Juan de Dios Filiberto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan de Dios Filiberto
Juan de Dios Filiberto.JPG
Retrat molt dolent de Juan de Dios Filiberto
Dades biogràfiques
Naixement 8 de març de 1885
Buenos Aires, Argentina
Mort 11 de novembre de 1964(1964-11-11) (als 79 anys)
Buenos Aires, Argentina
Sepultura Cementiri de la Chacarita
Nacionalitat Argentina Argentina
Activitat professional
Ocupació Compositor, professor
Gènere Poesia
Instrument Piano i violí
Modifica dades a Wikidata

Juan de Dios Filiberto(Buenos Aires, Argentina, 8 de març de 1885 - 11 de novembre de 1964) fou un compositor argentí.

Era el fill gran d'una modesta família treballadora, o orfe als deu anys, desenvolupà diversos oficis: mecànic, neteja sabates, ferrer, estibador. Tota la seva vida va transcórrer en el raval bonairenc de La Boca, fabril i mariner, i del seu ambient popular va extreure la temàtica del tango, que ell renovà i dignificà. En aquell barri de fort sabor italià, i el mateix Filiberto portava en les venes sang índia, criolla i genovesa. Hi ha una vessant en el compositor que s'ha de ressaltar: la d'un fons revolucionari i marxista al qual imprimeix un segell de dignitat.

Els protagonistes de les seves cançons, de treballadors i heroica pobresa, escombren al personatge de l'antic tango: xava, anarquista i masclista. En un principi tocà la guitarra d'oïda i en circumstàncies ocasionals, però el seu decisiu encontre amb Santiago Stagnaro, uruguaià, director de la biblioteca de la Societat de Calderers, fa que s'entregui a una àvida lectura, no gaire discriminada, en la qual entren Kant, Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Blasco Ibáñez, etc ensems que estudia música amb Maria Marasso.

Les seves composicions, de melangiosa dolcesa sense melodrama, topen al principi i no arriben a interessar als entesos, però la gent popular comencen assaborir aquestes cançons identificades amb l'home portuari que no s'avergonyeix ja d'ésser ningú, que s'integra en un conjunt cada vegada més humà i que es torna social.

El seu primer tango, escrita a Mendoza, es titula Guaymallen, i després venen:

  • Cura segura,
  • De mi tierra,
  • Suelo argentino,
  • El jilguero,
  • Quejas del bandoneón, etc.

Per fi apareix el famós Caminito, el 1926, malgrat que la seva estrena no fou gaire afortunat. Més títols:

  • El apñuelito,
  • Amigazo,
  • Cuando llora la milonga,
  • Malevaje,
  • Calvel del aire,
  • Botine viejos, etc...

Bibliografia[modifica | modifica el codi]