Juan Manuel de Prada Blanco

Juan Manuel de Prada Blanco
	;
Nom original	(es) Juan Manuel de Prada
Biografia
Naixement	(es) Juan Manuel Prada Blanco ; 8 desembre 1970 (53 anys); Barakaldo (Biscaia)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Salamanca - dret ; Universitat Complutense de Madrid - filologia hispànica
Activitat
Ocupació	escriptor, crític literari, columnista, tertulià de televisió, presentador de televisió
	Premis (22 abril 2022) Premio Castilla y León de las Letras; (2016) Premio de la Crítica de Castilla y León; (2012) ABC Cultural & Ámbito Cultural Award (en) ; (2008) Premio de la Crítica de Castilla y León; (2007) Premi Biblioteca Breve; (2006) Premi HazteOir.org; (2006) premi Mariano de Cavia; (2004) Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles; (2003) Premi Primavera de Novel·la; (1999) Premi César González-Ruano; (1997) Premi Ojo Crítico; (1997) Premi Planeta ;

Juan Manuel Prada Blanco (Barakaldo, Biscaia; 8 de desembre de 1970),^[1]^[2] és un escriptor, crític literari i articulista espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut a Barakaldo, va passar la infantesa i joventut a Zamora,^[3]^[4] la terra d'origen dels seus pares, on aquests tornaren quan ell era nen. Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca, on es va llicenciar, però va tenir sempre una ferma vocació literària i mai ha exercit com a advocat.

La seva primera obra rellevant va ser Coños (1994), un llibre de proses líriques concebut com un homenatge a Senos, de Gómez de la Serna, i que va ser saludat positivament per algunes figures de les lletres espanyoles com Francisco Umbral o Arturo Pérez-Reverte.^[5]

A l'any següent, De Prada va publicar El silencio del patinador, col·lecció de dotze relats breus coincidents en l'ús de la primera persona narrativa i en el cultiu d'una prosa barroca i cuidada, molt distant de la d'altres autors de la seva generació. L'últim dels relats d'aquest llibre, Gálvez, és el germen de la primera novel·la de De Prada, la monumental Las máscaras del héroe (1996), ambiciosa obra d'unes sis-centes pàgines que recrea la bohèmia espanyola des de començaments del segle XX fins a la guerra civil, amb dos personatges importants: el poeta Pedro Luis de Gálvez i el seu antagonista, el personatge imaginari, Fernando Navales. Per a l'escriptura d'aquesta novel·la, De Prada va recórrer a nombroses fonts literàries, entre elles La novela de un literato, de Rafael Cansinos Assens, i la Automoribundia de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seves pàgines la nòmina gairebé completa dels escriptors espanyols del període anterior a la guerra civil. Amb ella Juan Manuel de Prada va obtenir gran acolliment crític a França: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Le Nouvel Observateur). La seva següent obra, La tempestad (1997), de trama detectivesca, va ser guardonada amb el Premi Planeta i ha estat traduïda a més de vint idiomes. Javier Marías s'ha lamentat d'alguna frase i cultisme (derelicte per exemple), casualment igual a alguna oració del seu aplaudit text Venecia, un interior,^[6] que Prada hauria utilitzat en la novel·la.^[7]

En 1998, la prestigiosa revista The New Yorker el va seleccionar com un dels sis escriptors menors de trenta-cinc anys més importants d'Europa, al costat dels alemanys Marcel Beyer i Ingo Schulze, a la francesa Marie Darrieussecq, al britànic Lawrence Norfolk i al rus Víktor Pelevin.^[8] En 2003 va publicar La vida invisible, considerada la més complexa de les seves novel·les, amb què va obtenir el Primavera de Novel·la i el Nacional de Narrativa. En 2007 publicà El séptimo velo (Premi Biblioteca Breve)

En 2023 publica Raros como yo, en què ressenya, entre altres, autores catalanes que considera injustament oblidades com Carme Guasch, María Luz Morales, Maria Teresa Vernet, Elvira Augusta Lewi, Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Llucieta Canyà, Anna Murià i Elisabeth Mulder.

Premis i distincions[modifica]

Premi Café Bretón de los Herreros 1995 per Armando Buscarini o el arte de pasar hambre
Premi Ojo Crítico de Narrativa 1997 (Radio Nacional de España) per Las máscaras del héroe
Premi Planeta 1997 per La tempestad
Premi César González-Ruano 1999 per «Un seno kosovar»
Premi Primavera de Novel·la 2003 per La vida invisible
Premi Nacional de Narrativa 2004 por La vida invisible
Premi Mariano de Cavia 2006 (ABC)^[9]
Premi Biblioteca Breve 2007 per El séptimo velo
Premi de la Crítica de Castella i Lleó per El séptimo velo (2008) i per El castillo de diamante (2016).
Premi Joaquín Romero Murube 2008 (Casa de ABC de Sevilla) per «Resucitar en Sevilla»
Premi ABC Cultural & Ámbito Cultural d'El Corte Inglés, 2012.
XIV Premi de la Crítica 2016. Concedit anualment per l'Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, dirigit per Gonzalo Santonja.

