Coordinadora Reusenca Independent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Juantxisme)
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Reusenca Independent
lang=ca
Fotografia de campanya d'Ariel Santamaria, alcadable de la CORI per a les eleccions municpals del 2007 a Reus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCORI Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català
partit polític humorístic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 abril 2003
Governança corporativa
Seu
Lloc webcori.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cori.juantxis.reus Twitter (X): juantxis Modifica el valor a Wikidata

La Coordinadora Reusenca Independent, també anomenada CORI, és un partit polític alternatiu i humorístic català de Reus. Es presentà per primera vegada a les eleccions municipals del 2003 a Reus amb el lema Posa un altre Juantxi a l'ajuntament. Concorregué oficialment en quatre comicis catalans entre el 2003 i el 2011 i, amb una aposta estrafolària, sorneguera i de befa política, destacà pel seu regidor obtingut en les eleccions municipals del 2007 a la capital del Baix Camp.[1]

El seu acrònim CORI aprofita que Cori és un hipocorístic de Misericòrdia, en referència a la Mare de Déu de Misericòrdia que és patrona reusenca. El seu president i cap de llista fou Ariel Santamaria, cantant del grup Ariel Santamaria i la Banda del Pere Mata. La formació política pretengué ser sempre una alternativa als partits tradicionals i apostà per propostes innovadores i alhora transgressores en els seus programes electorals. Un dels exemples més mediàtics de la seva presència al plenari reusenc foren les disfresses constants de Santamaria, vestit d'Elvis Presley, o la petició d'un «follòdrom» al Palau de Fires per promoure el sexe obert a la ciutat.[2] Autodefinits com a Juantxis, la seua ideologia fa referència al Juantxisme.[3]

Després de la pèrdua del seu regidor reusenc l'any 2011 per només un 0,01% dels vots, que la Junta Electoral atorgà com a vàlids en favor de paperetes inicialment nul·les de la ultradreta PxC, el 2015 estigué molt a prop de tornar a presentar candidatura.[4][5] Tanmateix, no ho feu i des de llavors la CORI ha romàs inactiva sense cap moviment polític fins a l'actualitat.

Juantxisme[modifica]

Segons un article d’Ariel Santamaria publicat al web oficial de la CORI, juantxisme designa «(...) lo 'freak' i passat de voltes, i aquí a Reus hem fet servir la paraula 'juantxi' per a designar quelcom semblant»”. El mot «juantxi» sorgí entre la joventut que s'esbargia pels bars de Reus a mitjan dècada del 1990. Durant aquella època hi hagué un personatge pintoresc que venia litografies dibuixades amb bolígraf vermell i confessava a tothom que el volia escoltar, amb pèls i senyals, que era un agent secret de la CIA estatunudenca. L’home era, en realitat, un intern d'origen canari del centre psiquiàtric Pere Mata i que es deia Juancho però es feia dir «Juantxi» pels seus amics, puix que havia viscut molt de temps al País Basc.[6]

Arran d'aquell context reusenc, el jovent coetani adquirí popularment el mot «juantxi» com una mena d’adjectiu despectiu similar al de la Monyos barcelonina. Tanmateix, la paraula adquirí matisos irònics i simpàtics que pretenien definir algú friqui i passat de voltes, esperpèntic, exhibicionista, ebri i alhora perdedor vocacional, però que no té cap sentit del ridícul i amb certes ínfules artístiques.[6]

Concorriment en processos electorals[modifica]

Eleccions municipals de 2003[modifica]

Article principal: Eleccions municipals espanyoles de 2003
Ariel Santamaria fent la rosca i tocant les bales del Gaudí nen (escultura) de Reus en una de les fotografies de campanya electoral de 2003

El fet que la CORI es presentés a les eleccions no va ser rebut amb gaires mostres de simpatia per cap dels altres partits polítics de la ciutat de Reus, que incidiren en la seva poca seriositat. Fet i fet, no tenia altra finalitat que recollir el vot de protesta i, finalment, acumulà uns resultats prou significatius: fou la 6a força política més votada, per davant de la FIC, però sense representació. Recollí 1.348 vots, el 3,30% de tots els emesos i sensiblement allunyat del llindar de representació del 5%.[7]

Eleccions municipals de 2007[modifica]

Article principal: Eleccions municipals espanyoles de 2007

El 16 de febrer de 2007, Ariel Santamaria confirmà que la CORI es presentaria a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007. El dia 23 d'abril en presentà també el programa electoral.[8] La formació decidí que era necessari fer una votació popular per Internet, a fi i efecte que fos l'electoral el qui decidís l'ordre final de la llista amb què es presentaria. S'arribà a una participació de fins a 1.500 vots.

