Juan de Camargo y Angulo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan de Camargo y Angulo
Inquisidor General d'Espanya
1720-1733
Dades personals
Consagració episcopal 18 de desembre de 1716 per Francesco del Giudice
Altres títols
Alma Mater Universitat de Salamanca
Nascut 30 de juny de 1663
Ágreda, Castella, Espanya
Mort 24 de maig de 1733 (als 69 anys)
Madrid, Espanya

Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733)[1][2][3] va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Creuada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.

De família noble, fou fill de José Antonio Camargo y Pasquier, primer comte i senyor de la vila de Villarrea i d'altres senyories a Castella i França; i de María Teresa de Angulo y Rada, originària de Cervera.[4][2][5]

Va entrar al Col·legi Major de San Bartolomé de Salamanca el 10 de febrer de 1685 i en va esdevenir rector el 18 d'octubre de l'any següent. El 1688 es va llicenciar en Lleis i el 1696 obté la càtedra d'instituta, i després ascendeix a les de codi, volum i digesta. Ostentant dita càtedra, va ser nomenat canonge i ardiaca a la catedral de Burgos i el 1699 va ser nomenat fiscal de la Inquisició de Granada per Baltasar de Mendoza, càrrec que exercí fins al 1708 quan és nomenat inquisidor de la cort i l'any següent Felip V li atorga el càrrec de fiscal del Consell de la Suprema. Es diu que va ser molt conegut pels ministres, però que portava una vida retirada i només se'l veia a les esglésies, als tribunals i a casa seva.[5]

El 1716, Felip V el promou a bisbe de Pamplona, però en primera instància Camargo refusa l'oferiment. Tornarà a refusar el càrrec una segona vegada, però per insistència del rei, en el tercer decret de nomenament, fou obligat a acceptar el bisbat, del qual pren possessió com a procurador el 12 de desembre del mateix any, li són expedides les butlles papals el 5 d'octubre i és consagrat finalment el 18 de desembre per Francesco del Giudice i entrava en el seu territori diocesà el 9 de febrer de l'any següent i es mantingué de forma efectiva en el càrrec fins al 23 d'agost de 1720, quan el rei el nomena inquisidor general, arribant conjuntament el nomenament amb les butlles i la dispensa de residència a la diòcesi per part del papa. Poc després també ser nomenat Comissari General de Creuada.[6][7]

El 1724, Felip V escollia a Camargo per a formar part del consell d'Estat que havia d'assessorar al seu fill Lluís I, en qui acabava d'abdicar.[8][6] L'any següent renunciava al bisbat de Pamplona i tornava a ocupar la Comissaria de Creuada, i a més esdevenia canonge de la Catedral de Toledo.[9] El 1728 va ser proposat en segon lloc per esdevenir cardenal, però el capell el va rebre finalment Diego de Astorga y Céspedes. Va morir a Madrid el 24 de maig de 1733 i fou enterrat a la seva vila natal d'Ágreda.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cheney, David M. «Fitxa de Juan de Camargo y Angulo» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 6 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 526.
  3. 3,0 3,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 536.
  4. De Dios, Salustiano de Dios (coord.); Torijano, Eugenia (coord.). Cultura, política y práctica del derecho: juristas de Salamanca, siglos XV-XX (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2012, p. 152. 
  5. 5,0 5,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 527.
  6. 6,0 6,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 529.
  7. De Rojas y Contreras, 1768, p. 528.
  8. Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983, p. 45. ISBN 84-7505-725-X. 
  9. De Rojas y Contreras, 1768, p. 535.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Pedro Aguado
Bisbe de Pamplona
1716 - 1725
Succeït per:
Andrés Murillo Velarde y Contreras
Precedit per:
Diego de Astorga y Céspedes
Inquisidor General d'Espanya
1720 - 1733
Succeït per:
Andrés de Orbe y Larreátegui