Juan Casimiro de Sangenís Corrià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1919  Lleida |
| Mort | 27 desembre 2001 (82 anys) Lleida |
 Procurador a Corts | |
| 27 novembre 1974 – 30 juny 1977 ← Josep Maria Razquin i Jené Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
 President de la Diputació de Lleida | |
| 1974 – 1979 ← Josep Maria Razquin i Jené – Jaume Culleré i Calvís → Nomenat per: governador civil de Lleida | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 4 abril 1967 – 15 novembre 1967 ← Francisco Pons Castella Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
 Paer de Lleida | |
| 1967 – 1976 ← Francisco Pons Castella – Miquel Montaña i Carrera → Nomenat per: governador civil de Lleida | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, farmacèutic |
Juan Casimiro de Sangenís Corrià (Lleida, 7 de setembre de 1919 - Lleida, 27 de desembre de 2001) fou un farmacèutic i polític català que va desenvolupar càrrecs importants durant els darrers anys del franquisme.[1]
Era fill del diputat carlí Casimir de Sangenís i Bertrand, afusellat sense formació de causa a Lleida poc després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va iniciar la guerra civil espanyola. Els fets el van sorprendre a Barcelona i va decidir fugir a Andorra i d'allà a Irun, on es va enrolar a la IV Brigada de Navarra i es va afiliar a FE de las JONS. Participà en l'ofensiva de Catalunya. En acabar la guerra es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona i el 1948 es va establir novament a Lleida. Fou nomenat diputat provincial, conseller provincial del Movimiento, el 1966 fou president de la Junta Provincial de Fomento Pecuario i de la Cámara Sindical Agraria. En 1967 fou nomenat Paer en cap de Lleida,[2] càrrec que va ocupar fins 1974, alhora que era nomenat procurador en Corts.[3] Quan deixà la paeria fou nomenat president de la Diputació de Lleida, càrrec que va ocupar fins a les eleccions municipals espanyoles de 1979.
En 1977 es va unir a Concòrdia Catalana de Joan Antoni Samaranch i Torelló, però ja no va ocupar cap càrrec públic. Tot i que no va renegar mai del franquisme,[4] acabà defensant el traspàs de les competències de les diputacions catalanes a la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas i Joan.[5] Va tenir una avinguda dedicada a Lleida fins que va canviar de nom en 2017.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Jover, J «Fallece Sangenís, ex alcalde y ex presidente de la Diputación». La Mañana, 28-12-2001, pàg. 1.
- ↑ JUAN CASIMIRO DE SANGENÍS CORRIÁ Alcalde de Lleida (1967-1974)
- ↑ SANGENIS CORRIA, JUAN CASIMIRO, Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Otra vez la historia, El País, 1 de març de 2002
- ↑ «Juan Casimiro de Sangenís Corrià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ L'Ajuntament de Lleida aprova retirar les distincions i honors a una desena de persones amb vinculació amb el franquisme, La Vanguardia, 30 de juny de 2017