Juan Carlos García
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1957  (66/67 anys)Bilbao (Biscaia) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dansa contemporània |
| Ocupació | coreògraf, ballarí |
| Ocupador | Lanònima Imperial, fundador (1986–2011), dissolució Ballet Contemporani de Barcelona Òpera Còmica de Berlín Gelabert/Azzopardi Groupe Emile Dubois Òpera de Florència |
Juan Carlos García (Bilbao, 1957)[1] és un coreògraf i ballarí basc, reconegut pel seu treball en la dansa contemporània i per un estil propi que exalta el cos i la passió pel moviment.[2][3] Es va formar a l'Institut del Teatre i al Cunningham Dance Studio de Nova York,[4] va ser membre del Ballet Contemporani de Barcelona i del Groupe Émile Dubois,[4] i va col·laborar amb la Companyia Gelabert/Azzopardi,[5] El 1986 va fundar Lanònima Imperial, junt amb el músic Claudio Zulian.[4] A més de dirigir la seva pròpia companyia, García ha creat coreografies per a ballets d'òpera europeus, com la Komische Oper de Berlín o l'Ópera de Florencia.[6]
Entre les seves coreografies al capdavant de Lanònima Imperial destaquen Eppur si mueve (1987), Diario de unas horas (1994), Cuerpo de sombra y luz (1998), Liturgia de sueño y fuego (2000) o Variacions Al·leluia (2007).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Juan Carlos García — Danza.es». [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ BARCELONA, MARTA CERVERA /. «Juan Carlos García: "Les meves obres són una aposta pel risc"». El Periódico, 23-11-2006. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Redacció. «Lanònima Imperial anuncia que es dissol - 12 set 2011». El Punt Avui. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 MIC, Editorial. «La danza contemporánea española en el CNNTE (1984-1994). Un “fenómeno emergente” en la Sala Olimpia. Beatriz Martínez del Fresno» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Teatre, Institut del. «Desfigurat». [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Larrauri, Eva «El coreógrafo Juan Carlos García estrena en Barakaldo una propuesta poética y sensual sobre el cuerpo humano» (en castellà). El País [Madrid], 13-05-1998. ISSN: 1134-6582.