Juan Yagüe Blanco

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juan Yagüe)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan Yagüe Blanco
Juan Yagüe y Blanco en 1939.jpg
(1939)
Biografia
Naixement (es) Juan Yagüe Blanco
19 de novembre de 1891
San Leonardo de Yagüe San Leonardo de Yagüe
Mort 21 d'octubre de 1952(1952-10-21) (als 60 anys)
Burgos Burgos
Altres noms El Carnisser de Badajoz
Activitat
Ocupació Militar i polític
Període d'activitat 1907 — 1952
Lleialtat Imperi espanyol Regne d'Espanya
Segona República Espanyola II República Espanyola
Espanya Dictadura Franquista
Branca militar

Regulars Regulars

Legió espanyola Legió espanyola
Rang militar Tinent General Tinent General
Comandament 2a Bandera del Terç "Duc Alba" de la Legió espanyola
Cos d'Exèrcit Marroquí
Capità General de la VI Regió Militar
Conflicte

Guerra del Rif
Guerra Civil espanyola:

Premis
Modifica les dades a Wikidata

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.[1]

Nascut a la localitat soriana de San Leonardo el 19 de novembre de 1891, era fill del metge Juan Yagüe Rodrigo, oriünd de la localitat d'Ucero (Sòria), i de Maximiana Blanco Salas, natural de Salas de los Infantes (Burgos).

El 26 de febrer de 1897 mor el seu pare, decidint així la seva mare traslladar-se amb els seus fills a Burgos. És en aquesta ciutat en la qual el petit Juan va començar els seus estudis, concretament al col·legi Hermanos Maristas, situat en aquells anys al carrer Concepción.

El 1907 ingressà en l'Acadèmia d’Infanteria i en sortí amb el grau d'oficial el 1910. Destinat a l'Àfrica, als Regulars amb base a Larache, prengué part en nombroses operacions i assolí per mèrits de guerra els ascensos a capità i comandant; el 1934 fou posat al capdavant de les tropes expedicionàries d'Àfrica que marxaren a Astúries a dominar la revolta.[2]

Membre de la Falange Española i amic personal de José Antonio Primo de Rivera, el 17 de juliol del 1936, essent tinent coronel, al capdavant de la Segona Bandera del Terç Duc d'Alba de la Legió va participar del cop d'estat militar. Al capdavant de la Legió passà a la Península, fent-se càrrec a Sevilla de les columnes amb què conquerí Huelva i Badajoz, on va manar afusellar a unes 4.000 persones del bàndol republicà.

Posteriorment va conduir les seves tropes a alliberar l'Alcàsser de Toledo, fet que li suposà fortes desavinences amb Franco, ja que creia que estava perdent temps en un objectiu secundari i l'objectiu principal era avançar sobre Madrid, motiu pel qual serà apartat del comandament.

Posteriorment fou novament posat al capdavant de tropes amb què participarà de la Batalla de Madrid. Durant aquest període actuà un temps al front de la Divisió núm. 4 i del 1r Cos d'Exèrcit de Madrid, també va intervenir eficaçment en la Batalla de Brunete.

En crear el Cos d'Exèrcit Marroquí, li'n fou confiat el comandament, i amb ell participà en la batalla d'Alfambra. Després trencà el front d'Aragó (març de 1938) i ocupà Belchite i Casp: creuà l'Ebre per la part de Codo, avançà ràpidament pel pla dels Monegres en direcció al Cinca, ocupà Fraga i, després d'una lluita molt forta, s'apoderà de Lleida. Posteriorment prengué part en la disputada Batalla de l'Ebre, i durant tota la campanya de Catalunya operà per la zona costanera, ocupant Reus, Tarragona i Barcelona.

