Juan de Herrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan de Herrera
Juan de Herrera (BM 1919,1111.49).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan de Herrera de Maliaño Modifica el valor a Wikidata
1530 Modifica el valor a Wikidata
Roiz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1593 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre. Un dels més destacats arquitectes del segle xvi i màxim exponent del Renaixement a Espanya. El seu sobri i fins i tot sever estil arquitectònic i decoratiu, anomenat «Herrerià» en el seu honor, va ser representatiu de l'Imperi Espanyol de Felip II i dels seus successors de la casa dels Àustries.[1]

Com a figura del Renaixement, es va interessar per totes les branques del saber i va manifestar sempre un esperit aventurer i un gran afany de novetats. El seu "Discurso sobre la figura cúbica" revela els seus notables coneixements de geometria i matemàtiques. I la seva participació en algunes de les campanyes militars de l'emperador Carles V (a Alemanya, Flandes i Itàlia) parlen del seu tarannà inquiet.

El 1548 visità Itàlia, Alemanya i Flandes amb el seguici del príncep Felip II de Castella. El 1553 tornà a la península Itàlica i participà en la campanya de Flandes amb els exèrcits de Carles V, a qui acompanyà al seu retir de Yuste. El 1562 traçà les figures del "Libro del saber de astronomía".

Fou enterrat, per voluntat pròpia, a l'església de San Juan Bautista de Maliaño (Camargo, Cantàbria).


Obra arquitectònica

Herrera comença a l'arquitectura el 1561 amb les obres del Palau Reial d'Aranjuez a la localitat madrilenya d'Aranjuez.

El 1563 comença a col·laborar amb Joan Baptista de Toledo en la construcció del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial. Quan el 1567 mor Baptista de Toledo succeeix aquest en la direcció de les obres. Herrera modifica els plànols, ampliant-los i canviant l'ornamentació de l'interior de l'església i la traça de la façana, fent un edifici singular que crida l'atenció per la seva austeritat. Basa el disseny en l'horitzontalitat, la uniformitat compositiva i una sòbria decoració.

Construeix a l'Escorial la monumental façana occidental, la gran basílica de planta centralitzada i el templet del pati dels Evangelistes. A més, canvia les tècniques constructives i modifica les cobertes. Destaca el mestratge amb què realitza les voltes planes de l'estructura. Posa la darrera pedra de l'edifici el 1584. Del mateix període és l'Arxiu General de Simancas (Valladolid).

A la vegada que dirigeix les obres de l'Escorial, realitza diferents projectes per la geografia espanyola com la façana sud de l'Alcázar de Toledo (1571-1585), la Llotja de Sevilla (1583) o la Casa de la Moneda de Segòvia (1583) .

El seu nomenament per Felip II com a Inspector de Monuments de la Corona li obre les portes a nous projectes arquitectònics, entre els quals destaca la catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció de Valladolid (1589), obra de gran envergadura, amb una estructura d'enorme complexitat , que va quedar inconclusa, però que va servir d'exemple per a les catedrals de Mèxic i de Lima.

Des dels importants llocs que va ocupar, és de suposar que Herrera va ser almenys un dels redactors de les Ordenances de Felip II,3 publicades el 3 de maig de 1576 a Sant Llorenç de l'Escorial, que van regir la immensa tasca de creació de noves ciutats a les Índies Occidentals.

Llista d'obres de Juan de Herrera[modifica]

Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1561-1585 Participació en les obres del Palau d'Aranjuez

Jardines del Rey, de la Isla i del Picotajo
Aranjuez Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; els jardins, a partir de 1577
Palacio de Aranjuez en el siglo XVII.jpg

Aranjuez - Real Sitio, Palacio Real 27.JPG
1563-1584 Monestir d'El Escorial San Lorenzo de El Escorial Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; des de 1572, arquitecte principal
El escorial blick von oben.jpg
BasílicaElEscorialNave.jpg

Evangelg.jpg
1563 Palau d'El Quexigal Cebreros Desaparegut, en bona part, arreu d'un incendi el 1956
1571-1585 Façana meridional de l'Alcàsser Toledo
Alcázar de Toledo - 03.jpg

Toledo Alcazar1.JPG
1575- Ajuntament Toledo Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; des de 1572, arquitecte principal
Toledo, Ayuntamiento-PM 65578.jpg
1582-1584 Pont de Segòvia Madrid
Puente Segovia (11982463945).jpg
1583 Reconstrucció del castell Villaviciosa de Odón Construcció de la torre quadrada
Castillo de Villaviciosa de Odón, en Semanario Pintoresco Español.jpg
1583-1597 Llotja de contractació (avui Arxiu General d'Índies) Sevilla
Archivo de Indias 002.jpg
Archivo General de Indias. Sevilla.jpg

ArchivoIndias patio interior.JPG
1589- Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció Valladolid Inacabada
Valladolid museo catedral rincon claustro 20 maqueta sigloXVII lou.jpg

Valladolid - Catedral-persp.jpg
Catedral de Valladolid (España). Vista de la nave central desde la tribuna del órgano..JPG
1589 Real Aposento Torrelodones Desaparegut durant el segle XX; sobre els fonaments es construí un habitatge nou el 1965
1590- Església de São Vicente de Fora Lisboa (Portugal) Projecte general, executat sota les ordres de Filippo Terzi
VicenteFora-IPPAR crop.jpeg
Lisbon holiday (18611456810).jpg

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.283. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan de Herrera