Juanito Navarro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1924  Madrid |
| Mort | 10 gener 2011 (86 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
     | |
Juan Navarro Rubinos popularment conegut com a Juanito Navarro (Madrid, 8 de juliol de 1924 - Madrid, 10 de gener de 2011) va ser un actor espanyol.
Biografia[modifica]
Va seguir estudis d'enginyeria aeronàutica. Començà a actuar l'any[1945, en teatre el primer que va fer és la sarsuela còmico-musical La blanca doble de Jacinto Guerrero. A principi de la dècada de 1950 treballà en la companyia de revistes del Teatro La Latina, amb espectacles com El Trust tris tras amb Luis Cuenca, Antonio Garisa i Raquel Daina. Des de 1952 entra a la companyia de revistes del Maestro Cabrera. Interpretant obres còmiques i musicals com Pan, amor y...postre (1955)[1] amb la vedette Carmen Jareño, Lo tomas o ...lo dejas (1957) junt la vedette Amparo de Lerma.
El 1958 decideix formar la seva pròpia Compañía de Comedias on té èxits com ¡Clavijo buscame un hijo![2] de Francisco G. Loygorri, La mujer compuesta de Luis Tejedor y Alfayete, El orgullo de Albacete,[3] de Pierre Veber i ¡Orozco que te conozco! de Francisco G. Loygorri, que havia estrenat Paco Martínez Soria. L'any 1960 passa a la compnyia de revistes Ramón Clemente y Muñoz Román que el 1959 fan l'antologia delsmestres Francisco Alonso i Jacinto Guerrero titulada Un matraco en Nueva York. En aquest espectacle actua per primera vegada Lina Morgan, al Teatro Alcázar (1958). Juanito estrena aquesta revista per tot Espanya i Lina Morgan la reposa amb Antonio Casal i Addy Ventura a Madrid.
En 1960-1961 Juanito Navarro bat rècord de permanència i taquilla a Madrid, Teatro Alcázar des de 10 d'abril fins a 20 de setembre de 1960. Estrena junt amb lavedette Addy Ventura: Doña Mariquita de mi corazón, de José Muñoz Román, ¡Ya tengo papá y mamá! de Loigorri y Fernández Rica, La heroína de Alpedrete de Daniel Españay López Monis, Un hombre tranquilo d'Adrián Ortega, Don Manuel y la extraña reliquia de José de Juanes, Las novias de Juan García d'Aizpuru y Tejedor, Doña Inés del alma mía de José Muñoz Román. La darrera que fa el Maestro Cabrera va ser ¡Ellas, ellos…y el taxista! d'Arena y Valls.
De Tony Leblanc a Colsada[modifica]
El 1962 el popular Tony Leblanc decideix formar la seva companyia de revista i contracta a Manolito Díaz, Antonio Casal i Juanito Navarro o la vedette Addy Ventura. Estrenen al teatre Calderón de Madrid la revista ¡Todos contra Todos! de Tony Leblanc i García Bernalt.[4]
A la temporada següent, Tony Leblanc, que abandonà la companyia per problemes de salut, els escriu ¡Todos con Ella! però sense gaire èxit. Gràcies a Matías Colsada, que ja regentava els teatres La Latina i Monumental de Madrid i el teatre Apolo de Barcelona, es fa amb l'exclusiva de la companyia.
Des del 24 d'abril de 1964, data d'estrena de Ay que ladronas d'Allén, García y Giménez, i que havia estat estrenada el desembre de 1963 en el teatre Apolo de Barcelona per Alady, Queta Claver, Carmen de Lirio, Dorita Imperio i Lilián de Celis.
El 24 de novembre de 1964 Colsada presenta a la companyia amb l'estrena d'El barbero de Melilla de Camilo Murillo y Laurentis, amb les vedettes Finita Rufette i Lina Morgan. La companyia es dissol l'abril de 1965, des d'aquest mateix any Colsada estrena en La Latina Las fascinadoras amb Addy Ventura i Juanito Navarro de primer actor i director. Al mateix temps aquesta mateixa revista s'estrenava al teatre Apolo de Barcelona per Lina Morgan, Alady, Jaqueline Arnaud i Ángela i Adrián Ortega.
Juanito Navarro va treballar 9 temporades amb Lina Morgan.
Des de 1972 Colsada estrena a La Latina espectacles on Juanito Navarro està acompanyat de vedettes – que substituïen Lina Morgan –com Vicky Lussón, Rafaela Aparicio, Ingrid Garbo o Paloma Hurtado i Eugenia Roca. Presenta nobres com Nena no me des tormento amb Paloma Hurtado (Teatre Apolo 1972), Tú Novia es mi mujer (Teatro La Latina 1973), Llevamé a París (Teatro La Latina 1973-74) i La chica del Barrio amb Viky Lusson.
Des de 1975 a 1978 dedica aquests anys a les sales de festa junt a Eugenia Roca.
Des de 1978 forma la seva gran Compañía de Revistas al Teatro Calderón de Madrid, amb èxits com ¡Una vez al año no hace daño! de Juanito Navarro i Algueró (1978-1979) amb el descobriment de la vedette Bibi Andersen i amb el còmic Simón Cabido.
Des d'aquest moment Simón Cabido i Navarro es fan populars gràcies a les històries de Doña Cocleta i Don Ciruelo en els programes de televisió 300 Millones i 625 líneas Estrenen ¡Esta Noche Contigo! (1980-81) i La chispa de la vida (1981-83).
