Vés al contingut

Juan Joaquín de Oquendo y Gil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Joaquín de Oquendo y Gil
Biografia
Naixement30 setembre 1749 Modifica el valor a Wikidata
Albarrasí (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort1802 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Mallorca
octubre 1798 – 17 desembre 1799
← Bernardo de Troncoso y Martínez del RincónJoan Miquel de Vives i Feliu → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteExpedició contra Alger (1775)
Setge de Gibraltar (1779-1783) Modifica el valor a Wikidata

Juan Joaquín de Oquendo y Gil (Albarrasí, 30 de setembre de 1749 - Barcelona, 1802) va ser un militar aragonès, tinent general dels Reials Exèrcits i capità general de Mallorca.

Ingressà a l'Exèrcit en 1766 i el mateix any ascendí a subtinent. En 1767 fou ajudant del capità general de Castella la Nova, el comte d'Aranda i ascendí a tinent. En 1768 fou nomenat capità del Regiment de Llombardia i en 1771 ingressà a l'Orde de Sant Jaume.[1] En 1773 acompanyà al comte d'Aranda a París, on havia estat nomenat ambaixador, i participaria en l'expedició contra Alger (1775) dirigida per Alejandro O'Reilly, en la qual fou ferit greument ferit.[2] En 1776 ascendí a tinent coronel i participà en el setge de Gibraltar i en l'expedició de reconquesta de Menorca de 1782, el que li va valdre ascendir a coronel. En 1791 fou ascendit a brigadier, en 1793 a mariscal de camp i en 1795 a tinent general.

En 1798 fou proposat a governador de Ceuta, però va rebutjar el càrrec i continuà com a vocal del Consell de Guerra a Figueres. Aleshores fou destinat com a capità general de Mallorca, càrrec que va ocupar del 9 d'octubre de 1798 fins al 17 de desembre de 1799, quan fou nomenat membre del Consell de Guerra i Inspector General de Cavalleria. En 1801 va demanar ser destinat a Catalunya per motius de salut i va morir poc després.[3]

Referències

[modifica]
  1. Vicente de Cadenas y Vicent Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, p. 199
  2. José Cadalso, Nigel Glendinning, Nicole Harrison Escritos autobiográficos y epistolario, p.202
  3. Juan Joaquín de Oquendo y Gil, Real Academia de la Historia