Només uns dies abans d'aquelles eleccions, el 13 de maig de 2007 un membre del partit rebé un tret per part d'un guàrdia urbà de Reus.[9] Això desfermà la convocatòria d'una concentració de rebuig que, el 16 de maig de 2007, aplegà diverses persones a la Plaça del Mercadal per denunciar els fets.[10][11][12]

Presa de possessió com a regidor d'Ariel Santamaria a l'Ajuntament de Reus l'any 2007, disfressat de mossèn i fent befa del catolicisme i l'espanyolisme.

Finalment, la CORI aconseguí per primera vegada des de la seva creació el primer regidor a l'ajuntament de Reus en les eleccions municipals;[13][14] en fou la 6a força amb 1.831 vots i un estret marge 5,19% dels sufragis, per sobre d'altres partits com Ciutadans i la FIC.[15] Durant aquella legislatura, Santamaria destacà sovint per anar vestit amb un estil d'homenatge a Elvis Presley i demanà en plenari accions molt mediàtiques com la instal·lació d'un «follòdrom» públic per a fomentar les relacions sexuals al Palau de Fires la ciutat —que finalment no prosperà.[2][16]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010[modifica]

Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

El 14 d'abril de 2010, la CORI va emetre un comunicat en el qual informà que havia acordat en assemblea de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya i amb llistes a les quatre províncies catalanes. Un altre dels acords presos per unanimitat fou el pressupost de la campanya, que s'acordà en 1.000 euros, malgrat que en un principi es tingués la idea d'un pressupost encara més auster (atesa la crisi econòmica del moment) de 500 euros.[17]

Cartell oficial i nacional de la CORI per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. Hi apareix Carmen de Mairena en primer terme brandant la senyera, Ariel Santamaria amb una barretina i fusell i alguns ovnis al fons. El lema electoral fou Política low cost.

Mesos més tard, el 21 d'octubre feu saber que Carmen de Mairena seria segona a la llista de la candidatura de la CORI per Barcelona.[18] El 17 de novembre n'anuncià el programa electoral.[19]

En aquells comicis, celebrats el 28 de novembre, el partit obtingué un total de 6.982 vots.[20] Això el situà al 14è lloc d'entre les 39 candidatures presentades, amb un 0,22% del total de vots emesos al país.

Dos dies després d'aquelles eleccions, la CORI rebé una sèrie de desqualificacions per part de la dirigent d'UPyD Rosa Díez, dolguda per haver aconseguit menys vots que la CORI; s'hi referí com membres de «cosas cutres» ('coses xarones').[21] Com a resposta a aquells atacs, el 1r de desembre la CORI emeté un comunicat[22] amb la seua anàlisi dels resultats de les eleccions i una sèrie de recomanacions cap a Díez i el seu partit —entre les quals que Antonio Robles canviés de sexe per poder competir en igualtat de condicions amb el transvestisme de de Mairena.

Eleccions municipals de 2011[modifica]

