Jules Boykoff
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1970 (53 anys) Madison (Wisconsin) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Portland | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Camp de treball | Ciències polítiques, esport, moviment social, mitjà de comunicació de massa, política ambiental, escriptura creativa i professional, futbol i acció política | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | politòleg, escriptor, professor d'universitat, poeta, futbolista, activista polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupador | Universitat del Pacífic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom de ploma | Boykoff | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Jules Boykoff (Madison, 11 de setembre de 1970) és un politòleg, poeta i exfutbolista estatunidenc. La seva recerca acadèmica es centra en les polítiques dels Jocs Olímpics,[1][2] la vigilància dels moviments socials i la la dissidència política, i la influència dels mitjans de comunicació de masses en la política dels Estats Units pel que fa a qüestions relacionades amb el canvi climàtic.[3]
Boykoff ha escrit articles a The New York Times, The Guardian, The Washington Post, Los Angeles Times, i Jacobin, i ha aparegut a la BBC, CNN, NPR, CBC Television, CTV Television Network i Democracy Now!.
Trajectòria[modifica]
Com a futbolista, Boykoff va jugar dos anys a la Universitat de Wisconsin abans de passar a la Universitat de Portland. Després de graduar-se, va ser seleccionat el 1993 per l'equip de futbol indoor Portland Pride de la Continental Indoor Soccer League. També va jugar amb l'equip de la National Professional Soccer League Milwaukee Wave. En total va jugar quatre temporades com a professional.[4][5][6][7]
Boykoff és actualment professor de Ciència Política i Gestió Pública a la Pacific University d'Oregon.[8] Els anys 2007 i 2009, l'estudiantat el va seleccionar com a guanyador del premi Trombley a l'excel·lència docent.[9] També va ocupar una posició de professor visitant al Whitman College de Walla Walla durant el curs escolar 2004-2005.[10]
El novembre de 2006 va participar a la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic a Nairobi.[11][12] A An Inconvenient Truth, Al Gore va citar el treball de Boykoff i el seu germà Maxwell Boykoff sobre la cobertura mediàtica als Estats Units de l'escalfament global.[11] Boykoff també és coeditor de The Tangent, una revista política i artística, i dirigeix The Tangent Reading Series a Portland.[11][13][14]
Crítica als Jocs Olímpics[modifica]
Boykoff és un dels noms més destacats del món acadèmic pel que fa a la crítica als Jocs Olímpics sobre qüestions com el sobrecost pressupostari (del 172 % de mitjana entre el 1960 i el 2020), la corrupció, la militarització de l'esfera pública i de la policia, la gentrificació i el rentat d'imatge verd. La seva recerca acadèmica va començar el 2009, quan va anar a Vancouver a instàncies de nombrosos activistes que afirmaven que els futurs Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 estaven canviant la ciutat d'una manera que perjudicava la classe treballadora i que apartava encara més els qui hi vivien en la marginalitat. Essent a Vancouver va veure que les forces de seguretat feien servir els jocs olímpics perquè s'aprovessin lleis especials i armes que els havien de servir per a contenir la dissidència política quan el gran esdeveniment hagués passat, i com es suprimien drets amb l'única raó de salvaguardar els jocs.[15]
Boykoff va viure a Londres abans i durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 i a Rio de Janeiro com a acadèmic del Programa Fulbright durant els preparatius per als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016.[2] El juliol de 2019 va entrevistar a dues dones a Tòquio que van ser desplaçades a la força pels Jocs Olímpics d'estiu de 1964 i els Jocs Olímpics d'estiu de 2020.[16][17] El juny de 2021, Boykoff va debatre amb Dick Pound del Comitè Olímpic Internacional.[18]
Obra publicada[modifica]
Assaig[modifica]
- The Suppression of Dissent: How the State and Mass Media Squelch USAmerican Social Movements: Routledge, 2006. ISBN 978-0415978101
- Beyond Bullets: The Suppression of Dissent in the United States: AK Press, 2007. ISBN 978-1904859598
- Landscapes of Dissent: Guerrilla Poetry & Public Space, co-authored by Kaia Sand: Palm Press, 2008. ISBN 978-0978926243
- Celebration Capitalism and the Olympic Games: Routledge, 2013. ISBN 9780415821971
- Activism and the Olympics: Dissent at the Games in Vancouver and London: Rutgers University Press, 2014. ISBN 978-0813562018
- Power Games: A Political History of the Olympics: Verso Books, 2016. ISBN 9781784780722
- NOlympians: Inside the Fight Against Capitalist Mega-Sports in Los Angeles, Tokyo and Beyond: Fernwood Publishing, 2020. ISBN 9781773632766
Poesia[modifica]
- Once Upon a Neoliberal Rocket Badge: Edge Books, 2006. ISBN 978-1890311216
- The Slow Motion Underneath (Hot Dream), amb Jim Dine: Steidl, 2009. ISBN 9783865216939
- Hegemonic Love Potion: Factory School, 2009. ISBN 978-1600010620
- Fireworks: Tinfish Press, 2018. ISBN 978-0998743875
Referències[modifica]
- ↑ "Western to Hold 12th Annual International Symposium for Olympic Research"
- ↑ 2,0 2,1 «Pacific Professor Boykoff in Forefront of Movement Against Tokyo Summer Olympics» (en anglès). Pacific University, 28-05-2021. [Consulta: 9 agost 2021].
- ↑ Jules Boykoff - Department of Politics & Government at Pacific University
- ↑ Dodge, Steve «Q & A with Jules Boykoff Assistant Professor of Politics and Government». PACIFIC Magazine. Pacific University, Spring 2007 [Consulta: 15 agost 2012]. Arxivat de desembre 3, 2008, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de desembre 3, 2008. [Consulta: de juny 10, 2022].
- ↑ Hanley Jr, Daniel P. «Milwaukee thinks big after signing Nogueira, 4 others». The Milwaukee Journal, 28-10-1993 [Consulta: 15 agost 2012]. Arxivat 13 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de maig 13, 2016. [Consulta: d’abril 10, 2023].
- ↑ «Boykoff makes his mark». The Milwaukee Journal, 03-02-1994 [Consulta: 15 agost 2012]. Arxivat 8 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de maig 8, 2016. [Consulta: d’abril 10, 2023].
- ↑ «18ème Festival Foot "Espoirs"». festival-foot-espoirs.com. Arxivat de l'original el 13 juliol 2014. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ «Can Tokyo Safely Host the Olympic Games This Summer?». Time. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «Pacific University Annual Report 2009-2010». Arxivat de l'original el 2022-06-10. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ "Sochi Games Are Apt Venue for Athlete Activism"
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «OregonLive.com's Printer-Friendly Page». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Panel debate: Communicating climate change - CICERO
- ↑ The Tangent Occasional Reading Series Arxivat 2008-09-18 a Wayback Machine.
- ↑ zine Arxivat 2007-01-01 a Wayback Machine.
- ↑ Rexach Fumanya, Josep. «Com més oposició hi ha als Jocs, menys probabilitats hi ha que el COI us seleccioni la candidatura». Vilaweb, 06-06-2022. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ «The Dark Side Of Being An Olympic Host City» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 9 agost 2021].
- ↑ «These Women Have Lost Their Homes to the Olympics in Tokyo—Twice» (en anglès). , 23-07-2019 [Consulta: 9 agost 2021].
- ↑ «Beijing Boycott | Munk Debates» (en anglès). munkdebates.com. [Consulta: 9 agost 2021].