Judici de Paris

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Judici de Paris (mitologia))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'episodi mitològic. Vegeu-ne altres significats a «Judici de Paris (desambiguació)».
Infotaula d'esdevenimentJudici de Paris
Tipus tema artístic
episodi de la mitologia grega
Part de Guerra de Troia
Conseqüència seducció d'Helena
Modifica les dades a Wikidata

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

El relat[modifica]

Zeus va organitzar un banquet de boda arran del casament de Peleu i Tetis. Durant el banquet Eris (la deessa de la discòrdia)va irrompre al mig de la sala i enfurismada per no haver estat convidada va llençar una poma daurada (la poma de la discòrdia) que portava escrit per a la deessa més bella. Això va provocar la disputa entre Hera, Afrodita i Atena ja que les tres deesses es creien mereixedores del premi.

Zeus no es va atrevir a intervenir en la disputa i va decidir que un mortal determinés quina de les tres deesses era la més bella. El mortal designat va ser Paris, princep de Troia.

Hermes, el missatger dels déus, presentà les tres dees a Paris i li proposà el dilema. Per subornar-lo, Hera li oferí de ser un governant poderós; Atena li prometé fama militar, i Afrodita que aconseguiria la dona més bella de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta. El jove Paris elegí Afrodita, que alhora es convertí en protectora seva, i les altres dues deïtats juraren venjança. La seva decisió acabaria desencadenant, sense ell sospitar-ho, la guerra de Troia [1][2]

Repercussió en l'art, la literatura i la música[modifica]

Són nombrosos els pintors que han representat el tema, com ara Botticelli, Cranach, Rafael, Rubens,[3] Watteau o Simonet

En l'àmbit de la literatura, et tema ja és present en la literatura catalana medieval. Ramon Llull s'hi refereix a l'Arbre exemplifical i Joan Rois de Corella és autor de Lo juí de Paris,

En l'àmbit de la música es pot esmentar el llibret d'una òpera escrit per William Congreve. També hi fa referència Il più bel nome, d'Antonio Caldara.

Referències[modifica]

  1. «JUDGEMENT OF PARIS - Greek Mythology» (en en). [Consulta: 27 març 2018].
  2. López, Luis Manuel. «Paris» (en es-es), 27-12-2015. [Consulta: 27 març 2018].
  3. «Mirar un cuadro - El juicio de Paris (Rubens) - RTVE.es» (en es-es), 25-06-2013. [Consulta: 27 març 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judici de Paris Modifica l'enllaç a Wikidata