Juan Bernal Segura
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | 1972 (83/84 anys) Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Dades personals | |
| Formació | IES Alfonso X el Sabio (en)  (1903–1904) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, arabista |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Restauració borbònica |
| Rang militar | tinent coronel |
Juan Bernal Segura (Cartagena, 1888-Cartagena, 1972) va ser un militar espanyol.
Biografia[modifica]
Nascut en 1888 a la localitat de Cartagena, va ser militar de carrera.
En 1936, a l'esclat de la Guerra civil, era comandant d'Estat Major.[1] Es va mantenir fidel a la República, posant-se al capdavant d'una columna motoritzada que es va dirigir a Montoro. A l'agost va quedar a càrrec de la columna Miaja de forma accidental,[2] les forces de la qual van ser incapaces de conquistar Còrdova. Va formar part de l'Estat Major de la defensa de Madrid, i posteriorment formaria part de l'Estat Major de l'Exèrcit del Centre. Se'l va considerar un militar «apolític i estrictament professional».[3]
Durant la contesa arribaria a aconseguir la graduació de tinent coronel. Al desembre de 1938 va ser nomenat comandant del XXIII Cos d'Exèrcit,[4] en substitució del tinent coronel José María Galán Rodríguez. Al març de 1939 va rendir simbòlicament davant els franquistes totes les forces de l'Exèrcit d'Andalusia.[5][6]
Capturat al final de la guerra pels franquistes, seria jutjat per «auxili a la rebel·lió militar» i va passar algun temps a la presó.
Posteriorment destacaria en la seva faceta com arabista, arribant a publicar una obra sobre els topònims àrabs a la província de Múrcia.
Família[modifica]
Era cosí germà del general d'enginyers Carlos Bernal García.
Obres[modifica]
- —— (1952). Topónimos árabes de la provincia de Murcia. Diputación de Murcia.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Alpert, 1989, p. 328.
- ↑ Moreno Gómez, 1985, p. 363.
- ↑ Gil Bracero, 1998, p. 314.
- ↑ Engel, 1999, p. 175.
- ↑ Romero, 1976, p. 360.
- ↑ Gil Bracero, 1998, p. 317.
- ↑ González Blanco, 1998, p. 11.
Bibliografia[modifica]
- Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Gil Bracero, Rafael. Revolucionarios sin revolución: marxistas y anarcosindicalistas en guerra: Granada-Baza, 1936-1939. Universidad de Granada, 1998.
- González Blanco, Antonino. Repertorio alfabético de la toponimia de la región de Murcia. Murcia: Editorial KR, 1998.
- Moreno Gómez, Francisco. La Guerra Civil en Córdoba (1936-1939). Ed. Alpuerto, 1985.
- Romero, Luis. El final de la guerra. Ed. Ariel, 1976.