Juan José Castro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan José Castro
Juan José Castro 01.JPG
Juan José Castro
Dades biogràfiques
Naixement 7 de març de 1895
Avellaneda, Argentina
Mort 3 de setembre de 1968(1968-09-03) (als 73 anys)
Buenos Aires, Argentina
Nacionalitat Argentina Argentina
Alma mater Schola Cantorum de Paris
Activitat professional
Ocupació Director d'orquestra, compositor
Gènere Òpera
Dades familiars
Cònjuge Raquel Aguirre de Castro
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Juan José Castro (Avellaneda, 7 de març de 1895 - Buenos Aires, 3 de setembre de 1968) fou un director d'orquestra i compositor argentí.

Era germà del també compositor, violoncel·lista i director d'orquestra José María Castro. Cursà els primers estudis de violí a Buenos Aires amb els mestres Manuel Posadas i Andrés Gaos, i els seus cursos superiors de Música amb els professors Constantino Gaito i Eduardo Fornarini. Els primers treballs de composició rebel·laren en Castro dots especials, i, com recompensa per la composició d'una sonata per a violí, se li concedí el 1916 el Gran Premi d'Europa. Des del 1920 assistí als cursos lliures de piano i de composició que dictaven a París, respectivament, els mestres, Édouard Risler i Vincent d'Indy, i en aquesta ciutat s'executà la seva Sonata per a violoncel.

Organitzat el 1924 el primer concurs d'obres simfòniques de l'Associació del Professorat Orquestral, aconseguí el primer premi amb el seu poema En el jardin de los muertos; circumstància que reclamà la seva presència a Buenos Aires, on aconseguí noves recompenses el 1925 amb els seus poemes A una madre i La Chellah i on tingué entre els seus alumnes a Roberto García Morillo.[1] Pujà per primera vegada al pòdium el 1929, dirigint diversos concerts de l'Orquestra Renacimiento, assolint ser, en aquest punt, sol·licitat per a regir l'Orquestra Filharmònica i posteriorment els Concerts Simfònics del Teatro Colón (Buenos Aires).

Des del 1938 tingué al seu càrrec la direcció de l'Associació Simfònica de Buenos Aires, i des del 1939 la de la mateixa orquestra d'aquest coliseu, actuant com a mestre titular dels actes coreogràfics, i amb aquest mateix caràcter passà a Xile el 1941. A Santiago de Xile i Valparaíso es presentà al front de l'Orquestra Simfònica de Santiago, tant en aquesta capital com a Viña del Mar.

Entre les seves últimes produccions si conten el ballet Offenbachiana (1940), vers motius de Offenbach, estrenada a Buenos Aires, i Tres Corals per a orgue, de Bach, adaptat per a orquestra, el 1941, i executats sota la seva direcció per l'orquestra de l'Associació Simfònica de Buenos Aires

El pianista Orestes Castronuovo, fou un gran propulsor de la seva obra per a piano. Junt amb Alberto Ginastera fou contrari a la tesi folklorico-musical de Juan Carlos Paz.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 488. (ISBN 84-7291-226-4)