Juan de Cetina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBeat Joan de Cetina
Granada-Palacio Carlos V-P1050006.jpg
Palau de Carles V (Alhambra, Granada); el pilar de la dreta és al lloc del martiri dels dos beats i en commemora la mort Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJuan Lorenzo
1340 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cetina (Província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1397 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Alhambra Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRelíquies a Sevilla, Còrdova i Vic 
Dades personals
Altres nomsBeato Juan Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans conventuals
Religiós i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació29 d'agost de 1731 , Roma nomenat per Climent XII
Festivitat19 de maig
IconografiaAmb Pedro de Dueñas, amb hàbit franciscà i espasa
Patró deCetina Modifica el valor a Wikidata

Juan de Cetina (Cetina, 1340 - Regne de Granada, 19 de maig de 1397) va ésser un frare franciscà, mort martiritzat a Granada mentre hi predicava amb el seu company Pedro de Dueñas. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Juan va néixer a Cetina, prop de Calataiud en 1340, fill de Juan Lorenzo. Va ésser educat al palau del senyor de Cetina, on era patge. De jove, desenganyat del món i la vida del palau, es retirà a fer vida eremítica, vivint a l'ermita de San Ginés, prop de Cartagena, fent pregària, dejuni i penitència.

Volent fer vida religiosa comunitària, ingressà al convent de San Francisco de Montsó, de l'orde franciscà. Fou novici i es formà en Sagrades Escriptures i disciplines relacionades, essent ordenat prevere. Continuà estudiant a Barcelona, teologia i arts. Mentre hi era, predicava a la ciutat, convertint jueus i musulmans. Volia, però, tornar a la solitud i es retirà a un convent de Xelva, a València, fundat en 1388. Encara que el monestir era molt auster, es retirava sovint a una cova propera, fent-hi penitència encara més rigorosa.

La notícia del martiri a Jerusalem, el novembre de 1391, d'alguns frares franciscans va fer que volgués donar la seva vida per Crist: viatjà a Roma per demanar al papa Bonifaci IX permís per anar a predicar a Terra Santa, però el papa li negà, donant-li permís, però, per predicar als musulmans en qualsevol altre lloc. Juan pensà a anar al Regne de Granada i el provincial de l'orde, per dissuadir-lo, l'envià al convent franciscà de San Francisco del Monte, prop de Còrdova. Hi va viure amb gran austeritat, adquirint fama de santedat. Insistia, però, en anar a predicar als musulmans i, finalment, va obtenir-ne el permís. Amb 56 anys, va marxar cap a Granada amb un company, Pedro de Dueñas.

Missió a Granada i mort[modifica]

El 28 de gener de 1397 arribaren a Granada i començaren a predicar. El cadí de la ciutat els féu detenir i tractà de dissuadir-los, ja que, tot i que la pràctica del cristianisme era tolerada, només ho era a títol privat, i n'estava prohibida la predicació i el proselitisme. Continuaren predicant, però, i van ésser empresonats i condemnats a treballs forçats al camp, on van caure malalts. Quan el rei nazarí tornà a la ciutat, els frares van ésser portats a presència seva a l'Alhambra, que els féu torturar. El 19 de maig de 1397, aconsellat pels seus súbdits, el rei va degollar Juan de Cetina, pensant que el jove, sense el seu suport, renunciaria a la seva fe. Pedro, però, va preferir el martiri i fou mort.

Veneració[modifica]

Les restes mortals dels frares van ésser recollides pels cristians; uns mercaders catalans van portar-les a la Catedral de Vic, i altres van ésser enviades a Sevilla i Còrdova. Climent XII va aprovar-ne el culte el 29 d'agost de 1731.

Bibliografia[modifica]

  • Hebrera, J. A. de. Chrónica seráfica de la Santa Provincia de Aragón de la regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco. Zaragoza: Diego de Larumbe, 1703.
  • Cabanelas, D. "Dos mártires franciscanos en la Granada nazarí: Juan de Cetina y Pedro de Dueñas", Estudios de historia y arqueología medievales, Vol. V-VI (1985-86).
  • Ibáñez, J. Libro conmemorativo del VI Centenario de San Juan Lorenzo de Cetina (1397-1997). Cetina: Comisión VI Centenario, 1997.