Jukude

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaJukude
Tipusllengua, llengua morta, llengua extinta i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAmazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xak Modifica el valor a Wikidata
Glottologmaku1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexak Modifica el valor a Wikidata
UNESCO624 Modifica el valor a Wikidata
IETFxak Modifica el valor a Wikidata

El jukude [ʑukude] o macu (a vegades també máku) és una llengua no classificada parlada al llarg de la frontera entre el Brasil i Veneçuela al llarg del riu Uraricoera.[1]

El jukude no ha de ser confós amb les llengües makú, que no semblen estretament emparentades amb el jukude-maku. De fet els termes "maku/makú" són formes procedents del arawak per a referir-se a pobles les llengües dels quals són inintel·ligibles.

Història[modifica]

Si bé l'últim emplaçament conegut dels jukude-itse és al llarg del riu Uraricoera, el seu hàbitat anterior estava entre els rius riu Padamo i Cunucunuma.

Existeixen xifres discordants sobre el nombre de parlants, alguns autors consideren que la llengua es va extingir en els anys 1970. En 1986, es van registrar 2 parlants, encara que Kaufman (1994) sostienía que hi hauria uns 10 parlants dins d'un grup ètnic format per 100 persones. El darrer parlant, Sinfrônio, va morir el 2000. Actualment no hi ha parlants ni recordadors de máku i ja ningú no s'identifica com s jukude. Aryon Rodrigues i Ernesto Migliazza, així com Iraguacema Lima Maciel, van treballar en la llengua, i les dades van ser recollides en una gramàtica per Chris Rogers publicada el 2020.[1]

Descripció lingüístic[modifica]

Fonologia[modifica]

Jukude té sis vocals orals, /i i ɨ o e a/, i quatre vocals nasals, /ĩ ũ ẽ ã/. La quantitat vocàlica és contrastiva i només en síl·labes de tipus CV en paraules polisíl·labes. La síl·laba més complexa que pot aparèixer en la llengua és CCVC. No existeix to ni accent contrastiu.

Les oclusives de la llengua són /p b t d k ʔ/, existeix una africada /ʦ/, i quatre fricatives /s ʃ x h/, dos nasals /m n/, i una lateral "r" (potser /ɺ/), i dues aproximantes /w j/. L'inventari consonàntic està format per les següents consonants:[1]:36

Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
oclusiva simple p, b t, d k ʔ
Africada ʦ
Fricativa s ʃ x h
Nasal m n
Aproximant w ɺ j

Gramàtica[modifica]

El jukude és polisintètic enlaire grau i usa predominantment sufixs. Els pronoms distingeixen inclusivitat encara que la llengua manca de gènere gramatical o de classificadors nominals. El sistema d'afixos TAM és molt complex.

Classificació[modifica]

S'han suggerit un nombre important de possibles parentius que inclouen:

Referència[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rogers, Chris. Máku: A Comprehensive Grammar. Taylor & Francis, 2020. 

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). London: Routledge.