Va ser ferit tres vegades. Ascendí a general de brigada per mèrits de guerra. Fou una icona de la dictadura franquista la seva entrada amb l'exèrcit vencedor a Barcelona el 22 de febrer de 1939. Tot i això també foren notòries les seves desavinences amb el dictador Francisco Franco, el qual va arribar a cessar-lo diverses vegades de les seves responsabilitats. Al bàndol republicà era conegut amb el sobrenom del «Carnisser de Badajoz», per la seva responsabilitat en l'execució de quatre mil[1] combatents i militants republicans a aquella ciutat un cop fou conquerida per les seves tropes, un crim contra la humanitat.[3][4]

L’11 d'agost de 1939 fou nomenat ministre de l'Aire, càrrec que desenvolupà fins a la fi de l'any 1940; el 12 d'abril del mateix 1940 fou promogut general de divisió, i l’1 de novembre de 1943 tinent general, i va ser nomenat el 18 del mateix mes i any capità general de la Sisena Regió. A més de les medalles del Mèrit Militar, estava en possessió de la Gran Cruz d'Alfonso X el Sabio i del Mérito Agrario.[5]

Antiga placa (2016) a l'actual carrer San Germán a Madrid

La decapitació de l'estàtua commemorativa a San Leonardo per uns activistes el 12 d'octubre de 2008, al mateix dia de la Hispanitat va ser l'inici d'una llarga polèmica.[6] El 2009, l'ajuntament del seu poble natal va decidir canviar al monument dedicat al militar.[7] Va ser reemplaçat per una làpida nova més discreta, que tot i respectar la lletra de la Llei de Memòria Històrica, queda controvertit. No satisfa ni la fundació creada en honor del militar falangista, presidida per la seva filla que va ser militant de la secció femenina de La Falange,[8] ni les associacions de les víctimes de la violència franquista.[6][5] Que el 2012 Madrid tenia encara un carrer dedicat al general rebel va sorprendre periodistes estrangers.[9] Al cap i a la fi va perdurar fins al maig de 2017 abans que el carrer va ser rebatejat.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Juan Yagüe Blanco». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Suplements anys, 1936-39, pàg. 579 i suplement 1949-52, pàg, 348, de l'enciclopèdia Espasa.
  3. Ramón Sánchez, Juan Fernando «'El Carnicero de Badajoz'» (en castellà). El Español, 14-08-2017.
  4. «El monumento a Juan Yagüe en San Leonardo amanece con pintadas contra el general» (en castellà). Foro por la Memoria. Federación Estatal de Foros por la Memoria, 09-09-2016. [Consulta: 16 agost 2018].
  5. 5,0 5,1 EFE «Letrado recurre la no admisión demanda para cambiar nombre San Leonardo Yagüe» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-2017.
  6. 6,0 6,1 Howells, Richard; Deciu Ritivoi, Andreea; Schachter, Judith. «Resistance throug transfiguration: The monument to general Juan Yagüe Blanco in SanLeonardo de Yagüe». A: Outrage: Art, Controversy, and Society (en anglès). Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2012-10-10, p. 108-113. ISBN 9780230353978. 
  7. «San Leonardo cambiará el monumento al general Yagüe por otro sin "connotaciones"» (en castellà). 20minutos, 05-09-2009.
  8. Vilaró, Bernat «La filla del general Yagüe es mulla sobre la mobilització del 6-F». El Món, 25-01-2017.
  9. Mallet, Victor «Spanish agony» (en anglès). The Financial Times, 09-03-2012.
  10. «Acuerdo de 4 de mayo de 2017 de la Junta de Gobierno de la Ciudad de Madrid por el que se cambia la denominación de determinadas calles, plazas y travesías de la ciudad de Madrid en aplicación de lo dispuesto en el artículo 15 de la Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura» (pdf) (en castellà). Boletín Oficial del Ayuntamiento de Madrid. Ajuntament de Madrid [Madrid], CXXI, núm. 7900, 08-05-2017, pàg. 8-9. ISSN: 1989-9114.


Càrrecs públics
Precedit per:
Fidel Dávila Arrondo
ministre de Defensa Nacional
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1939-1940
Succeït per:
Juan Vigón Suero-Díaz