Judit Ribas Duró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2021)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJudit Ribas Duró
Biografia
Naixement3 març 1962 Modifica el valor a Wikidata
Sant Julià de Lòria (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Vilanuèva d'Òlt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAndorrana
FormacióUniversitat de Barcelona
Conservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, activista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCol·legi Lestonnac de Barcelona
Universidad Centroamericana de Managua
Universitat Centreamericana José Simeón Cañas Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesOscar Ribas i Roser Duró

Judit Ribas Duró (Sant Julià de Lòria, Principat de Andorra, 3 de març de 1962 - Villeneuve-sur-Lot, França, 30 de desembre de 2009) fou una filòsofa, professora universitària, professora d'educació secundària i activista andorrana en l'àmbit de la solidaritat. Especialment coneguda pel seu treball solidari en la campanya d'educació i alfabetització a Nicaragua i el seu compromís amb comunitats cristianes de base de país. Va ser coautora de diversos quaderns pedagògics de la Universitat Centroamericana de Managua.

Biografia[modifica]

Va néixer a Sant Julià de Lòria el 1962 i va participar en diferents moviments juvenils d'andorra[1] com hora 3. Va obtenir el Certificate of Proficiency in English l'any 1984, la llicenciatura en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1985 mentre continuava la carrera de piano al Conservatori de Música de Barcelona.[2] Entre el 1985 i el 1987 va fer de professora d'anglès al col·legi Lestonnac de Barcelona.

Després de prendre contacte amb el consolat de Nicaragua a Barcelona i conèixer la campanya d'alfabetització que el govern sandinista estava començant a desenvolupar, el 1987 es va traslladar a Nicaragua, amb el seu marit Jordi Corominas, per treballar com a voluntària en educació de menors i adults i en l'alfabetització[3][4] Entre 1987 i 1990 va fer de professora d'anglès a l'Instituto Carlos Fonseca Amador de San Carlos, (Rio San Juan) al Sur Nicaragua just a la frontera amb Costa Rica i va crear la biblioteca La Huaca, la primera de la regió.[5]

Entre 1990 i 1996 fou professora de filosofia a la Universidad Centroamericana de Managua, on va escriure diversos quaderns pedagògics.[6] i va participar en la creació i desenvolupament del “seminario Subiri-Ellacuría” de Managua.[7] Va viure al barri René Cisneros de Managua on ensenyava música i es va involucrar en el desenvolupament comunal.[8] Entre 1997 i 2001 fou professora de filosofia a la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas a San Salvador, El Salvador i va continuar la seva tasca musical a Antiguo Cuscatlán.[8] Arrel dels terratrèmols d'El Salvador del 2001, va marxar a Villenueve-sur-lot, França. En aquesta localitat va continuar les seves activitats musicals, va fer de professora d'espanyol, va participar en projectes d'integració de la comunitat “harki” i va ser dirigent de l'associació UNAFAM.[9] Després de la seva mort es va crear l'associació “Música per viure”, per tal de continuar el seu llegat.[10]

Pensament[modifica]

Ribas, col·laborava amb les comunitats cristianes de base a Nicaragua i mantenia una posició crítica amb la jerarquia eclesiàstica i el seu suport a la "contra" nicaragüenca.[3] També qüestionava el liberalisme i defensava les relacions humanes com a clau per a construir un món millor defensant als teòlegs de l'alliberament davant posicions com les de Michael Novak que sosté que "el capitalisme ajuda millor als pobres que les societats precapitalistes o socialistes".[11][12][13] Les posicions crítiques amb Novak van provocar la reacció del Conseller d'informació i Cultura de l'Ambaixada dels Estats Units a Nicaragua que va contactar amb Ribas per debatre sobre la concepció del capitalisme.[14]

Publicacions[modifica]

Llibres[modifica]

  • Y se ensuciaron las manos: Brigada Benicio Herrera Jerez, una brigada de maestros en la revolución. Judit Ribas, Alberto González, Jorge Corominas. Centre Unesco de Catalunya, 1989.
  • Identidad y pensamiento Latinoamericano, Judit Ribas y Jorge Corominas UCA, Managua, 1992.
  • Voluntad de vida : ensayos filosóficos por Alvarado Pisani, Jorge L; Ruíz, Santiago; Muñoz, Marco A; Barrajón, Angel; Silva, Erwin; Ribas Duró, Judit; Corominas, Jorge; Pasos, Ricardo; González, Moisés D; González, Antonio. -- Seminario Zubiri-Ellacuría (1993 : Managua, Nicaragua).
  • Voluntad de arraigo: ensayos filosóficos. Seminario Zubiri-Ellacuría (1993 : Managua, Nicaragua). Autoría: Alvarado, Rolando; Membreño, Marcos; Pasos, Ricardo; Corominas, Jordi; Drösher, Barbara; Miele, Gianpaolo; Muñoz, Marcos Antonio; Gracia, Diego; Cabrera, Martha; Suazo, Balbino; Fernández, Mercedez; Gordillo, Alicia; Ribas, Judith. -- Editor: Managua : Centro de Electrónica, Departamento de Filosofía e Historia, UCA, 1994

Reconeixement pòstum[modifica]

Per seguir el seu mestratge i en homenatge seu es va crear l'Associació "Música per viure Judit Ribas" amb el suport de la Fundació Julià Reig. Localitzada al Principat d'Andorra. L'associació desenvolupa des de 2011 un projecte musical comunitari amb activitats de música gratuïtes al barri René Cisneros de Managua.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ Mossén Ramon de Canillo (10 de març de 1991). «"Volem construir una Nicaragua més pròspera"».
  2. ↑ «Solfa contra la marginació».
  3. ↑ 3,0 3,1 «Carta de Nicaragua».
  4. ↑ «Un campesino mexicano en Nicaragua» (en castellà). [Consulta: 12 abril 2021].
  5. ↑ «Biblioteca la Huaca».
  6. ↑ «Judit Ribas | El Universo» (en castellà). [Consulta: 12 abril 2021].
  7. ↑ «Seminario Zubiri-Ellacuria».
  8. ↑ 8,0 8,1 «Les petjades de la Judit Ribas». [Consulta: 17 abril 2021].
  9. ↑ «UNAFAM du Lot et Garonne».
  10. ↑ 10,0 10,1 «Associació Música per Viure Judit Ribas».
  11. ↑ «Respuesta a Mr Novak».
  12. ↑ «El capitalismo correctamente entendido».
  13. ↑ «El capitalismo real».
  14. ↑ «Carta de Mr. Montblatt».

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Judit_Ribas_Duró&oldid=33217487»