Juan de Dios Filiberto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan de Dios Filiberto
Juan de Dios Filiberto.JPG
Retrat molt dolent de Juan de Dios Filiberto Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Oscar Juan de Dios Filiberti Modifica el valor a Wikidata
8 març 1885 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Chacarita Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
Activitat
OcupacióCompositor, professor
Activitat1906 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePoesia i tango Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJuan de Dios Filiberto Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i violí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0228056 Musicbrainz: 6606bb37-c47a-4bda-8b7a-83d96c72be2d Allmusic: mn0000293943 Find a Grave: 7007829 Modifica el valor a Wikidata

Juan de Dios Filiberto (Buenos Aires, Argentina, 8 de març de 1885 - 11 de novembre de 1964) fou un compositor argentí.

Era el fill gran d'una modesta família treballadora, o orfe als deu anys, desenvolupà diversos oficis: mecànic, neteja sabates, ferrer, estibador. Tota la seva vida va transcórrer en el raval bonairenc de La Boca, fabril i mariner, i del seu ambient popular va extreure la temàtica del tango, que ell renovà i dignificà. En aquell barri de fort sabor italià, i el mateix Filiberto portava en les venes sang índia, criolla i genovesa. Hi ha una vessant en el compositor que s'ha de ressaltar: la d'un fons revolucionari i marxista al qual imprimeix un segell de dignitat.

Els protagonistes de les seves cançons, de treballadors i heroica pobresa, escombren al personatge de l'antic tango: xava, anarquista i masclista. En un principi tocà la guitarra d'oïda i en circumstàncies ocasionals, però el seu decisiu encontre amb Santiago Stagnaro, uruguaià, director de la biblioteca de la Societat de Calderers, fa que s'entregui a una àvida lectura, no gaire discriminada, en la qual entren Kant, Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Blasco Ibáñez, etc ensems que estudia música amb Maria Marasso.

Les seves composicions, de melangiosa dolcesa sense melodrama, topen al principi i no arriben a interessar als entesos, però la gent popular comencen assaborir aquestes cançons identificades amb l'home portuari que no s'avergonyeix ja d'ésser ningú, que s'integra en un conjunt cada vegada més humà i que es torna social.

El seu primer tango, escrita a Mendoza, es titula Guaymallen, i després venen:

  • Cura segura,
  • De mi tierra,
  • Suelo argentino,
  • El jilguero,
  • Quejas del bandoneón, etc.

Per fi apareix el famós Caminito, el 1926, malgrat que la seva estrena no fou gaire afortunat. Més títols:

  • El apñuelito,
  • Amigazo,
  • Cuando llora la milonga,
  • Malevaje,
  • Calvel del aire,
  • Botine viejos, etc.

Bibliografia[modifica]