Juan D'Arienzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngJuan D'Arienzo
D Arienzo.jpg
Fotografia de Juan d'Arienzo
Naixement 14 de desembre de 1900
Buenos Aires,
Mort 14 de gener de 1976 (als 75 anys)
Buenos Aires
Nacionalitat Argentina Argentina
Ocupació Compositor – Director d'orquestra

Juan D'Arienzo (Buenos Aires, 14 de desembre de 1900 - 14 de gener de 1976) fou un compositor i director d'orquestra argentí.

Figura de primer orde en la història del tango, s'havia iniciat en la música com a violinista. Formà part d'un modest trio que treballava en un teatre del Jardin Zoológico de Buenos Aires. Vers el 1920, D'Arienzo ininterrompudament fins a crear el 1928 la seva pròpia orquestra, dedicada per sencer a la interpretació de la música bonaerense més típica, el tango, i en la que tingué com a cantant el famós Héctor Mauré. En els anys successius no desmaià en la seva labor de director i compositor, però fou sols el 1934 quan va atreure l'atenció del gran públic, en introduir canvis decisius en el que molts crítics anomenaren <crisi> del gènere.

D'aquests anys daten composicions finalment incorporades al millor del tango, algunes d'elles incessantment cantades durant més de mig segle:

  • El vino triste;
  • Paciencia;
  • Bailate un tango;
  • Ricardo;
  • Nada más.

Ernesto Sabato, gran novel·lista i teòric del gènere, recordava la justa definició de Discépolo:

« <El tango es un pensamiento triste que se baila.> »

D'Arienzo (com els seus contemporanis Aníbal Troilo, Osvaldo Pugliese, Osvaldo Fresedo i Canaro) recuperà l'esplendor d'aquest <pensament trist>, constituint un pilar decisiu en l'anomenada <generació dels anys quaranta>.

El seu primer tema enregistrat va ser Esta noche me emborracho, cantat per Carlos Dante, encara que la seva popularitat tingué una empenta sorprenent després de la versió que va fer de La comparsita, de l'uruguaià Gerardo Mattos Rodriguez. Es vengueren més de 2.000.000 de copies de la nova interpretació de D'Arienzo. Aquest imprimí a la seva orquestra un accent especial. <El rey del compàs>, com fou anomenat, havia guanyat nou discs d'or i una estatueta que atorga la RCA Víctor estatunidenca. Tant en l'Argentina com al Uruguai, el seu prestigi arribà a totes les classes socials. En la resta d'Hispanoamèrica (a Colòmbia i a Mèxic, sobretot) se l'associà amb els <grans del gènere>.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]