Jules-Albert de Dion

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarquès
Jules Félix Philippe Albert de Dion de Wandonne
De Dion stoomdriewieler.GIF
Nom original (fr) Jules-Albert de Dion
Biografia
Naixement 9 de març de 1856
Carquefou, Loire-Atlantique
Mort 19 d'agost de 1946(1946-08-19) (als 90 anys)
París
  Q61268452 Tradueix 

1r juliol 1923 – 31 desembre 1941
  Q61268395 Tradueix 

27 abril 1902 – 31 maig 1924
  Q61268366 Tradueix 

1899 – 1934
  President Société archéologique et historique de Nantes et de Loire-Atlantique Tradueix

1890 – 1892
Dades personals
Nacionalitat Francesa
Religió Catolicisme
Es coneix per Pioner en l'automòbil i motocicleta, Afer Dreyfus
Activitat
Ocupació Polític, pilot d'automobilisme i industrial
Partit Republican Federation Tradueix
Republican Independents Tradueix
Esport automobilisme
Família
Cònjuge Valentine Bouillant (1908–)
Modifica les dades a Wikidata
"Automobile". Caricatura per Guth publicada a la revista Vanity Fair el 1899.

Jules Félix Philippe Albert de Dion de Wandonne (9 de març de 1856 – 19 d'agost de 1946) va ser un pioner en la indústria de l'automòbil a França.

Biografia[modifica]

Jules-Albert provenia d'una família de la noblesa francesa, l'any 1901 succeí el seu pare Louis Albert William Joseph de Dion de Wandonne com a Comte i més tard com Marquè. Tenia passió per la mecànica i l'any 1881 ja havia construït un motor de vapor.[1]

Durant 1883 ell i dos socis més van formar el que més tard esdevindria Companyia d'automòbils De Dion-Bouton que va ser la fàbrica més gran d'automòbils durant cert temps. L'any 1884 van construir La Marquise amb rodes davanteres dirigibles i la direcció a les rodes del darrere.

El tub de Dion (o 'eix mort') el va inventar en realitat el seu soci Trépardoux.[2]

L'any 1898 de Dion fundà la mostra d'automòbils a París, Mondial de l'Automobile.

La primera cursa d'automòbils va tenir lloc el 22 de juliol de 1894 i va ser organitzada pel Le Petit Journal, un diari parisenc. Va fer 122 km entre París i Rouen Jules-Albert de Dion va guanyar aquesta cursa però no va rebre el premi perquè el seu automòbil de vapor requeria un fireman.

Política[modifica]

Poilíticament de Dion va ser d'extrema dreta i contrari a Dreyfuss

  • Conseller general del cantó de Carquefou de 1899 à 1934
  • Diputat del Loire-Inférieure de 1902 a 1923.
  • Defensor aferrissat de l'Església catòlica i va ser arrestat quan les congregacions religioses van ser expulsades.
  • Senador de Loire-Inférieure de 1923 a 1940. Es va abstenir en la votació per atorgar plens poders al marical Philippe Pétain el 10 de juliol de 1940 i va proclamar el deure de resistir després de l'armistici de 22 de juny de 1940.[3]

Notes[modifica]

  1. Wise, David Burgess, "De Dion: The Aristocrat and the Toymaker", in Ward, Ian, executive editor. The World of Automobiles (London: Orbis Publishing, 1974), Volume 5, p.511.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Wise_p511
  3. «Anciens sénateurs IIIe République : Albert de Dion». [Consulta: 6 maig 2010].

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules-Albert de Dion Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Georgano, G. N. Cars: Early and Vintage, 1886-1930. London: Grange-Universal, 1990 (reprints AB Nordbok 1985 edition).
  • Wise, David Burgess, "De Dion: The Aristocrat and the Toymaker", in Ward, Ian, executive editor. The World of Automobiles (London: Orbis Publishing, 1974), Volume 5, p. 510-4.
  • Profile on Historic Racing