Juan Yagüe Blanco

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juan Yagüe)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan Yagüe Blanco
Juan Yagüe y Blanco en 1939.jpg
(1939)
Dades biogràfiques
Naixement Juan Yagüe Blanco
19 de novembre de 1891
San Leonardo de Yagüe San Leonardo de Yagüe
Mort 21 d'octubre de 1952(1952-10-21) (als 60 anys)
Burgos Burgos
Altres noms El Carnisser de Badajoz
Activitat professional
Ocupació militar i polític
Període en actiu 1907 — 1952
Lleialtat Imperi espanyol Regne d'Espanya
Segona República Espanyola II República Espanyola
Espanya Dictadura Franquista
Arma/servei

Regulars Regulars

Legió espanyola Legió espanyola
Rang Tinent General Tinent General
Comandaments 2a Bandera del Terç "Duc Alba" de la Legió espanyola
Cos d'Exèrcit Marroquí
Capità General de la VI Regió Militar
Batalles/guerres

Guerra del Rif
Guerra Civil espanyola:

Condecoracions i honors ESP Medalla Militar pasador.svg Medalla Militar individual
ESP Alfonso X Order GC.svg Gran Creu d'Alfons X El Savi
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

El 1907 ingressà en l'Acadèmia d’Infanteria i en sortí amb el grau d'oficial el 1910. Destinat a l'Àfrica, als Regulars amb base a Larache, prengué part en nombroses operacions i assolí per mèrits de guerra els ascensos a capità i comandant; el 1934 fou posat al capdavant de les tropes expedicionàries d'Àfrica que marxaren a Astúries a dominar la revolta.

Membre de la Falange Española i amic personal de José Antonio Primo de Rivera, el 17 de juliol del 1936, essent tinent coronel, al capdavant de la Segona Bandera del Terç Duc d'Alba de la Legió va participar del cop d'estat militar. Al capdavant de la Legió passà a la Península, fent-se càrrec a Sevilla de les columnes amb què conquerí Huelva i Badajoz, on va manar afusellar a unes 4.000 persones del bàndol republicà.

Posteriorment va conduir les seves tropes a alliberar l'Alcàsser de Toledo, fet que li suposà fortes desavinences amb Franco, ja que creia que estava perdent temps en un objectiu secundari i l'objectiu principal era avançar sobre Madrid, motiu pel qual serà apartat del comandament.

Posteriorment fou novament posat al capdavant de tropes amb què participarà de la Batalla de Madrid. Durant aquest període actuà un temps al front de la Divisió núm. 4 i del 1r Cos d'Exèrcit de Madrid, també va intervenir eficaçment en la Batalla de Brunete.

En crear el Cos d'Exèrcit Marroquí, li'n fou confiat el comandament, i amb ell participà en la batalla d'Alfambra. Després trencà el front d'Aragó (març de 1938) i ocupà Belchite i Casp: creuà l'Ebre per la part de Codo, avançà ràpidament pel pla dels Monegres en direcció al Cinca, ocupà Fraga i, després d'una lluita molt forta, s'apoderà de Lleida. Posteriorment prengué part en la disputada Batalla de l'Ebre, i durant tota la campanya de Catalunya operà per la zona costanera, ocupant Reus, Tarragona i Barcelona.

Va ser ferit tres vegades. Ascendí a general de brigada per mèrits de guerra. Fou una icona de la dictadura franquista la seva entrada amb l'exèrcit vencedor a Barcelona el 22 de febrer de 1939. Tot i això també foren notories les seves desavinences amb Francisco Franco, el qual va arribar a cessar-lo diverses vegades de les seves responsabitats. En el bàndol republicà era conegut amb el sobrenom del "Carnisser de Badajoz", per la seva responsabilitat en l'execució de combatents i militants republicans a aquella ciutat un cop fou conquerida per les seves tropes.

L’11 d'agost de 1939 fou nomenat ministre de l'Aire, càrrec que desenvolupà fins a finals de 1940; el 12 d'abril del mateix 1940 fou ascendit a general de divisió, i l’1 de novembre de 1943 a tinent general, sent nomenat el 18 del mateix mes i any capità general de la Sisena Regió. A més de les medalles del Mèrit Militar, estava en possessió de la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i del Mèrito Agrario.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplements anys, 1936-39, pàg. 579 i suplement 1949-52, pàg, 348, de l'enciclopèdia Espasa.


Càrrecs públics
Precedit per:
Fidel Dávila Arrondo
ministre de Defensa Nacional
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1939-1940
Succeït per:
Juan Vigón Suero-Díaz