Article principal: Eleccions municipals espanyoles de 2011

El dia 5 de maig de 2011 la CORI publicà a la seva pàgina web[23] el programa electoral, amb 120 propostes que havia recollit en parades a peu de carrer durant dos mesos, de les quals en seleccionaren unes 25 que aparegueren al programa. Rebé un total de 1.885 vots.[24][25] Malgrat haver superat el sostre de 1.831 vots de les eleccions municipals de 2007, però, la formació acabà perdent l'únic regidor que tenia a l'ajuntament de Reus en una situació de molta tensió política: la Junta Electoral estimà acceptar 88 paperetes de la formació ultradretana PxC, de manera que deixà la CORI amb un 4,99% dels vots totals i a només un 0,01% d'haver renovat la seva presència al consistori.[4] Aquell regidor se l'emportà in extremis el partit AraReus, escissió de CiU.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ariel defensa l'expansió europea de la CORI al Círcol». Reus Digital, 24-02-2009. [Consulta: 24 desembre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 324cat. «La CORI demana que en l'actual Palau de Fires s'hi construeixi un 'follòdrom' i que Metrovacesa canviï d'ubicació», 23-07-2008. [Consulta: 27 maig 2023].
  3. ↑ «Ariel Santamaria - Juatxisme». Ariel Santamaria. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 6 octubre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Els vots nuls de PxC deixen la CORI fora de l'Ajuntament de Reus». El Món, 08-09-2015. [Consulta: 27 maig 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Balanzà, Albert «AraReus pren en el recompte el regidor a la CORI a Reus que també pretenia PxC». Ara, 25-05-2011 [Consulta: 27 maig 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «CORI - Juantxisme». [Consulta: 24 octubre 2020].
  7. ↑ «ELECCIONS MUNICIPALS - 25 de maig 2003». reus.cat, 25-05-2003. [Consulta: 29 agost 2012].
  8. ↑ «CORI - Programa electoral de la CORI». CORI, 23-04-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  9. ↑ «CORI - La Guàrdia Urbana de Reus dispara contra un membre de la CORI». CORI - Oficina de Comunicació, 15-05-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  10. ↑ «Nota de premsa de l'Ajuntament de Reus sobre l'incident del 13 de maig de 2007.».[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Tres-cents concentrats demanen la llibertat dels detinguts en la baralla de Reus - VilaWeb». Vilaweb, 17-05-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  12. ↑ «Indymedia Barcelona: Concentració contra la brutalitat policial a Reus». Indymedia Barcelona, 17-05-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  13. ↑ «Telenotícies - Catalunya Informació - Eleccions 2007». Arxivat de l'original el 2007-10-07. [Consulta: 29 agost 2012].
  14. ↑ «CORI - La CORI assalta l'ajuntament el 27 de maig!». CORI - Oficina de Comunicació, 28-05-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  15. ↑ «ELECCIONS MUNICIPALS - 27 de maig 2007». reus.cat, 27-05-2007. [Consulta: 29 agost 2012].
  16. ↑ Tedó, Xavi. «La Cori: el partit ‘freak’ que va sacsejar l’oasi català fa 15 anys». Ara, 18-08-2018. [Consulta: 27 maig 2023].
  17. ↑ «CORI - La CORI es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya aquest 2010». CORI - Oficina de Comunicació, 14-04-2010. [Consulta: 29 agost 2012].
  18. ↑ «delCamp.cat - Carmen de Mairena serà la número dos de la CORI a les llistes del partit juantxi a Barcelona». delCamp.cat, 21-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-26. [Consulta: 29 agost 2012].
  19. ↑ «CORI - Programa electoral de la CORI pel Parlament 2010». CORI - Oficina de Comunicació, 17-11-2010. [Consulta: 29 agost 2012].
  20. ↑ «Nació Digital: Resultats Eleccions al Parlament 2010». Nació Digital, 28-11-2010. [Consulta: 29 agost 2012].
  21. ↑ «A Rosa Díez le duele ser superada por Carmen de Mairena - Público.es». Público.es, 30-11-2010. [Consulta: 29 agost 2012].
  22. ↑ «CORI - Rosa Díez lamenta públicament la derrota d'UPyD davant la CORI». CORI - Oficina de Comunicació, 01-12-2010. [Consulta: 29 agost 2012].
  23. ↑ «CORI - Programa electoral de la CORI per a Reus 2011». CORI - Oficina de Comunicació, 05-05-2011. [Consulta: 29 agost 2012].
  24. ↑ «Resultat de les Eleccions Municipals a Reus del 22 de maig de 2011». reus.cat, 22-05-2011. [Consulta: 29 agost 2012].
  25. ↑ «ELECCIONS MUNICIPALS - 22 de maig 2011». reus.cat, 22-05-2011. [Consulta: 29 agost 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coordinadora Reusenca Independent
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coordinadora_Reusenca_Independent&oldid=33103775»