Juan Mayorga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Mayorga
(Juan Mayorga) IMG 5366 (44468768890).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1965 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg i guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia, teatre i actor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1974226 Modifica el valor a Wikidata

Juan Mayorga (Madrid, 1965)[1] és un filòsof i dramaturg espanyol. Es va llicenciar en 1988 en Filosofia i en Matemàtiques i es va doctorar en Filosofia, i va ampliar estudis a Münster, Berlín i París.[1] Ha ensenyat Matemàtiques a Madrid i Alcalà d'Henares. És professor de Dramatúrgia i de Filosofia en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid.[1] També ha format part del grup Animalario,[2][3] amb la que el 2008 va obtenir el Premi Max, i el 2011 va fundar el grup La loca de la casa.[1] Ha fet versions traduïdes de El monstruo de los jardines (Pedro Calderón de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vieja dama (Friedrich Dürrenmatt), Natán el sabio (Gotthold Ephraim Lessing), El gran inquisidor (Fiódor Dostoievski), Divinas palabras (Ramón María del Valle-Inclán) y Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen). Ha rebut diversos guardons, entre els quals hi ha el Premio Nacional de Teatro, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles i diversos Premis Max.[1]

Obres[modifica]

Filosofia[modifica]

  • Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin. Anthropos Editorial (20039[4]

Teatre[modifica]

  • Siete hombres buenos
  • Más ceniza
  • El traductor de Blumemberg
  • El sueño de Ginebra
  • El jardín quemado
  • Cartas de amor a Stalin
  • El Gordo y el Flaco
  • Sonámbulo
  • Himmelweg
  • Animales nocturnos
  • Palabra de perro
  • Últimas palabras de Copito de Nieve
  • Job
  • Hamelin
  • Primera noticia de la catástrofe
  • El chico de la última fila
  • Fedra
  • El crítico (2013)[5]

Peces teatrals breus[modifica]

  • El hombre de oro, La mala imagen, Legión, La piel, Amarillo, La mujer de mi vida, BRGS, La mano izquierda, Una carta de Sarajevo, Encuentro en Salamanca, La biblioteca del diablo, El buen vecino, Tres anillos, Mujeres en la cornisa, Método Le Brun para la felicidad, Departamento de Justicia, JK, La mujer de los ojos tristes i Las películas del invierno.

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]