Juan Miguel de Roncali
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1729  Cadis (Espanya) | ||
| Mort | 1794 (64/65 anys) Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | ||
| Nacionalitat | Espanyola | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
Juan Miguel de Roncali y Destefanis, comte de Roncali (Cadis, 1729 - Cornellà de Llobregat, 1794) va ser un enginyer militar espanyol.
Biografia
[modifica]
Va ser el tercer fill del comte genovès Gian Michele Roncali. Va iniciar la seva carrera militar el 1746. Durant la Guerra dels Set Anys va lluitar a Portugal. Posteriorment va ser destinat com a comandant d'enginyers a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello —on va continuar les obres del Fortín Solano—, i més tard a Barcelona, on va construir la nova façana del palau del Virrei, va reformar la muralla de mar, va efectuar diverses remodelacions en la fortalesa de la Ciutadella i va acabar les obres del castell de Montjuïc. Més endavant va participar en el setge de Gibraltar (1779-1783), i el 1783 va ser ascendit a brigadier. Destinat novament a Barcelona com a delegat d'Hisenda, va dissenyar el nou edifici de la Duana (1790-1792).[1]
Entre les seves obres destaquen: la nova façana del palau del Virrei (1771), d'estil neoclàssic; reformat novament el 1846 en ocasió d'una visita d'Isabel II, data en què va passar a ser Palau Reial, va ser destruït per un incendi el 1875.[2] L'edifici de la Duana (1790-1792), la qual presenta traços classicistes, si bé denota encara la pervivència del decorativisme barroc; té una façana amb tres obertures, en els extrems amb un frontó triangular i al centre amb un de circular, i una decoració d'estuc imitant al marbre. Actualment pertany a la Delegació del Govern a Catalunya.[3]
Va estar casat amb María del Carmen Martínez de Murcia, i va ser pare del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia i avi del militar i polític Federico Roncali y Ceruti, primer comte d'Alcoi.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Juan Miguel de Roncali». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Barral i Altet et al., Jornet, p. 231.
- ↑ Rubio, 2009, p. 200.
Bibliografia
[modifica]- Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1.
- Rubio, Albert. Barcelona, arquitectura antigua (siglos I-XIX). Barcelona: Polígrafa, 2009. ISBN 978-84-343-1212-8.