Juan Fernández Latorre

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:18, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Fernández Latorre
Juan Fernández Latorre, de Christian Franzen.jpg
Juan Fernández Latorre, de Christian Franzen
Biografia
Naixement8 d'agost de 1849
Galícia la Corunya
Mort14 de març de 1912(1912-03-14) (als 62 anys)
Galícia la Corunya
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióGranollers
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de febrer de 1891 – 14 de març de 1912
CircumscripcióOrtigueira
Activitat
OcupacióPolític i emprenedor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Possibilista
Membre de
Família
FillsMaría Victoria Fernández-Latorre
Felisa Modifica el valor a Wikidata

Juan Fernández Latorre (La Corunya, 8 d'agost de 1849 - 14 de març de 1912) fou un militar i polític gallec, diputat a Corts durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.

Biografia

Fill d'un mestre armer, va ingressar a l'Exèrcit espanyol, on va arribar al grau de sergent d'artilleria i va participar en la revolta de la caserna de San Gil de juny de 1866. En 1869 va redactar una proclama, que li va suposar ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la de cadena perpètua. Va fugir a França, on va rebre influència del positivisme, i va tornar en ocasió de l'amnistia de 1870.

Va ser secretari de l'Ajuntament de Granollers i per aquesta circumscripció fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després del cop del general Manuel Pavía, Latorre es va exiliar de nou a França, on fou corresponsal dels diaris El Globo i El Imparcial. Davant la convocatòria de les eleccions generals espanyoles de 1879, va ressorgir el moviment republicà i va formar part del Partit Demòcrata Progressista, alhora que col·laborava a El Demócrata.

Juntament amb Antonio Prieto Puga i José Manuel Martínez Pérez va fundar La Voz de Galicia en 1882. En 1885, es va dissoldre la societat fundacional i es va convertir en propietari únic del diari. A les eleccions generals espanyoles de 1891 va obtenir acta de diputat republicà per Ortigueira (La Corunya). A les eleccions generals espanyoles de 1910 va aconseguir escó per La Corunya. A més de diputat a Corts, també va ser sotssecretari de Governació en 1905 i en 1910. En 1911 va ser nomenat governador civil de Madrid, càrrec que va ocupar fins al dia de la seva mort el 1912. Fou l'impulsor el 1910 d'un impost del 5% dels espectacles públics, que es destinà a la Junta de Protecció de Menors i a la repressió de la mendicitat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Fernández Latorre