Joan Gisbert i Ortiga

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juan Gisbert)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Gisbert i Ortiga
Dades biogràfiques
Naixement Joan Gisbert i Ortiga
5 d'abril de 1942 (1942-04-05) (76 anys)
Barcelona, Catalunya
Residència Barcelona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lateralitat Dretà
Activitat professional
Ocupació Tennista
Període en actiu 1968 (amateur des de 1962) – 1976
Esport Tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Individual 177–140 4 14 (1967)
Dobles 221–72 21
ATP Perfil a l'ATP
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia F (1968)
Roland Garros 4R (1966)
Wimbledon 2R (1963, 1972)
US Open 2R (1974)
Altres torneigs
Jocs Olímpics QF (1968)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (1968)
Roland Garros SF (1975, 1976)
Wimbledon QF (1972)
US Open 3R (1975)
Altres torneigs
Copa Masters W (1975)
Jocs Olímpics F (1968)
Modifica dades a Wikidata

Joan Gisbert i Ortiga (Barcelona, 5 d'abril de 1942) fou un tennista català de la dècada de 1960.[1]

Trajectòria[modifica]

El seu germà Josep Maria Gisbert i Ortiga també fou tennista, així com el seu fill Joan Gisbert Schultze.[2]

Va pertànyer al Club Tennis Barcino.[1]

L'any 1959 guanyà l'Orange Bowl, considerat el Campionat del Món en categoria júnior.[1] Fou tres cops campió de Catalunya (1962, 1969 i 1971), campió del Trofeu Comte de Godó l'any 1965, i medalla d'or als Jocs Universitaris de 1967.[1][3] El seu èxit més important fou arribar a la final de l'obert d'Austràlia l'any 1968, en la qual fou derrotat per William Bowrey.[1][4]

Durant la dècada de 1970 guanyà un títol d'ATP a Shreveport, el 1975, i fou finalista de cinc torneigs més, com ara Cincinnati (1971). També guanyà 21 trofeus de dobles entre 1971 i 1976, la majoria formant parella amb Manuel Orantes.[1][5]

També fou un habitual a la Copa Davis amb 69 partits jugats entre 1965 i el 1976, essent finalista en dues edicions (1965, 1967).[1]

Finals majors[modifica]

Finals de Grand Slam[modifica]

Individual: 1 (0–1)[modifica]

Posició Any Campionat Superfície Oponent a la final Marcador a la final
Finalista 1968 Open d'Austràlia Herba Austràlia William Bowrey 7–5, 2–6, 9–7, 6–4

Principals èxits[modifica]

Títols individuals en era Open (1)[modifica]

Posició No. Data Campionat' Superfície Oponent a la final Marcador a la final
Finalista 1. 1968 Open d'Austràlia Herba Austràlia Bill Bowrey 5–7, 6–2, 7–9, 4–6
Finalista 2. 1971 Màsters de Cincinnati Terra batuda USA Stan Smith 6–7, 3–6
Finalista 3. 1972 New York City Indoor USA Stan Smith 6–4, 5–7, 4–6, 1–6
Finalista 4. 1974 Tokyo WCT Austràlia Rod Laver 7–5, 2–6, 0–6
Finalista 5. 1974 Cedar Grove Open Romania Ilie Năstase 4–6, 6–7
Campió 1. 1975 Shreveport Polònia Wojtek Fibak 6–3, 5–7, 6–1
Finalista 6. 1975 Torneig Comte de Godó Terra batuda Romania Ilie Năstase 1–6, 5–7, 2–6

Títols dobles en era Open (21)[modifica]

