Jule Goikoetxea Mentxaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJule Goikoetxea Mentxaka
Jule-Goikoetxea Norabidea eus Argia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsofa, professora d'universitat i escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata

Twitter: julegoi Modifica el valor a Wikidata

Jule Goikoetxea Mentxaka (Sant Sebastià, País Basc, 1981) és una filòsofa política, escriptora i activista feminista basca, coneguda per la seva producció teòrica i literària.[1][2]

Biografia[modifica]

Formació universitària i recerca acadèmica[modifica]

Es va titular en Filosofia i Periodisme a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i en Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Cambridge. A la UPV/EHU, de 2005 a 2007, va realitzar estudis doctorals al programa Ciència, Filosofia, Tecnologia i Societat, els quals va continuar el 2008 amb el màster War, Intervention and Development (Open University)[3]

Va obtenir el doctorat en Filosofia el 2009. En la seva tesi, La pràctica de la incomunicació o el conflicte discursiu, investiga el corpus de debat en l'àmbit parlamentari del País Basc basant-se en propostes teòriques i metodològiques d'autors com Foucault i Laclau. Defineix «Pràctica de la Incomunicació Discursiva» com la posada en joc en la deliberació d'objectes discursius no comuns i mútuament excloents de manera que, àdhuc havent-hi diàleg, no es dona el fet comunicatiu.[4][5]

Entre els anys 2010 i 2013, va treballar com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Cambridge al Regne Unit i a la Queen's University al Canadà. Durant el 2016 va realitzar una recerca postdoctoral al St. Antony's College d'Oxford, per a l'escriptura del llibre, publicat el 2017, Privatizing Democracy: Global ideas, European politics and Basque territories, que posteriorment s'ha publicat en basc, castellà i italià.[6]

Trajectòria docent[modifica]

És professora del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat del País Basc.[7] Va ser Directora del Màster en Governança i Estudis Polítics entre 2014-2016 i investiga a l'International Gender Studies Centre de la Universitat d'Oxford i, com a membre fundadora del Critical Theory Group Bilbo-Barcelona, fa recerca a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Barcelona.[8]

Ha publicat articles científics en editorials com Taylor and Francis, Routledge i Springer, i en revistes com a Regional and Federal Studies, Ethnopolitics, Nationalities Paper i Cambridge University Journal of Politics.

Trajectòria activista feminista[modifica]

A més de per la seva activitat acadèmica és coneguda pel seu activisme feminista, independentista i anticapitalista. Part del la seva consciència militant es va desenvolupar a Berlín arran de l'activisme relacionat amb el moviment antiglobalització. Des que resideix al País Basc, és membre del Moviment Feminista d'Euskal Herria. Perquè les dones arribin a ser un subjecte polític, reivindica l'existència d'espais no mixts d'apoderament i organització. És una de les veus que més està seguint i analitzant l'ascens de l'extrema dreta a l'Estat espanyol des de la irrupció de Vox en el mapa polític.[9][10][11]

És editora de la col·lecció LISIPE de pensament feminista.[12] Després de la visita d'Angela Davis a Euskal Herria, juntament amb Idurre Eskisabel, Lorea Agirre i Maialen Lujanbio, va col·laborar en l'edició i traducció que Danele Sarriugarte va fer de la seva obra Emakumeak, arraza eta klasea («Dones, raça i classe») al basc.[13]

Aportacions teòriques[modifica]

Goikoetxea és coneguda per les seves aportacions a la teoria del discurs i la comunicació, el feminisme materialista, la democràcia patriarcal, el nacionalisme i l'estat.[14] Ha analitzat els mecanismes de la reproducció del poder polític i social, inclòs el prestigi, l'autoritat i la violència simbòlica:

Les categories d'home i de dona, igual que les categories de negre-blanc i de capitalista-obrer, són categories sociopolítiques i socioeconòmiques, no científiques, i aquestes categories no articulen la diferència, sinó l'explotació.[15]

També ha investigat i teoritzat sobre nacionalisme i sobirania, i més específicament, sobre la privatització de la democràcia, procés mitjançant el qual la sobirania popular o el poder popular per decidir com autogovernar-se queda en mans privades (corporacions, executius i lobbies). D'aquesta manera, el poder popular o polític queda privatitzat mitjançant els executius i les corporacions actuals, la qual cosa porta a una major acumulació de capital en poques mans. D'altra banda, defensa que l'Estat no està desapareixent sinó que s'està transformant per donar resposta al nou autoritarisme neoliberal i patriarcal, procés en el qual la Unió Europea funciona com a dispositiu del capitalisme global amb l'objectiu de privatitzar la democràcia, és a dir, el poder popular i polític per a l'autogovern:

