Juan Ruiz Casaux
| Juan Ruiz Casaux | |
|---|---|
| Naixement | Juan Antonio Ruiz-Casaux y López de Carvajal, V marqués de Atalaya Bermeja, vizconde de Carrión y señor de Algar 23 de desembre de 1889 San Fernando, Cadis San Fernando |
| Mort | 16 de gener, 1972, Madrid Madrid |
| Ocupació | Violoncel·lista |
| Origen |  Espanya |
| Activitat professional | |
| Instrument | Violoncel |
| Artistes relacionats | Ricard Viñes |
 |
|
Juan Ruiz Casaux (San Fernando, Cadis, 23 de desembre de 1889 - Madrid, 16 de gener de 1972) fou un violoncel·lista español.
Estudià en la seva ciutat natal, després a Cadis i, finalment a Madrid, on fou deixeble de Mirecki. Encara molt jove formà part del quartet Vela, i més tard realitzà nombroses gires per províncies, que més tard va estendre a Portugal. Trobant-se en aquell país rebé la notícia d'haver estat pensionat per a perfeccionar els seus estudis a París, on va rebre lliçons de Hekkin i Casals. En la capital francesa ingressà, per oposició, en la Societat de Concerts Sechian, en la que actuà alguns anys com a solista, visitant, a més, Bèlgica i França.
Posteriorment fundà a Madrid un notable trío junt amb el pianista Cubiles i el violinista Ortiz. També va ser solista de les orquestres Simfònica i Filharmònica de la cort, i el 1926 era professor de violoncel d'aquell Conservatori. El 1939 en acabar la guerra civil espanyola, fundà l'Agrupació Nacional de Música de Cambra i el Quintet Nacional; entitats que van funcionar durant molts anys. Fou director del Departament de Música del Patrimoni Nacional. Rescabalà de l'oblit –com a conseqüència de les seves investigacions musicològiques per arxius i museus— importants obres per al seu instrument. Fou catedràtic en el Conservatori de Madrid, on formà a destacats deixebles, entre ells Vivó, Correa i Baena.
De tècnica depurada, gran sensibilitat i magnífic so, Ruiz Casaux era considerat com un dels millors concertistes espanyols.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàgs. 764-65 (ISBN 84-239-4552-9) Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàg. 258 (ISBN 84-239-4600-2)
|