El 1983 es forma un tàndem amb el popular Antonio Ozores i recorren Espanya amb Reír más es imposible. i la seva col·laboració també amb Ozores al programa de televisió Un, dos, tres... responda otra vez i torna amb Simón Cabido per estrenar ¡Entre risas anda el juego! revista musical que a Tele 5 imiten en el programa: Entre platos anda el juego junt a Rafaela Aparicio.[5]
La temporada 1994-95 s'acomiada del gènere de la revista amb ¡Hola Tania! ¿Te han pinchado el teléfono? a l'empresa Colsada i junto la vedette Tania Doris. Passa al gènere de la Sarsuela amb La corte de Faraón (1996), El asombro de Damasco (1998) i ¡Viva Madrid! (1999). La temporada 2000-2001 estrena al Teatro Príncipe-Gran Vía de Madrid la comèdia de Juan José Alonso Millán La novia del príncipe, al costat de Mary Paz Pondal.
Filmografia[modifica]
El 1968 va treballar com a actor secundari a la pel·lícula
- Relaciones casi públicas
- Las Leandras (1969)
- El taxi de los conflictos (1969)
- Una chica casi decente (1971)
- En un mundo nuevo (1971)
- Me has hecho perder el juicio (1973)
- Celos, amor y mercado común (1973)
- Cuando el cuerno suena (1974)
- Strip-tease a la inglesa (1975)
- Esclava te doy (1975)
- Canciones de nuestra vida (1975)
- Mauricio, mon amour (1976)
- A la legión le gustan las mujeres (1976)
- La coquito (1977)
- La mujer es un buen negocio (1977)
- Estimado Sr. Juez (1977)
- La masajista profesional (1980)
Als primers anys de la dècada de 1980 començà atreballar amb el director y guionista Mariano Ozores, amb el qual va arribar a rodar fins a 7 títols cada any, i va actuar junt Antonio Ozores, Fernando Esteso i Andrés Pajares en films com:
- El erótico enmascarado (1980)
- Queremos un hijo tuyo (1981)
- 'Qué gozada de divorcio (1981)
- Los chulos (1981)
- El primer divorcio (1981)
- Todos al suelo (1982)
- Los autonómicos (1982)
- El hijo del cura (1982)
- Cristóbal Colón, de oficio descubridor (1982), que en aquell any va ser la pel·lícula que havia recapdat més diners del cinema espanyol fins aquell moment
- Los caraduros (1983)
- La Lola nos lleva al huerto (1983)
- Juana la loca... de vez en cuando (1983)
- El currante (1983)
- El cura ya tiene hijo (1983)
- Cuando Almanzor perdió el tambor (1983)
- Agítese antes de usarla (1983)
- El rollo de septiembre (1984)
- El pan debajo del brazo (1984)
- Al este del oeste (1984)
- Qué tía la CIA (1985)
- Cuatro mujeres y un lío (1985)
- Los presuntos (1986)
- No hija, no (1987)
- Esto sí se hace (1987)
- Esto es un atraco(1987)
- Veneno que tú me dieras (1988)
- Los obsexos (1988)
- Canción triste de... (1988)
- El equipo Aagghh (1989)
Era l'època del destape i actuaven Fedra Lorente, Adriana Vega, Jenny Llada, etc.
Les seves darreres col·labboracions en el cinema van ser Torrente 2: Misión en Marbella (2001)[6] i Torrente 4: Lethal Crisis (Crisis letal) (2010).
La seva darrera col·laboració va ser a Nos Veremos en el Infierno[Enllaç no actiu] Agosto 2010 de manos del Director de cine Martín Garrido Barón. estrnada el 2013.
Treballs en la televisió[modifica]
Sèries[modifica]
|
|
Programes[modifica]
- Noches del Sábado (1965)
- Fin de año (1965)
- Musical 14.05 (1966)
- Nosotros (1968)
- La casa de los Martínez (1967-1970)
- Galas del sábado (1969)
- Fin de año: Felices 70 (1969)
- Directísimo (1975)
- Música y estrellas (1976)
- Esta noche...fiesta (1978)
- 300 Millones (1978)
- 625 líneas (1980-1981)
- Con las manos en la masa (1985)
- Autorretrato (1985)
- Un, dos, tres... responda otra vez (1983-1986)
- Waku waku (1989-1990)
- Tutti Frutti (1990)
- Entre platos anda el juego (1990-1992)
- Querida Concha (1992)
- Humor cinco estrellas (1992-1993)
- Queridos cómicos (1993)
- Caja de risas: Juanito Navarro (1993)
- Cine de barrio (1995-2003)
Reial Madrid[modifica]
Aquest actor optà a la presidència del club de fútbol Reial Madrid el 1985 i el 1988, però va perdre davant Ramón Mendoza.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Pan, amor...y portres" en el Fuencarral». Diario ABC, 11-11-1955.
- ↑ «Presentación de la compañía de Juanito Navarro en el Reina Victora con ¡Clavijo búscame un hijo!"». Diario ABC, 21-08-1958.
- ↑ «Reposición de El orgullo de Albacete"». Diario ABC, 14-05-1959.
- ↑ «Estreno de la revista de Tony Leblanc "Todos contra todos", en San Fernando». Diario ABC, 19-01-1963.
- ↑ «Entre platos anda el juego». El País, 05-12-1991.
- ↑ «El 'megagañán' Torrente regresa más gordo, más activo y más racista». El País, 28-03-2001.
- ↑ «Juanito Navarro pretende de nuevo la presidencia del Real Madrid». El País, 07-07-1988.