Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga. 1756. (Real Academia Española) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1650 Modifica el valor a Wikidata
Marcilla Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1725 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Catalunya
Ducat d'Escalona Ducat d'Escalona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGonzalo Navarro Castellanos Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDucat d'Escalona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJosefa de Benavides, Duchess de Escalona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMercurio Antonio López Pacheco Modifica el valor a Wikidata
PareDiego López Pacheco Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya. Va ser Virrei i capità general dels regnes de Navarra, Aragó, Catalunya, Sicília i Nàpols. Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Biografia[modifica]

Va néixer a Marcilla (Navarra) quan el seu pare, Diego López Pacheco y Portugal, VII dels seus títols, anava camí de Pamplona per prendre possessió com virrei de Navarra, i va ser batejat allí mateix l'endemà. Va perdre a la seva mare amb tan sols dos anys, i al seu pare un any després. El seu oncle Juan Francisco Pacheco, bisbe de Conca, el va recollir en la seva orfandat i el va educar fins que va complir 14 anys. En aquests anys va tenir molt bons mestres, que van fer despertar en ell un ànsia de saber, aplicació a l'estudi i gust a adquirir llibres.

Va seguir conreant el seu enteniment de tal sort que als 26 anys ja era saludat per tots com un dels homes més instruïts d'Espanya. Després de participar en diverses batalles va acabar retirat a Castella, aplicat a l'estudi i a l'educació dels seus fills. El rei d'Espanya el va nomenar en 1713 el seu Majordom major i el cap de la seva Casa, i també de la del seu fill Lluís I durant el seu breu regnat, si bé tots dos monarques li van donar plena llibertat perquè es dediqués als seus estudis, sent aquesta responsabilitat exercida de facto pel Sumiller de Corps, el seu parent el comte d'Altamira.

Fundador de la Real Academia Española (RAE), per mitjà d'una proposta que li formulà el rei Felipe V. És elegit director provisional el 3 d'agost de 1713, sent el seu primer Director en propietat, a partir del 3 d'octubre de 1713. Acompleix aquesta funció fins a la seva mort el 29 de juny de 1725. Encarregat de l'organització inicial de la RAE, així com de l'elaboració del pla de treball del diccionari d'autoritats.

Va ser fundador i ànima de la Reial Acadèmia, i també de la publicació del primer Diccionari. Va governar l'Acadèmia durant dotze anys fins que va morir el 29 de juny de 1725. El seu fill Mercurio Antonio López Pacheco va ser director perpetu de la RAE (entre 1725- 1746)

Bibliografia[modifica]

  • Soler Salcedo, Juan Miguel "Nobleza Española, Grandeza Inmemorial, 1520". Editorial Visión Libros. Madrid. 2008.
  • "Relación de las Exequias que la Real Academia Española celebró por el Excelentísimo Señor Don Juan Manuel Fernández Pacheco, Marqués de Villéna, su primer fundador y Director". Editorial Imprenta de Francisco del Hierro. Madrid. 1725.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Bournonville
Virrei de Navarra

1691-1692
Succeït per:
Baltasar de Zúñiga y Guzmán
Precedit per:
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Virrei d'Aragó

1693
Succeït per:
Domingo Iudice
Precedit per:
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Virrei de Catalunya

1693-1694
Succeït per:
Francisco Antonio de Agurto
Precedit per:
Pedro Manuel Colón de Portugal
Virrei de Sicília

1701-1702
Succeït per:
Francisco Judice
Precedit per:
Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Virrei de Nàpols

1702-1707
Succeït per:
Nàpols austríac
Premis i fites
Precedit per:
Nou càrrec

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira A

1713-1725
Succeït per:
Tomás Pascual de Azpeitia y Orozco