Vés al contingut

Juan de la Cierva y Codorníu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan de la Cierva y Codorníu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan de la Cierva Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Croydon Airport (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident aeri Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1926 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar
Institut San Isidro de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, enginyer, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolCondado de la Cierva (es) Tradueix (1954–) Modifica el valor a Wikidata
PareJuan de la Cierva y Peñafiel Modifica el valor a Wikidata
GermansRicardo de la Cierva y Codorníu Modifica el valor a Wikidata
ParentsIsidoro de la Cierva y Peñafiel (oncle patern)
Piedad de la Cierva (nebots valencians segons) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 12246951 Modifica el valor a Wikidata

Juan de la Cierva y Codorníu (Múrcia, 21 de setembre de 1895 - Croydon, Anglaterra, 19 de desembre de 1936) fou un enginyer de camins, canals i ports i aviador espanyol. És conegut per ser l'inventor de l'autogir, aparell precursor de l'actual helicòpter.

Autogir fabricat per Juan de la Cierva als EUA.

Era fill de l'advocat, polític i empresari Juan de la Cierva y Peñafiel i de Maria Codorníu Bosch, i des de ben petit ja mostrava interès per les exhibicions aèries que es realitzaven com a espectacle. La família va viure a Múrcia i posteriorment es varen traslladar a Getafe.

L'autogir[modifica]

Juntament amb dos companys, José Barcala, antic company d'estudis, i Pablo Díaz, fill d'un fuster, va fundar la societat BCD, les sigles corresponien amb les inicials dels seus tres cognoms, que va ser pionera en el desenvolupament aeronàutic dins d'Espanya. Gràcies a la seva capacitat, el 1912, quan només tenia 16 anys, Juan de la Cierva va aconseguir construir i fer volar un avió biplà, que va rebre la designació BCD-1,[1] que va ser anomenat el Cangrejo, amb el francés Mauvais com a pilot i amb passatgers a bord.[2]

Juan de la Cierva va construir a Madrid el 1920 el seu primer autogir, el Cierva C.1. A diferència de l'avió que té les ales fixades al fuselatge, l'autogir inventat per de la Cierva tenia les ales fixades a un rotor. En aquest primer model elemental fa servir tan sols un fuselatge, rodes i un estabilitzador vertical d'un monoplà francès Deperdussin de 1911, sobre el qual va muntar dos rotors de quatre pales contrarrotatoris coronats per una superfície vertical destinada a proporcionar control lateral, la planta motriu era un motor Le Rhône de 60 cavalls. L'aparell no va arribar a volar, ja que el rotor inferior girava a menys velocitat de la prevista, i l'efecte giroscòpic i l'asimetria de la sustentació van fer bolcar l'aparell. A aquest primer autogir varen seguir dues construccions també fallides, el C.2 i el C.3, en què l'inventor va intentar, infructuosament, resoldre el problema de la diferència de sustentació entre la pala que avança i la que retrocedeix. No obstant això, a les proves del C.2 es van aconseguir alguns salts d'uns dos metres, el que apuntava a la viabilitat de l'invent. L'asimetria de la sustentació del rotor no es resoldria plenament fins al prototip C.4, en el qual la Cierva va incloure la seva revolucionària idea d'articular les pales del rotor en la seva arrel.

Els primers assajos del model C.4 construït conforme als nous principis van ser novament infructuosos. Per a la seva definitiva resolució, la Cierva va realitzar una completa sèrie d'assajos en el túnel de vent de circuit tancat de l'aeròdrom de Cuatro Vientos (obra d'Emilio Herrera), per aquell temps el millor d'Europa. El nou aparell corregit es va provar amb èxit el gener de 1924, i va arribar una velocitat màxima de 100 km/h, bastant modesta, però reveladora de les possibilitats de l'autogir, que ja havia superat les proves d'insensibilitat a la pèrdua de velocitat (era capaç de volar correctament a molt baixes velocitats) i de poder prendre terra verticalment.

El 18 de setembre de 1928 va creuar el Canal de la Mànega amb l'autogir, en només vint minuts.[3][4]

La comercialització de l'autogir va començar el 1931.[5] El 1934 va recórrer la distància que separa la península Ibèrica de les illes britàniques.[4]

Va morir en un accident d'aviació, el 9 de desembre de 1936, quan es va estavellar l'avió de línia amb el que viatjava de Londres a Amsterdam en una missió per aconseguir munició per al bàndol nacional a la Guerra Civil espanyola.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alzugaray, Juan José. Un instituto enraizado en la sociedad. Madrid: Encuentro, 2005, p. 172. 
  2. «Ingenieros Ilustres: Juan de la Cierva». Revista Ingenio, núm.6, 1998. Arxivat de l'original el 2008-03-10 [Consulta: 18 agost 2013].
  3. «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-2022. [Consulta: 2 setembre 2023].
  4. 4,0 4,1 «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). Muy interesante, 10-09-2020. [Consulta: 2 setembre 2023].
  5. «Juan de la Cierva, precursor del actual helicóptero.» (en castellà). Aviation Group. [Consulta: 2 setembre 2023].
  6. Alzugaray, Juan José. Un instituto enraizado en la sociedad (en castellà). Encuentro, 2005, p.180. ISBN 8474900859. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan de la Cierva y Codorníu