Obres[modifica]

Narració breu[modifica]

Un mundo especular y otros relatos. València, 1991.
- Un mundo especular, Elogio de la quietud, Ojos de gacela, y Pecados íntimos
Una temporada en Melchinar, Agrupación Madrileña de Arte, 1994
Coños. Ediciones Virtuales, 1994, en edició no venal; reeditat: Valdemar, 1995
El silencio del patinador. Valdemar, 1995. Conté 12 relats:
- Las manos de Orlac, Señoritas en sepia, Sangre azul, Las noches galantes, Las noches heroicas, Vísperas de la revolución, Hombres sin alma, El silencio del patinador, Concierto para masonas, La epidemia, El gallito ciego y Gálvez

Novel·la[modifica]

Las máscaras del héroe. Valdemar, 1996; Premi Ojo Crítico de Narrativa de RNE (1997)
La tempestad. Planeta, 1997; Premi Planeta
Las esquinas del aire: en busca de Ana María Martínez Sagi. Planeta, 2000
La vida invisible. Espasa-Calpe, 2003; Premi Primavera, Premi Nacional de Narrativa
El séptimo velo. Seix-Barral, 2007; Premi Biblioteca Breve
Me hallará la muerte. Destino, 2012
Morir bajo tu cielo. Espasa, 2014
El castillo de diamante. Espasa, 2015. Premi de la Crítica de Castella i Lleó en 2016.^[10]
Mirlo blanco, cisne negro. Espasa, 2016
Lucía en la noche. Espasa, 2019

Novel·la gràfica[modifica]

Penúltima sangre. Acción Press, S.A., 2006.

Assaigs i articles periodístics[modifica]

Reserva natural, publicats a ABC. Llibros del Pexe, 1998
Animales de compañía, publicats a ABC. SIAL, 2000
Desgarrados y excéntricos. Seix Barral, 2001
La nueva tiranía, publicats a ABC. Libros Libres, 2009
Lágrimas en la lluvia. Sial, 2010
Nadando contra corriente, publicats a ABC. Buenas Letras, 2010
Dinero, demogresca y otros podemonios. Temas de hoy, 2015
Los tesoros de la cripta. Renacimiento, 2018

Referències[modifica]

↑ «Magazine: Avances». [Consulta: 30 juny 2017].
↑ «Magazine: Avances». [Consulta: 3 juliol 2017].
↑ Biografía de Juan Manuel de Prada Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., en seculares.es
↑ «Juan Manuel de Prada pierde en un robo el texto de una novela», nota de EFE reproducida en el El País, 25.08.1998; acceso 02.08.2011
↑ «Quizá la mejor novela española de estos últimos veinte años» (Pérez-Reverte), El Semanal).
↑ Javier Marías. «Venecia, un interior», acceso 02.08.2011
↑ «Esas máquinas mágicas», El Semanal 29 d'octubre de 2000; reproduït en la pàgina web de Marías; accés 02.08.2011
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.newyorker.com/archive/1998/04/27/1998_04_27_164_TNY_LIBRY_000015482 "Best Young Novelists"], text: Bill Bufro; photo: Deborah Reisman; The New Yorker, 27.04.1998; acceso 02.08.2011.
↑ «Juan Manuel de Prada, Oriana Fallaci e Ignacio Gil, premios Mariano de Cavia y Luca de Tena», ABC 24.05.2006; acceso 08.08.2011
↑ «Juan Manuel de Prada, Premi de la Crítica de Castilla y León», El Norte de Castilla, 2 de marzo de 2016.

Premis i fites
Precedit per: Fernando Schwartz Girón El desencuentro	Premi Planeta 1997	Succeït per: Carmen Posadas Pequeñas infamias
Precedit per: Carlos Luis Álvarez Álvarez Nation of God	Premi César González-Ruano 1999	Succeït per: Gregorio Salvador Caja Antes y ahora
Precedit per: Juan José Millás Dos mujeres en Praga	Premi Primavera de Novel·la 2003	Succeït per: Lorenzo Silva Carta Blanca
Precedit per: Suso del Toro Trece badaladas. Trece campanadas	Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles 2004	Succeït per: Alberto Méndez Los girasoles ciegos
Precedit per: Luisa Castro La segunda mujer	Premi Biblioteca Breve 2007	Succeït per: Gioconda Belli El infinito en la palma de la mano

[1] «Magazine: Avances». [Consulta: 30 juny 2017].

[2] «Magazine: Avances». [Consulta: 3 juliol 2017].

[3] Biografía de Juan Manuel de Prada Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., en seculares.es

[4] «Juan Manuel de Prada pierde en un robo el texto de una novela», nota de EFE reproducida en el El País, 25.08.1998; acceso 02.08.2011

[5] «Quizá la mejor novela española de estos últimos veinte años» (Pérez-Reverte), El Semanal).

[6] Javier Marías. «Venecia, un interior», acceso 02.08.2011

[7] «Esas máquinas mágicas», El Semanal 29 d'octubre de 2000; reproduït en la pàgina web de Marías; accés 02.08.2011

[8] {[enllaç sense format]} http://www.newyorker.com/archive/1998/04/27/1998_04_27_164_TNY_LIBRY_000015482 "Best Young Novelists"], text: Bill Bufro; photo: Deborah Reisman; The New Yorker, 27.04.1998; acceso 02.08.2011.

[9] «Juan Manuel de Prada, Oriana Fallaci e Ignacio Gil, premios Mariano de Cavia y Luca de Tena», ABC 24.05.2006; acceso 08.08.2011

[10] «Juan Manuel de Prada, Premi de la Crítica de Castilla y León», El Norte de Castilla, 2 de marzo de 2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)