Jules Bastien-Lepage

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJules Bastien-Lepage

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Damvillers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1884 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPatatera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlexandre Cabanel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAgnes Lunn Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansEmile Bastien-Lepage Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jules Bastien-Lepage (Damvillers, 1 de novembre de 1848 - París, 10 de desembre de 1884) va ser un pintor naturalista francès.

Auguste Rodin de Jules Bastien-Lepage

Jules Bastien-Lepage va tenir com a primer professor al seu pare, que també era pintor. El 1867 es traslladà a París on va ser admès a l'École des Beaux-arts, va tenir com a mestre a Cabanel.[1] Va exposar en els Salons de 1870 1872. El 1874, el seu Retrat del meu avi va tenir gran èxit de crítica al Salon de Paris i va obtenir una medalla.

Va ser combatent a la Guerra Franco-Prussiana on va resultar ferit.

Prix de Rome[modifica]

Retrat de Sarah Bernhardt 1879

L'any 1875 va obtenir el segon premi del Prix de Rome amb Els àngels apareixent als pastors.[Note 1]

Dia de totes les ànimes, 1882

Thenceforth Bastien-Lepage va obtenir la Légion d'honneur pel seu retrat de Sarah Bernhardt (1879).

Mort i llegat[modifica]

Autoretrat fet pocs dies abans de morir.

Entre 1880 i 1883 viatjà per Itàlia. Tenia una llarga malaltia i intentà restablir-se a Alger. Morí a París el 1884, quan planejava fer temes rurals.

Una estàtua de Bastien-Lepage feta per Rodin va ser erigida a Damvillers.[2]

Pintures[modifica]

  • Achilles et Priam, 1876
    Achilles et Priam, 1876
  • Les Enfants pêcheurs, 1878
    Les Enfants pêcheurs, 1878
  • Anant a l'escola, 1882
    Anant a l'escola, 1882

Notes[modifica]

  1. ↑ En l'obituari a la The Magazine of Art (1890), el seu amic, el príncep Bojidar Karageorgevitch, va escriure que no tenia intenció d'anar a Roma, ja que no li interessava el classicisme.

Referències[modifica]

  1. ↑ w:fr:Jules Bastien-Lepage
  2. ↑ The Magazine of Art, Vol. 13, (1890) Cassell & Company

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Bastien-Lepage
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • André Theuriet, Bastien-Lepage (1885; English edition, 1892); L de Fourcaud, Bastien-Lepage (1885).
  • Serge Lemoine, Dominique Lobstein, Marie Lecasseur, et al., Jules Bastien-Lepage 1848-1884 (Paris: Musée d'Orsay, 2007).
  • Marnin Young, "The Motionless Look of a Painting: Jules-Bastien Lepage, Les Foins, and the End of Realism," Art History, vol. 37, no. 1 (February 2014): 38-67. [1]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jules_Bastien-Lepage&oldid=32210860»