Juan Quirós de los Ríos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Quirós de los Ríos
Biografia
Naixement25 juliol 1840 Modifica el valor a Wikidata
Antequera (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1894 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Antequera (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata

Juan Quirós de los Ríos (Antequera (Andalusia), 25 de juliol del 1840 - Antequera, 14 de setembre del 1894) va ser un llatinista, historiador, periodista i polític espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Estudià i es doctorà en Filosofia i Lletres la Universitat de Granada. El 1869 [2] era director del col·legi de segon ensenyament "San Virgilio" d'Antequera quan proposà, i obtingué, que es creés [3] l'Instituto Libre de Baeza, que dirigí breument i on ensenyava el 1870 com a catedràtic de Retòrica i Poètica, i de Psicologia, lògica i filosofia moral. A Granada hi va dirigir el diari republicà La Idea l'any 1873 (anteriorment, el 1862, ja havia col·laborat amb el granadí setmanari La Caridad), i a l'octubre d'aquell mateix any va ser nomenat governador de les Illes Canàries, càrrec que tingué fins al febrer següent, pel canvi de règim polític que hi hagué el gener del 1874. Posteriorment va ser catedràtic de llatí als instituts de Màlaga i Granada. D'ideologia d'esquerres i maçó [nt 1] reconegut, ensenyà i formà part de la Junta Facultativa de la Institución Libre de Enseñanza de Madrid[5] entre 1876 i 1877. Durant l'època en què dirigi el "Colegio Sexitano" de Motril (1882-1885) s'hi començà la publicació del Boletín de la institució; fou director del col·legi de San Fernando de Marchena (1887-1888) i catedràtic a la Facultat de Dret de la Universitat Literària de València (1888-1894).

La major part de la seva obra es conserva manuscrita, com uns Apuntamientos para un Catálogo biográfico y bibliográfico de escritores antequeranos.  [6] (redactat a Marchena el 1888), els Apuntes de las historias manuscritas de la ciudad de Antequera, (Antequera, 1888). , la Historia compendiada de Antequera (còpia de 1886 d'un text de finals del segle xviii, d'autor anònim), les notes que va fer el 1881 en transcriure la Historia de la ciudad de Antequera de Francisco de Tejada y Nava, i les que va fer el 1886 [7] en la còpia que amb el seu germà Manuel Quirós de los Ríos va fer dels Discursos históricos de Antequera.  d'Agustín Tejada y Paéz (inèdit en aquell moment, era un original escrit el 1587, revisat per a la impremta el 1608).[8]

Com a escriptor publicà alguns llibres i fou autor d'articles de premsa i altres col·laboracions, de vegades signats [9] amb el pseudònim El Bachiller Singilia. La seva contribució més important és l'edició de les Flores de poetas ilustres [nt 2] de Pedro Espinosa, i d'un segon volum, compilat per Agustín [11] Calderón el 1611 i que romania inèdit. En morir Quirós, deixà el manuscrit anotat molt avançat [nt 3] i el seu amic Francisco Rodríguez Marín portà a la impremta l'obra (alguns plecs ja s'havien imprès en vida de Quirós).

En homenatge i recordança, la seva població natal, Antequera, li dedicà un carrer.

Obres[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Juan Quirós formà part de les lògies maçòniques Caridad, d'Antequera, i Acacia, de València[4]
  2. ↑ Les Flores de poetas ilustres és una antologia de poesia manierista que reprodueix poemes [10] de Góngora, Quevedo, Lope de Vega, Argensola, Arguijo i Luis Martínez de la Plaza, entre d'altres. L'original anotat d'aquesta antologia, en morir Juan Quirós, va passar a Rodríguez Marín, que el completà amb les biografies i obres de Barahona de Soto i Pedro Espinosa[3] i el portà a la impremta el 1896, afirmant que ho feia per socórrer la vídua de Quirós, que havia quedat en una situació delicada. S'ha documentat [10] que, amb posterioritat, algú substituí els folis 126-127 i 202-203 d'alguns exemplars de l'edició per uns de nous amb poemes de Juan Jerónimo Serra i Juan de Valdés.
  3. ↑ Una part dels materials, notes i documents antics aplegats per Juan Quirós van ser donats pels hereus a Francisco Rodríguez Marín, a fi que en pogués continuar la tasca investigadora; en l'actualitat, aquest fons es custodia a la Biblioteca Tomás Navarro Tomás del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, a Madrid. Una altra part dels seus documents anà a parar a Josep Enric Serrano i Morales i es conserva a la Biblioteca Municipal de València.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Poetas antequeranos. Dr. D. Juan Quirós de los Ríos». Heraldo de Antequera, 15-09-1912, pàg. 3.
  2. ↑ Cruz Rodríguez, Mª Alcázar. Tesis doctoral. Historia del instituto "Santísima Trinidad" de Baeza (1869-1953). Aportaciones al estudio de la educación de las mujeres. Jaén: Universidad de Jaén, 2001. ISBN 8484390950. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Salamanqués Pérez, Virginia; Sánchez Medina, Esther. «Aportaciones biobibliográficas sobre Lorenzo de Padilla». A: Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al profesor Antonio Prieto. vol. IV.4. Alcañiz-Madrid: Instituto de Estudios Humanísticos-CSIC, 2010, p. 2307. ISBN 9788400087746. 
  4. ↑ «Accionistas de la Institución Libre de Enseñanza en 1877 que fueron masones». [Consulta: 2 maig 2018].
  5. ↑ Marco Tobarra, José María. Francisco Giner de los Ríos. Pedagogía y poder. Barcelona: Península, 2008. ISBN 8483074745. 
  6. ↑ López Estrada, Francisco. Poética de la frontera andaluza (Antequera, 1424). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1998, p. 73. ISBN 8478000062. 
  7. ↑ Escalante Jiménez, José. Los escribanos en Antequera (1478-1869). Antequera: ExLibric, 2016. ISBN 9788416110636. 
  8. ↑ El conjunto arqueológico Dólmenes de Antequera. Documento de avance del Plan Director. Sevilla: Junta de Andalucía, 2011. ISBN 9788499590950. 
  9. ↑ González Hidalgo, José Luis. Antequera y sus poetas (siglos XV-XVII). s.l: Junta de Andalucía, 2014. 
  10. ↑ 10,0 10,1 A.D.B. «La literatura en época de Cervantes. Primera parte de las Flores de poetas ilustres de España». [Consulta: 2 maig 2018].
  11. ↑ Cobos, Mercedes. Las Indias Occidentales en la poesía sevillana del Siglo de Oro. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1997, p. 32. ISBN 8447503492. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Quirós_de_los_Ríos&oldid=32314766»