Juan de Yciar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan de Yciar
Juan de Yciar.png
Retrat pel gravador Juan de Vingles inserit en el seu llibre
Naixement vers 1522-1523
probablement Durango (Biscaia), avui Espanya
Mort després de 1573
potser Logroño, Regne de Castella, avui Espanya
Ocupació Cal·ligrafia
Matemàtiques
Modifica dades a Wikidata

Juan de Yciar o Iciar (segle XVI) fou un cal·lígraf i matemàtic actiu a Saragossa com impressor, editor i llibreter a mitjan segle XVI.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Poc es coneix de la seva vida i el poc que es coneix és perquè ell mateix ho explica en el prefaci d'algun dels seus llibres.[1]

Probablement per algun revés familiar[2] es va traslladar de molt jove a Saragossa.[3] Quan ja tenia cinquanta anys va ser ordenat sacerdot i va passar els darrers anys de la seva vida a Logroño,[4] on se suposa que va morir en data incerta però posterior a 1573.

Yciar és conegut sobretot pel seu llibre de cal·ligrafia, publicat per primer cop a Saragossa el 1548[5] amb el títol de Recopilacion subtilissima: intitulada Ortographia pratica: por la qual se enseña á escreuir perfectamente,[6] que va ser reeditat, ampliat i modificat nombroses vegades, amb diferents títols, al llarg del segle XVI. Es tracta d'un llibre d'ensenyament en el que s'hi poden trobar des de normes pedagògiques[7] fins als diferents tipus de lletra,[8] passant per les receptes per fer les tintes o les formes de tallar les plomes.[9] L'èxit del llibre rau en el fet que la cal·ligrafia és l'expressió gràfica de l'idioma, i el idioma castellà, com havia dit Antonio de Nebrija, és sempre un instrument de l'imperi, imperi que en aquell moment es trobava en construcció per la colonització de les amèriques.[10] Les planxes de les il·lustracions van ser fetes pel gravador lionès Juan de Vingles, qui va treballar per nombroses ciutats castellanes i catalanes durant el segle XVI.[11] A partir de l'edició de 1564 se li va afegir un petit i senzill tractat d'aritmètica (en prou feines completa les quatre regles) de Juan Gutiérrez de Gualda.[12]

L'any 1549, i també a Saragossa, va publicar una aritmètica, amb finalitat pedagògica, titulada Arithmetiva practica, muy util y provechoso para toda persona que quisiere ejercitar se en aprender a contar.[13][14] Tot i que aquest llibre no va tenir el mateix èxit que l'anterior, també és una mostra de les necessitats d'aprenentatge dels comerciants en una època en què el comerç començava a créixer de forma molt significativa.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Echegaray Corta, pàgines 247-248.
  2. Echegaray Corta, pàgina 69.
  3. Madrid & Maz-Machado, pàgina 118.
  4. Echegaray Corta, pàgina 150.
  5. Bohigas, pàgina 209.
  6. Echegaray Corta, pàgina 70.
  7. Echegaray Corta, pàgines 71-72.
  8. Echegaray Corta, pàgines 74-75 i 136-137.
  9. Echegaray Corta, pàgina 73.
  10. Berenbeim, pàgina 231.
  11. Bohigas, pàgines 225-226.
  12. Salabert Fabiani, pàgina 76.
  13. Echegaray Corta, pàgina 139.
  14. Madrid & Maz-Machado, pàgina 117.
  15. Madrid & Maz-Machado, pàgina 121.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan de Yciar
  • Turner, Eric Gardner. «Juan de Juan de Yciar» (en (anglès)). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2015].