Posició No. Data Campionat Superfície Company Oponents a la final Marcador a la final
Campió 1. 1971 New York Indoor Espanya Manuel Orantes USA Jimmy Connors
Pakistan Haroon Rahim
7–6, 6–2
Campió 2. 1971 ATP Memphis Dura (i) Espanya Manuel Orantes USA Clark Graebner
Brasil Thomaz Koch
6–3, 4–6, 7–6
Campió 3. 1971 Torneig Comte de Godó Terra batuda Iugoslàvia Željko Franulović Sud-àfrica Cliff Drysdale
Espanya Andrés Gimeno
7–6, 6–2, 7–6
Finalista 1. 1972 ATP Memphis Dura (i) Txecoslovàquia Vladimír Zedník Espanya Andrés Gimeno
Espanya Manuel Orantes
4–6, 3–6
Campió 4. 1972 Brussels Outdoor Terra batuda Espanya Manuel Orantes Xile Patricio Cornejo
Xile Jaime Fillol
9–7, 6–3
Campió 5. 1972 Eastbourne Herba Espanya Manuel Orantes Grècia Nicholas Kalogeropoulos
Rhodesia Andrew Pattison
8–6, 6–2
Campió 6. 1972 Torneig Comte de Godó Terra batuda Espanya Manuel Orantes Sud-àfrica Frew McMillan
Romania Ilie Năstase
6–3, 3–6, 6–4
Finalista 2. 1972 Paris Indoor Dura (i) Espanya Andrés Gimeno França Pierre Barthès
França François Jauffret
3–6, 2–6
Campió 7. 1973 T.I. Roanoke Hard USA Jimmy Connors Austràlia Ian Fletcher
USA Butch Seewagen
6–0, 7–6
Finalista 3. 1973 Omaha Open Dura (i) USA Jimmy Connors USA William Brown
USA Mike Estep
Derrota
Finalista 4. 1973 Des Moines Open Dura (i) Romania Ion Ţiriac Txecoslovàquia Jiří Hřebec
Txecoslovàquia Jan Kukal
6–4, 6–7, 1–6
Finalista 5. 1973 ATP Memphis Dura (i) RFA Jürgen Fassbender USA Clark Graebner
Romania Ilie Năstase
6–2, 4–6, 3–6
Campió 8. 1973 Torneig Comte de Godó Terra batuda Espanya Manuel Orantes USA Mike Estep
Romania Ion Ţiriac
6–4, 7–6
Campió 9. 1973 Monte Carlo Masters Terra batuda Romania Ilie Năstase França Georges Goven
França Patrick Proisy
6–2, 6–2, 6–2
Finalista 6. 1973 ATP Florència Terra batuda Romania Ilie Năstase Itàlia Paolo Bertolucci
Itàlia Adriano Panatta
3–6, 4–6
Campió 10. 1973 Paris Masters Dura (i) Romania Ilie Năstase USA Arthur Ashe
USA Roscoe Tanner
6–2, 4–6, 7–5
Finalista 7. 1974 Tokyo Gran Bretanya Roger Taylor Sud-àfrica Raymond Moore
Nova Zelanda Onny Parun
6–4, 2–6, 4–6
Campió 11. 1974 Bournemouth Terra batuda Romania Ilie Năstase Itàlia Corrado Barazzutti
Itàlia Paolo Bertolucci
6–4, 6–2, 6–0
Finalista 8. 1974 Màsters de Roma Terra batuda Romania Ilie Năstase USA Brian Gottfried
Mèxic Raúl Ramírez
3–6, 2–6, 3–6
Campió 12. 1974 Torneig Comte de Godó Terra batuda Romania Ilie Năstase Espanya Manuel Orantes
Argentina Guillermo Vilas
3–6, 6–0, 6–2
Finalista 9. 1975 T.I. Roanoke Dura (i) Romania Ion Ţiriac USA Vitas Gerulaitis
USA Sandy Mayer
6–7, 6–1, 3–6
Campió 13. 1975 Boca West International Hard USA Clark Graebner RFA Jürgen Fassbender
Romania Ion Ţiriac
6–2, 6–1
Campió 14. 1975 Shreveport USA William Brown Hongria János Benyik
Hongria Róbert Machán
6–4, 6–4
Campió 15. 1975 Bournemouth Terra batuda Espanya Manuel Orantes Austràlia Syd Ball
Austràlia Dick Crealy
8–6, 6–3
Campió 16. 1975 Màsters d'Hamburg Terra batuda Espanya Manuel Orantes Polònia Wojtek Fibak
Txecoslovàquia Jan Kodeš
6–3, 7–6
Finalista 10. 1975 Båstad Terra batuda Espanya Manuel Orantes Suècia Björn Borg
Suècia Ove Nils Bengtson
6–7, 5–7
Campió 17. 1975 Indianapolis Terra batuda Espanya Manuel Orantes Polònia Wojtek Fibak
RFA Hans-Jürgen Pohmann
7–5, 6–0
Finalista 11. 1975 Madrid Terra batuda Espanya Manuel Orantes Txecoslovàquia Jan Kodeš
Romania Ilie Năstase
6–7, 6–4, 7–9
Campió 18. 1975 Tehran Terra batuda Espanya Manuel Orantes Sud-àfrica Bob Hewitt
Sud-àfrica Frew McMillan
7–5, 6–7, 6–1, 6–4
Finalista 12. 1975 Tokyo Terra batuda Espanya Manuel Orantes USA Brian Gottfried
MEX Raúl Ramírez
6–7, 4–6
Campió 19. 1975 Calcutta Dura Espanya Manuel Orantes Índia Anand Amritraj
Índia Vijay Amritraj
1–6, 6–4, 6–3
Campió 20. 1976 València Terra batuda Espanya Manuel Orantes Itàlia Corrado Barazzutti
Itàlia Antonio Zugarelli
Campió 21. 1976 BMW Open Terra batuda Espanya Manuel Orantes RFA Jürgen Fassbender
RFA Hans-Jürgen Pohmann
1–6, 6–3, 6–2, 2–3, ret.
Finalista 13. 1976 Bournemouth Terra batuda Espanya Manuel Orantes Polònia Wojtek Fibak
USA Fred McNair
6–4, 5–7, 5–7
Finalista 14. 1976 Båstad Terra batuda Polònia Wojtek Fibak USA Fred McNair
USA Sherwood Stewart
3–6, 4–6
Finalista 15. 1976 Masters del Canadà Hard Espanya Manuel Orantes Sud-àfrica Bob Hewitt
Mèxic Raúl Ramírez
2–6, 1–6
Finalista 16. 1976 Tehran Terra batuda Espanya Manuel Orantes Polònia Wojtek Fibak
MEX Raúl Ramírez
5–7, 1–6
Finalista 17. 1976 Johannesburg WCT Hard USA Stan Smith USA Brian Gottfried
USA Sherwood Stewart
6–1, 1–6, 2–6, 6–7

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Joan Gisbert i Ortiga». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. «Los hechos concretos del llamado caso Gisbert». Mundo Deportivo, 10-11-1977. [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «El torneo homenajeará a Juan Gisbert por los 50 años de su victoria». barcelonaopenbancsabadell.com, 14-01-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
  4. «Tengo dos Grand Slams: la carrera de abogado y la de director de empresas». Diari El País, 25-04-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
  5. «Juan Gisbert Sr». ATP World Tour. [Consulta: 20 juliol 2010].