), i torna de nou a Croàcia el 1918 on pren part en la fundació del Partit Comunista Croata i destaca en l'organització sindical. Va romandre a la presó des de l'any 1928 fins a l'any 1933. Posteriorment, quan es trobava a París, s'enrolà en les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la Segona República espanyola en la guerra civil. L'any 1937 va ser nomenat secretari general del Partit Comunista de Iugoslàvia.

Segona Guerra mundial[modifica]

Després que Iugoslàvia fos envaïda per les forces de l'Eix l'abril del 1941, els comunistes van ser dels primers i més radicals sectors socials a organitzar un moviment de resistència armada. El 10 d'abril, el politburó del Partit Comunista de Iugoslàvia es reuní a Zagreb i decidí començar la resistència: nomenà Tito com a cap del Comitè Militar. El 22 de juny del mateix any, un grup de 49 soldats van atacar un tren de reserva alemany a prop de Sisak; així comencen els primers alçaments antifeixistes a l'Europa ocupada. El 4 de juliol, Tito organitza la resistència armada contra l'ocupació alemanya com a comandant suprem de l'Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia amb suport de l'eslovè Edvard Kardelj i el montenegrí Milovan Djilas. Els partisans van ser protagonistes d'una gran campanya d'escamots que van permetre alliberar algunes parts del territori.

En els territoris alliberats, els partisans van organitzar comitès populars que actuaven com a governs civils. Tito es convertí en el líder més important del Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (AVNOJ), el qual fou convocat a Bihać el 26 de novembre, 1942 i a Jajce el 29 de novembre de l'any següent. En aquestes 2 reunions es van establir les bases de l'organització posterior a la guerra dintre del país, concebent-lo com una federació, i nomenaren Tito com a mariscal de Iugoslàvia. El 4 de desembre de 1943, mentre la majoria del país estava encara ocupat per les tropes alemanyes, Tito va proclamar un govern democràtic provisional. Com a líder de la resistència, va ser el principal objectiu de les forces alemanyes que ocupaven Iugoslàvia. Els alemanys van estar molt a prop de capturar i matar Tito almenys en 3 ocasions: el 1943 a l'ofensiva Fall Weiss i en l'operació subsegüent, l'ofensiva Schwarz, en la qual va ser ferit (9 de juny). El 25 de maig de 1944 Tito també aconsegueix evadir els alemanys després de l''operació Rosselprung fora de la seva caserna general de Drvar.

Durant els primers episodis de la Segona Guerra mundial, les activitats partisanes no tingueren suport dels aliats occidentals. Aquests, en un primer moment, van preferir donar suport a les forces txetniks (lleials a la monarquia iugoslava a l'exili) dirigides per Draza Mihailovic, perquè eren contràries al comunisme. No obstant això, després de les conferències de Teheran i Ialta l'any 1943, els partisans van rebre directament el suport dels aliats amb bombardejos combinats amb accions armades terrestres partisanes. El brigadier Fitzroy MacLean va jugar un paper significatiu en les missions d'enllaç.

A causa de les bones relacions amb Stalin, Tito sovint va tenir conflictes amb els oficials nord-americans i britànics. El 5 d'abril de 1945 Tito signa un acord amb la Unió Soviètica que permet l'entrada temporal de tropes soviètiques al territori iugoslau. Ajudat per l'Exèrcit Roig, els partisans guanyen la guerra l'any 1945. No obstant això, la "Guerra per l'alliberament de Iugoslàvia" és considerada l'única victòria de la Segona Guerra mundial assolida per forces d'escamots locals, encara que amb una mínima ajuda externa.

Totes les forces estrangeres van ser expulsades de territori iugoslau després d'haver finalitzat el període de guerra a Europa. Les restants forces feixistes dels ústaixes croats, dels Domobrani eslovens i de les tropes reialistes dels txètniks serbis van ser subjectes de judicis amb l'aplicació posterior de la pena de mort.

Postguerra[modifica]

A mitjans de l'any 1945 els alemanys van ser derrotats i l'estat quedà reunificat sota el control del govern de Tito, el qual hi establí un règim socialista. Tito es va desmarcant progressivament de la línia oficial estalinista, i anà incrementant la democràcia entre els treballadors i l'autogestió proletària. Finalment les relacions entre Tito i Stalin es van trencar i el Partit Comunista Iugoslau fou expulsat del Kominform (1948). L'any 1953, Tito assoleix, amb una nova Constitució, la creació de la República Federal Socialista de Iugoslàvia integrada per Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia i Montenegro. A la dècada de 1960 Tito s'uní als líders d'estats africans i asiàtics per promoure el concepte de no-alineament. Tito i el president de Romania Nicolae Ceauşescu van ser els dos únics líders comunistes que van rebutjar les invasions d'Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968) i Afganistan (1979) pels soviètics.

