Vés al contingut

Juan van Halen y Sarti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan van Halen i Sarti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Manuel Julián Antonio Van Halen y Sarti, Murphy y Castañeda Modifica el valor a Wikidata
16 febrer 1788 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1864 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Naval Militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEspanya
Rang militarMariscal de Camp
Comandant de (OBSOLET)Governador de Brabant Meridional
ConflicteGuerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntonio van Halen y Sarti Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan van Halen y Sarti (Cadis, 1788 - 1864) fou un militar castellà d'origen neerlandès.[1]

Lluita per la Roca, que fou una font de conflictes en els temps de Juan van Halen

Es va formar a l'Escola dels Nobles i a l'Escola de les Pàgines de Sa Majestat, coincidint allà el 1800 amb els alts oficials liberals i maçons Francesc i Mariano de Unzaga Saint Maxent, amb José María Torrijos o amb le comte de Montijo.[2] Lluità a la batalla de Trafalgar el 1805 i a Martinica el 1806. Entre 1808-14, milità alternativament en contra i a favor de Napoleó Bonaparte. Detingut per liberal pel govern de Ferran VII, fugí a Rússia, on serví en l'exèrcit del tsar al Caucas. Tornà a Castella durant el Trienni Liberal i el 1822 lluità contra els absolutistes al Vendrell. Amb la reacció absolutista fugí a Cuba, des d'on passà als Estats Units i el 1826 a Bèlgica; prengué part en l'alçament del 1830 contra els neerlandesos i fou tinent general de l'exèrcit belga i governador de Brabant Meridional. El 1835 passà al servei d'Isabel II d'Espanya i lluità contra els carlins. Es distingí amb el seu germà, Antonio van Halen y Sarti en els fets de Peracamps, on fou ferit. Ascendit a mariscal de camp, es retirà i es dedicà a viatjar.

Les seves tropes van dur a terme el bombardeig de la ciutat de Barcelona el 1842.[3]

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Tom núm. 8, p. 355. ISBN 84-85194-00-4. 
  2. Cazorla, Frank, G. Baena, Rosa, Polo, David, Reder Gadow, Marion (2019) Governador Luis de Unzaga (1717-1793) Precursor del naixement dels Estats Units i del liberalisme. Fundació de Màlaga. pàg. 170-173, 183-184
  3. «Les utopies socials i la construcció de la ciutat: l'Eixample i el Pla Cerdà». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].