Juan Pujol Martínez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Pujol Martínez
Biografia
Naixement (es) Juan Pujol y Martínez
1833
La Unión
Mort 1967
Madrid
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat Congrés dels Diputats
4 de març de 1918 – 25 de març de 1918
Districte Loja
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
7 de desembre de 1933 – 3 de gener de 1936
Circumscripció Madrid
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
26 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Illes Balears
Activitat
Ocupació Polític, periodista, escriptor, novel·lista i poeta
Partit Partit Liberal
Acció Popular
CEDA
Família
Germans Pedro Pujol Martínez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Juan Pujol Martínez (La Unión, Múrcia, 1883 - Madrid, 1967) va ser un poeta, novel·lista i polèmic periodista espanyol.

Biografia[modifica]

Després d'acabar la carrera de Dret en Barcelona, s'adhereix a la causa anarquista, per passar poc després a l'extrem de la ultradreta i antirepublicanisme.

En iniciar-se la Primera Guerra Mundial, Pujol està de ple ficat en el periodisme, recolzant amb els seus articles a la causa alemanya. Arriba a ser corresponsal de guerra d'El Imparcial i ABC.

De la seva tasca de corresponsal van sorgir unes cròniques recollides en tres volums: De Londres a Flandes: con el ejército alemán en Bélgica (1915), De Galitzia y el Isonzo; con los ejércitos del general von Mackensen y del archiduque Eugenio de Austria (1916), La guerra (1917), conjunt de contes, narracions i cròniques, fruit de la seva estada romanès-turca. En Horrores y tristezas recull una visita a les trinxeres russes, escenari de victòries austríaques, recollint l'instantani de la mort. En La batalla de Przemysl sobreviu la calma narrativa en el seu desig de fusió amb la natura. En Un campo de batalla, els cadàvers estan recomposts amb membres d'altres soldats. Per Wenceslao Fernández Flórez el clímax terrorífic l'aconsegueix a La batalla de Isonzo, obra considerada per ell com a exemple modèlic d'una crònica bèl·lica.

A les eleccions generals espanyoles de 1918 fou elegit diputat per la circumscripció de Loja (província de Granada) pel Partit Liberal Fusionista (sector de Manuel García Prieto).

Col·laborador de la revista Acción Española.[1] Fou el redactor del manifest colpista del general Sanjurjo durant el cop d'Estat de 1932. Durant aquesta època fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la província de Madrid per Acció Popular, i a les eleccions generals espanyoles de 1936 per les Illes Balears per la CEDA.[2]

En 1936, després del començament de la Guerra civil, la Junta de Defensa Nacional a Burgos el designa Cap de Premsa i Propaganda. Des d'aquest càrrec va denunciar al periodista conservador Fernando Sánchez Monreal, - pare de Fernando Sánchez Dragó - i com a conseqüència aquest seria afusellat pels revoltats al novembre de 1936.

Va ser amic de Manuel Machado i Ramiro de Maeztu, escriptors que també s'havien decantat per la causa franquista. Després de la victòria franquista en la guerra, entre 1939 i 1944 dirigí el diari Madrid.

Obra literària[modifica]

La seva obra poètica consta de dues llibres, Ofrenda a Astartea i Jaculatoria tots dos publicats a Cartagena en 1905 i 1910 respectivament. Els seus poemes, de caràcter modernista, estan dedicats als amics de llavors: Darío, Villaespesa, els Machado, Sawa, Eugénio de Castro, etc.

També és modernista en les seves novel·les curtes (Cuando la nave partió; El hoyo en la arena; El ladrón; Una mancha en la familia; Doña Milagros; La noche de Venecia; La aventura de los ojos claros; Humo de opio; La sirena cautiva; Yo soy revolucionario; Aquel mocito barbero y La noche inolvidable), escrites entre 1924 i 1934 per a les col·leccions "La Novela de Hoy," "La Novela de la Noche" i "La Novela de la Guerra."

En 1953, com a reconeixement als seus serveis, se li atorga el premi de Periodista d'Honor, i en 1959 el Premi de Periodisme Jaume Balmes.

Referències[modifica]

  1. Vegeu Francisco de Luis Martín, El grupo monárquico de ABC en la II República, Razón española, Ed. Universidad, Salamanca, 1997.
  2. Índex Històric de Diputats: Juan Pujol Martínez

Bibliografia[modifica]

  • Ref. Marta Palenque (Univ. de Sevilla): "Juan Pujol, un poeta modernista recuperado", en Estudios de literatura española de los siglos XIX y XX: homenaje a Juan María Díez Taboada. [coord: José Carlos de Torres Martínez, Cecilia García Antón]. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998. pp. 655-665.

Enllaços externs[modifica]