Juan Luis Beigbeder Atienza

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan Luis Beigbeder Atienza
 Ministre d'Afers Exteriors[1]
COA Spain 1945 1977.svg
12 d'agost de 1939 – 30 d'octubre de 1940
 Alt Comissari Espanyol al Marroc
COA Spain 1945 1977.svg
13 d'abril de 1937 – 12 d'agost de 1939
Dades biogràfiques
Naixement 31 de març de 1888
Cartagena
Mort 6 de juny de 1957(1957-06-06) (als 69 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Militar i diplomàtic
Rang General
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola i Guerra del Rif
Altres dades
Partit polític FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Modifica dades a Wikidata

Juan Luis Beigbeder Atienza (Cartagena (Múrcia) 31 de març de 1888 - Madrid, 6 de juny de 1957) va ser un destacat militar i polític espanyol durant la Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la Dictadura franquista. En el Protectorat del Marroc va ocupar els llocs de Delegat d'Afers Indígenes i Alt Comissari. Després del final de la contesa, va ser nomenat Ministre d'Afers exteriors del govern franquista entre el 12 d'agost de 1939 i el 16 d'octubre de 1940.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va prendre part en les guerres d'Àfrica de 1909-1910, participant en els combats de Aid Yedida, Benicorfet, Beni-Hosmar, Beni-Salem i en la marxa sobre Xauen. Després del seu ascens a tinent coronel, fou nomenat agregat militar a l'Ambaixada d'Espanya a Berlín.

Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

Es va sumar a la revolta militar del 17 de juliol de 1936: com a Delegat d'Afers Indígenes, es va encarregar d'organitzar les tropes mores que en nombre d'uns 50.000, s'alinearien amb Franco al llarg de la contesa. El 18 de juliol va acudir a informar al khalifa Muley Hassan i al gran visir de Tetuan de la rebel·lió militar que estava tenint lloc, aconseguint el suport de tots dos caps.[2] Aquesta acció li va proporcionar l'amistat i col·laboració de les autoritats marroquines durant la resta de la contesa.[2]

Autoritzat per Franco, va tractar amb el general Kuhlenthal (agregat militar de l'Ambaixada alemanya a París i amic seu) de l'enviament d'avions de transport, que serien comprats per societats privades alemanyes. Va ser nomenat Alt Comissari d'Espanya al Marroc el 13 d'abril de 1937., El 2 de desembre de 1937 va tenir lloc la primera reunió del recentment creat Consell Nacional del Movimiento, Beigbeder va ser un dels cinc militars que hi va participar com a conseller.[3]

Dictadura franquista[modifica | modifica el codi]

En agost de 1939 és nomenat per Franco ministre d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà fins al 16 d'octubre de 1940.[4] Després del començament de la Segona Guerra Mundial i l'imparable avanç de les tropes alemanyes en el front europeu, Franco substitueix l'anglòfil Beigbeder per Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i conegut germanòfil. Va passar a la reserva amb el grau de general. En opinió de Francisco Franco Salgado-Araujo, la seva feblesa per les dones la feia compatible amb tots els seus vicis:

« Jo no oblido que quan se'l va nomenar ministre, a proposta de Ramón Serrano Suñer (sens dubte per gratitud, ja que va ser nomenat interventor honorífic del Marroc espanyol, quan la visita que Serrano va efectuar a la nostra zona sent Beigbeder alt comissari), li vaig dir a Serrano: Beigbeder, amb els seus afalacs i el seu caràcter simpàtic per als moros, no ho ha fet malament d'Alt comissari; però serà un mal ministre d'Afers exteriors donada la seva feblesa per les dones, i especialment per les senyores exòtiques"[5] »

El mateix autor posa en boca del seu cosí el dictador Francisco Franco, en relació amb l'entrevista que va mantenir amb Adolf Hitler a la localitat fronterera d'Hendaia, les següents paraules:

« L'actuació del ministre de Relacions Exteriors d'aquella època, general Beigbeder, no era res imparcial i no inspirava confiança a l'ambaixador del Tercer Reich. Beigbeder era completament germanòfil, però tenia una amiga anglesa que possiblement estava fent al seu costat el paper d'espia.[6] »

Avançada la contesa mundial, va ser confinat sota arrest domiciliari en Ronda. L'any 1943, davant el gir que prenia la II Guerra Mundial a favor dels aliats, va conspirar amb el general Aranda a favor d'una restauració de la Monarquia, malgrat la qual cosa va ser rehabilitat i es va encarregar d'una missió davant el president Roosevelt que va contribuir a mitigar l'hostilitat cap a Franco de les potències vencedores en 1945.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Beigbeder en la cultura[modifica | modifica el codi]

L'escriptora María Dueñas fa un retrat d'aquest personatge en la seva primera novel·la El tiempo entre costuras (2009), parcialment ambientada en la Ciutat internacional de Tànger i a Tetuan (capital del Protectorat Espanyol al Marroc) durant el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. 2,0 2,1 Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 241
  3. Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 808
  4. Sir Samuel Hoare. An ambassador on special mission. Londres 1946. Editorial Collins. Pp 72-73.
  5. Francisco Franco Salgado-Araujo Mis conversaciones privadas con Franco , 5 d'octubre de 1954 ISBN 84-08-05978-5
  6. Francisco Franco Salgado-Araujo Mis conversaciones privadas con Franco , 5 de gener de 1955 ISBN 84-08-05978-5


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Orgaz Yoldi
Alt Comissari Espanyol al Marroc
Escut de l'estat espanyol

1937- 1939
Succeït per:
Carlos Asensio Cabanillas
Precedit per:
Francisco Gómez-Jordana Sousa
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

1939- 1940
Succeït per:
Ramón Serrano Suñer