Jovan Vladímir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Joan Vladímir,
Jovan Vladimir o
Vladímir de Zeta
Saint Jovan Vladimir, Lozen Monastery.jpg
Fresc al monestir de Lozen (Bulgària), 1869
Biografia
Naixement segle X
Zahumlje? (actuals Hercegovina i Dalmàcia)
Mort 22 de maig de 1016
Prespa (Albània)
Causa de mort Decapitació
Lloc d'enterrament Catedral Ortodoxa de Tirana (Albània
Grup ètnic Serbis
Religió Cristianisme oriental
Activitat
Ocupació Polític
Príncep i màrtir
Celebració Església Ortodoxa Sèrbia
Canonització Antiga
Pelegrinatge Monestir d'Elbasan (Albània), Tirana, Prespa
Festivitat 22 de maig, 4 de juny (orient correspon al 22 de maig del calendari julià)
Esdeveniment significatiu Knez de Dioclea
Iconografia Com a rei, amb una creu a la mà i el seu cap a l'altra
Patró de Bar (Montenegro)
Família
Cònjuge Theodora Kosara of Bulgaria Tradueix
Pare Petrislav of Duklja Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jovan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica]

Fill del príncep Petrislav de Dioclea, originari de la regió de Zahumlje (principat serbi de l'Hercegovina i Dalmàcia), succeí el seu pare com a knez de Dioclea entre 990 i 1016, intentà protegir el principat de la política expansionista del tsar Samuel de Bulgària mitjançant una aliança amb l'Imperi Bizantí. Samuel, però, atacà i conquerí Dioclea en 997 i prengué Jovan Vladímir presoner.

La germana de Samuel, Teodora Kosara, s'enamorà del presoner i en demanà al seu pare la mà. Samuel concedí i tornà Dioclea al seu nou gendre, donant-li a més el territori de Dürres (avui Albània). Vladímir fou reconegut com un bon governant, just i pietós. Governà en pau i evità els conflictes amb altres territoris.

En 1014, Samuel fou derrotat pels bizantins i morí poc després. Jovan Vladímir morí en 1016 víctima d'una conxorxa dirigida per Ivan Vladislav, últim tsar del Primer Imperi Búlgar. Fou decapitat a Prespa, davant l'església.

Veneració[modifica]

Sebollit a Prespa, Jovan Vladimir fou aviat reconegut com a màrtir i venerat com a sant, en la festivitat del 22 de maig. Cronològicament, és el primer sant de Sèrbia. Dos o tres anys després, la seva tomba fou portada a Dioclea, però cap al 1215 les restes es portaren a Dürres, on restaren fins al 1381. Des de llavors foren al monestir de Sant Jovan Vladimir, prop d'Elbasan, fins que en 1995 es portaren a la Catedral Ortodoxa de Tirana.

La creu que tenia a les mans quan fou decapitat era una relíquia que guardà, durant segles, la família Andrović de Velji Mikulići (Montenegro). La deixaven veure als fidels un cop l'any, per Pentecosta.

És el sant patró de Bar (Montenegro).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jovan Vladímir Modifica l'enllaç a Wikidata