Juan Hilario Marrero Pérez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHilario
Biografia
Naixement Juan Hilario Marrero Pérez
8 de desembre de 1905
Las Palmas de Gran Canària, Canàries
Mort 14 de febrer de 1989(1989-02-14) (als 83 anys)
Las Palmas de Gran Canària, Canàries
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició a l'equip Centrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1922-1925 CD Porteño
1925-1928 Real Club Victoria
1928-1931 Deportivo de La Coruña
1931-1936 Real Madrid
1936 València CF
1939-1940 FC Barcelona
1940-1942 Deportivo de La Coruña
1942-1943 Elx CF
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1931-1935 Espanya Espanya 2 (1)
Equips entrenats
1940-1942 Deportivo de La Coruña
1942-1943 Elx CF
1944-1945 Racing de Ferrol
1945-1947 Deportivo de La Coruña
1949-1950 Girona FC
1951 UD Las Palmas
CD Tenerife
1958-1959 Deportivo de La Coruña
1959-1960 Racing de Ferrol
Betanzos CF
Participà en
1934Mundial de Futbol 1934
Modifica les dades a Wikidata

Juan Hilario Marrero Pérez, conegut com a Hilario, (Las Palmas de Gran Canària, 8 de desembre de 1905 - Las Palmas de Gran Canària, 14 de febrer de 1989) fou un futbolista canari de la dècada de 1930 i posteriorment entrenador.

Trajectòria[modifica]

Es formà als club local Porteño, fins que el Real Club Victoria el fitxà per cobrir la baixa de José Padrón, que havia fitxat per l'Espanyol de Barcelona.[1] En iniciar-se la lliga espanyola fou contractat pel Deportivo de La Coruña, jugant a Segona Divisió.[1] El 1931 fou traspassat al Reial Madrid, on jugà durant cinc temporades, i guanyà dues lligues i dues copes.[1] El club blanc havia format un equip milionari amb l'objectiu de guanyar la lliga, amb grans fitxatges d'homes com Ricard Zamora, Jacinto Quincoces, Ciriaco Errasti, Pedro Regueiro, Luis Regueiro, Manuel Olivares i el també canari Luis Valle.[1] Durant aquests anys fou internacional amb la selecció espanyola i formà part de la plantilla de la Copa del Món d'Itàlia 1934.[1] Jugà dos partits amb Espanya, la derrota per 7-1 al camp de Highbury el 9 de desembre de 1931 i en l'empat a 1 a Madrid el 24 de gener de 1935 davant França.[1]

L'any 1936 jugà la Copa amb el València CF, però amb l'esclat de la guerra retornà a La Corunya.[1] Finalitzada la guerra jugà una temporada amb el FC Barcelona (1939-40),[2] i a continuació retornà al Deportivo gallec.[1]

La seva carrera continuà com a entrenador al Deportivo i a l'Elx CF, com a jugador-entrenador, Racing Club de Ferrol, CD Tenerife, UD Las Palmas o Girona FC.[1][3]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Juan MARRERO PÉREZ». historiadelfutbolcanario.com. [Consulta: 7 maig 2016].
  2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «Entrenadores». canaldeportivo.com. [Consulta: 7 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]