Judah P. Benjamin

Judah P. Benjamin

Biografia
Naixement	6 agost 1811 Christiansted
Mort	6 maig 1884 (72 anys) París
Causa de mort	malaltia
Sepultura	Cementiri del Père-Lachaise, 15
3r Confederate States Secretary of State (en)
18 març 1862 – 10 maig 1865 ← William M. Browne – Supressió del càrrec →
2n Secretari de la Guerra dels Estats Confederats
17 setembre 1861 – 24 març 1862 ← Leroy Pope Walker – George W. Randolph →
1r Confederate States Attorney General (en)
25 febrer 1861 – 15 novembre 1861 ← cap valor – Wade Keyes →
Senador dels Estats Units
4 març 1859 – 4 febrer 1861 – John S. Harris → Legislatura: 36th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Louisiana Class 2 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1857 – 4 març 1859 Legislatura: 35è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Louisiana Class 2 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1855 – 4 març 1857 Legislatura: 34th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Louisiana Class 2 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1853 – 4 març 1855 ← Solomon W. Downs Legislatura: 33rd United States Congress (en) Circumscripció electoral: Louisiana Class 2 senate seat (en)
Membre de la Cambra de Representants de Louisiana
Ministre de Justícia
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	Yale College
Activitat
Camp de treball	Dret i política
Lloc de treball	Washington DC Baton Rouge
Ocupació	polític, jurista, ministre de Justícia, ministre de Defensa, escriptor, diplomàtic, empresari, advocat litigador, ministre d'Afers Exteriors
Partit	Partit Whig dels Estats Units
Signatura

Judah Philip Benjamin (Saint Croix, Illes Verges, 1811 - París, França, 1884), fou un polític sudista.

D'origen jueu, el 1825 estudià dret a Yale i es va fer ric com a plantador de sucre. Fou el primer jueu escollit senador dels EUA (1852-1860), on va defensar l'esclavatge. Quan s'acordà la secessió, el 1861 fou nomenat fiscal general dels Estats Confederats d'Amèrica, més tard secretari de guerra i el 1862 secretari d'estat. En acabar la guerra es negà a jurar lleialtat als Estats Units i marxà a la Gran Bretanya, on exercí d'advocat i el 1872 fou nomenat conseller de la Reina.