Durant el temps que va estar al capdavant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, va defensar reformes del sistema econòmic orientades a aconseguir un socialisme de mercat.

Tito va morir el 4 de maig de 1980 a Ljubljana, capital d'Eslovènia, després d'una perllongada malaltia. Fou enterrat a Belgrad, actual capital de Sèrbia i per aquell temps capital federal de Iugoslàvia. La figura de Tito encara té un gran prestigi entre certs sectors de les societats que fins a l'any 1991 formaven part d'un mateix estat, ja que molts exiugoslaus valoren la seva política a favor de la pau i la unió entre els pobles de Iugoslàvia.

Després de la mort de Tito[modifica]

En el moment de la seva mort, es comença a especular si els seus successors podrien continuar mantenint una Iugoslàvia unida. Les divisions ètniques es van revifar, i alguns problemes de fons tancats en fals amb la finalització de la Segona Guerra mundial van tornar a sorgir. Els conflictes anaven creixent per esclatar en la desintegració de la federació i en una sèrie de sagnants guerres durant la dècada dels anys noranta.

Tito va ser enterrat en un mausoleu ubicat a Belgrad, anomenat Kuca cveca (La casa de les Flors). Actualment moltes persones visiten el lloc com si recollís les essències dels "millors temps", encara que no manté cap guàrdia d'honor. Els regals que va rebre al llarg del seu mandat estan dipositats al Museu de la Història de Iugoslàvia (que rebé altres noms: "Museu 25 de Maig" i "Museu de la Revolució") que es troba a Belgrad. El valor de la col·lecció és incalculable, inclou moltes obres famoses amb pintures originals com Els capricis de Francisco de Goya. Durant la seva vida i especialment en el primer any després de la seva mort, s'anomenaren molts llocs en el seu honor (per exemple, Titograd, actualment Podgorica, capital de Montenegro, o Titovska Mitrovica, actualment Kosovska Mitrovica).

Tito va deixar una gran petjada en el desenvolupament mundial del segle xx. La seva figura, com totes les grans figures, presenta nombrosos clarobscurs. Fou un lluitador en la recerca d'un autèntic model socialista i igualitari, a més d'un gran diplomàtic i militar; assolí així transcendir en la història del seu poble. D'altra banda, fou un capdavanter amant dels plaers (amb una llarga llista d'amants) i va provocar el culte a la seva personalitat en la societat iugoslava.

Bibliografia[modifica]

  • Aguilera Durán, Luis. Orígenes de las Brigadas Internacionales (en castellà). Madrid: Editora Nacional, 1974. 
  • Beloff, Nora. Tito's Flawed Legacy: Yugoslavia and the West Since 1939 (en anglès). Westview Pr, 1986. ISBN 0813303222. 
  • Carter, April. Marshal Tito: A Bibliography (en anglès). Greenwood Press, 1989. 
  • Corsellis, John; Ferrar, Marcus. Slovenia 1945: Memories of Death And Survival After World War II (en anglès). I.B. Tauris, 2005. ISBN 1-85043-840-4. 
  • Đilas, Milovan. Tito: The Story from Inside (en anglès). Phoenix Press, 2001. 
  • Gabrielli, Italo. Dove l'Italia non poté tornare (1954-2004) (en italià). Trieste: Associazione Culturale Giuliana, 2004. 
  • MacLean, Fitzroy. Tito: A Pictorial Biography (en anglès). McGraw-Hill, 1980. 
  • Novakovich, Josip. El día de los inocentes. Editorial El Andén. ISBN 978-84-96929-10-4. 
  • Pavlowitch, Stevan K. Tito: Yugoslavia's Great Dictator. A Reassessment (en anglès). Ohio State University Press, 1992. 
  • Roberts, Walter R. Tito, Mihailovic, and the Allies, 1941-1945 (en anglès). Rutgers University Press, 1973. 
  • Vukcevich, Boško S. Tito: Architect of Yugoslav Disintegration (en anglès). Rivercross Publishing, 1994. 
  • West, Richard. Tito and the Rise and Fall of Yugoslavia (en anglès). Basic Books, 1996. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Ivan Ribar
President de la República Federal Socialista de Iugoslàvia
1953- 1980
Succeït per:
Lazar Kolisevski