Juan José Flores

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan José Flores y Aramburu
Juan José Flores.jpg
 President de l'Equador
22 de setembre de 1830 – 10 de setembre de 1834
 President de l'Equador
1 de febrer de 1839 – 6 de març de 1845
Triumvirat →
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juliol de 1800
Puerto Cabello, Veneçuela
Mort 1 de setembre de 1864
Illa Puná, Equador
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació militar i polític
Dades familiars
Cònjuge Mercedes Jijón
Modifica dades a Wikidata

Juan José Flores (Puerto Cabello, Veneçuela, 19 de juliol de 1800 – Illa Puná, Equador, 1 d'octubre de 1864), militar veneçolà i primer president de le República de l'Equador. Fou president tres vegades: de 1830 a 1834, de 1835 a 1839 i de 1843 a 1845.[1]

Flores es va destacar com estrateg de l'exèrcit de Simón Bolívar, arribant a coronel abans dels trenta anys. Una vegada consolidada la independència de la Gran Colòmbia, va rebre de Bolívar el càrrec de governador del departament del Sud (l'actual Equador). Ambicions de grups d'interès locals van persuadir a Flores per conspirar contra Bolívar i provocar la secessió del departament del Sud, en el moment en què el projecte bolivarià també es veia atacat internament a Bogotà i a Caracas: gairebé al mateix temps, el general Páez a Veneçuela conspirava amb les mateixes intencions. Pocs mesos abans de la separació de Veneçuela, el departament del Sud es va declarar estat independent amb el nom de República de l'Equador, amb Juan José Flores com el seu primer mandatari. Aquest fet va ocórrer el 13 de maig de 1830. Cal recalcar que la presidència del nou estat semblava destinada al mariscal Antonio José de Sucre, que fou assassinat, però, a Berruecos durant aquest temps. Sempre s'ha sospitat que Flores va estar al darrere de la seva mort, però mai s'ha pogut comprovar.

Ja en el govern, Flores va descurar la consolidació de la nació, però va assegurar una mena de pacte de no-agressió entre grups terratinents de la serra i grups agroexportadors de la costa. El final del seu mandat de 15 anys, interromputs pel govern més liberal de Vicente Rocafuerte, es produí quan un grup de revolucionaris guayaquilenys van aconseguir la seva sortida i la de tot l'estat major estranger.

Més endavant, Flores, des de l'exili, va tramar una invasió de l'Equador per a la quual va obtenir suport i finançament de la reina Maria Cristina d'Espanya, amb la finalitat de col·locar en l'hipotètic tron equatorià al seu fill Agustín Muñoz i Borbó. L'intent fou repel·lit amb duresa i Flores va haver de retornar a l'exili. Durant un temps va residir a Costa Rica, on va tenir estreta amistat amb el president José María Castro Madriz.

Referències[modifica]

  1. «Gral. Juan José Flores». Enciclopedia del Ecuador [Consulta: 6 abril 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Vásconez Hurtado, Gustavo. El general Juan José Flores, primer Presidente del Ecuador: 1800-1830. Casa de la Cultura Ecuatoriana, 1981. 


Precedit per:
President de l'Equador
18301834
Succeït per:
Vicente Rocafuerte
Precedit per:
Vicente Rocafuerte
President de l'Equador
18391845
Succeït per:
Triumvirat
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan José Flores Modifica l'enllaç a Wikidata