La transferència de les capacitats estatals i, per tant, les capacitats públiques i polítiques (des de la presa de decisions, l'elaboració de lleis i la implementació, fins a l'avaluació, re-regulació, producció i distribució) a mans privades, ja siguin experts, lobbies, grups d'interès, actors executius o corporacions, és el que caracteritza la privatització de la democràcia, i aquesta privatització de la democràcia es fa privatitzant l'Estat, el territori i la sobirania popular.[16]

Aquest procés es duu a terme mitjançant el sistema de govern no només europeu, sinó global, conegut com a governança multinivell i té com a objectiu, segons Goikoetxea, el desapoderament de les classes populars i molt especialment de les dones, ja que el neoliberalisme i el capitalisme són patriarcals.[9] Desenvolupa el que ella defineix com a «Patriarcat capitalista» en els seus articles, tant científics com periodístics, en les seves columnes i els seus llibres. Una de les seves últimes propostes és la creació d'un Estat Basc Feminista, anticapitalista i federal des d'un feminisme anticapitalista, materialista i interseccional:[17][18][19][20]

No només els Estats són patriarcals, el capitalisme ho és, el feudalisme ho va ser i ho són en general les estructures públiques i això que anomenem «el comú». I és patriarcal perquè la societat és patriarcal. Per això proposem una república feminista, una societat feminista i un estat feminista. Perquè en cas contrari, serà patriarcal.[21]

A més de publicar articles, llibres i recerques, participa en congressos, conferències, debats i col·labora amb diferents mitjans de comunicació desenvolupant els seus plantejaments polítics i elaborant la seva crítica a les propostes neoidealistes i essencialistes de l'esquerranisme.[22][23][24][25][26][27]

Referències[modifica]

  1. «literaturaren zubitegia - Jule Goikoetxea». zubitegia.armiarma.eus. [Consulta: 13 maig 2019].
  2. Escribano, Daniel. «La sobirania és un tipus de relació» (en català). Catarsi Magazin, 04-09-2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
  3. «Jule Goikoetxea Mentxaka». Universidad del País Vasco. [Consulta: 23 maig 2019].
  4. Mentxaka, Jule Goikoetxea «La práctica de la incomunicación o el conflicto discursivo». Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea, 2009 [Consulta: 23 maig 2019].
  5. «La práctica de la incomunicación o el conflicto discursivo | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes». www.cervantesvirtual.com. [Consulta: 23 maig 2019].
  6. Goikoetxea, Jule. Privatizing democracy : global ideals, European politics and Basque territories. ISBN 9783034322614. OCLC 980858498. 
  7. «Goikoetxea, Jule - Personal». Universidad del País Vasco. [Consulta: 23 maig 2019].
  8. «Affiliate Members». Lady Margaret Hall. [Consulta: 13 maig 2019].
  9. 9,0 9,1 «"Los procesos de emancipación nacional cortocircuitan la privatización de la democracia"». Viento Sur. [Consulta: 23 maig 2019].
  10. «Cómo contestar a tu cuñado machista». www.eitb.eus. [Consulta: 23 maig 2019].
  11. «Ante la ultraderecha y el izquierdismo neoconservador, 13 tesis del feminismo marxista». www.pikaramagazine.com. [Consulta: 23 maig 2019].
  12. «Susa literatura - Lisipe». www.susa-literatura.eus. [Consulta: 13 maig 2019].
  13. «Baltza nazela dineure: porque soy mujer soy negra». www.eitb.eus. [Consulta: 27 maig 2019].
  14. «Feminismo marxista (13 tesis) y crítica a las propuestas neoidealistas». www.elsaltodiario.com. [Consulta: 13 maig 2019].
  15. «El Conflicto Mundial de las Mujeres | Periódico Diagonal». www.diagonalperiodico.net. [Consulta: 23 maig 2019].
  16. «Estado, territorio y soberanía: obstáculos para la democracia privada o neoliberal». www.elsaltodiario.com. [Consulta: 26 maig 2019].
  17. Telleria, Ion. «Derecho a decidir». Naiz:, 04-09-2013. [Consulta: 23 maig 2019].
  18. . 
  19. . 
  20. . 
  21. «Por una República Feminista». www.elsaltodiario.com. [Consulta: 22 maig 2019].
  22. «Jule Goikoetxea - El Salto». www.elsaltodiario.com. [Consulta: 26 maig 2019].
  23. Goikoetxea, Jule. «Jule Goikoetxea | pikara magazine». www.pikaramagazine.com. [Consulta: 23 maig 2019].
  24. «Jule Goikoetxea | Klitto!». [Consulta: 23 maig 2019].
  25. Berria.eus. «Jule Goikoetxea | Berria.eus». Berria. [Consulta: 23 maig 2019].
  26. «Jule Goikoetxea en Polirika | Diagonal Blogs». www.diagonalperiodico.net. [Consulta: 23 maig 2019].
  27. «'No es Estado quien quiere, sino quien puede' Debate entre Jule Goikoetxea y Teresa Freixas». www.eitb.eus. [Consulta: 27 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Jule Goikoetxea Mentxaka